Història del cap i casal (I). La València romana: de la fundació a la fi de la República Publicat el 15 de setembre de 2024 Des de l’època medieval la ciutat de València porta essent el cap i casal d’un territori més o menys estable en el temps que, amb diferents noms, ha sobreviscut fins a l’actualitat. No obstant això, no sempre va ser així. Segles abans, en l’Antiguitat, res feia pensar que una petita colònia romana, molt més menuda que altres ciutats properes, acabaria constituint-se com a una de les grans urbs de la península Ibèrica a partir dels darrers segles de l’edat mitjana. En el present article pretenem explicar els orígens de la ciutat de València a l’època romana, quan era coneguda com a Valentia.
Ser pagès al segle XV: una aproximació il·lustrada Publicat el 15 de setembre de 2024 Actualment hi ha trenta mil pagesos censats a Catalunya – els quals compten amb l’ajuda d’assalariats –, a més d’uns trenta mil agricultors a temps parcial.
La condició femenina a l’Atenes clàssica Publicat el 15 de setembre de 2024 Tradicionalment sempre se’ns ha descrit la situació de les dones a la Grècia Antiga com una realitat uniforme i inamovible en tot moment, seguint aquesta dicotomia tan coneguda de dona-àmbit privat versus home-àmbit públic.
Els canvis polítics, religiosos i artístics promoguts pel faraó Akhenaton Publicat el 15 de setembre de 2024 La civilització de l’Antic Egipte es va desenvolupar durant més de tres mil·lennis aproximadament, però en el present escrit ens centrarem en la Dinastia XVIII, en l’Imperi Nou, període considerat per diversos egiptòlegs com el moment de màxima esplendor de l’Antic Egipte, a causa de la prosperitat econòmica, als grans projectes artístics realitzats i a l’expansió territorial d’Egipte. Tanmateix, fou una dinastia marcada per grans personalitats, com per exemple la faraona Hatxepsut, el faraó Amenhotep III o el faraó Amenhotep IV, més conegut com a Akhenaton, el qual ens interessa particularment, perquè durant el seu regnat va intentar dur a terme una mena de reforma politicoreligiosa, un fet vertaderament insòlit en la història de l’Antic Egipte.
Pensament educatiu i realitat escolar a la Catalunya del primer franquisme (1939-1957) Publicat el 15 de setembre de 2024 Durant l’etapa del primer franquisme (1939-1959), la realitat escolar catalana va patir una transformació radical i sobtada respecte de les dinàmiques que s’havien anat concretant al Principat durant el primer terç del segle XX. A través del Ministerio de Educación Nacional, la dictadura va orquestrar una nova política cultural i educativa fonamentada en un ideari neoescolàstic de caràcter integrista i ultraconservador, dedicada al desmantellament del sistema educatiu implantat per la Generalitat republicana i a la substitució dels plantejaments pedagògics del moviment de l’Escola Nova.
Actualitat Els orígens del terrorisme jihadista (II): Qui juga amb foc… Publicat el 11 d'octubre de 2017