Un intent per arribar a la immunitat contra els verins: el cas de Mitrídates VI Eupàtor

Quan hom parla del rei Mitrídates VI Eupàter, rei del Pont, el primer que ve a la ment són les tres guerres que Roma va lliurar  contra ell per tal d’apaivagar les seves ànsies expansionistes. Aquest monarca, que regnà entre els anys 120 i 63 aC, va lliurar fins a tres guerres contra Roma, cas únic en una sola persona. En efecte, coneixem diversos conflictes bèl·lics contra ciutats o regnes (guerres púniques, guerres macedòniques), però només un contra una única persona  Mitrídates.

A banda dels esdeveniments bèl·lics del regnat de Mitrídates, aquest monarca hel·lenístic es mostrà des d’un inici com un apassionat de la ciència, en especial de la investigació en toxicologia. En efecte, l’enverinament era, entre els monarques descendents d’Alexandre el Gran, un mètode d’accelerar la successió reial o, fins i tot, d’usurpació del tron. De fet, el pare de Mitrídates VI, Mitrídates V, fou enverinat a Sínope l’any 120 aC. Amb aquests antecedents, el rei pòntic va desenvolupar des de ben aviat un interès per aconseguir la immunitat a qualsevol mena  de verí, emprant una metodologia de treball científica i semblant al que avui en dia anomenem vacunació. 

No obstant això, sembla que no fou el primer a interessar-se per aquests afers. Poc abans, l’últim rei de Pèrgam Àtal III (138-133 aC), ja havia mostrat un interès desmesurat per la botànica, la farmacologia^[1]A l’antiguitat fa referència a la ciència que estudia els verins i els antídots. El mot grec φάρμακος significa alhora verí, encanteri o antídot. D’aquí provenen els nostres … Continue readingi la immunitat als verins. Dos cents anys abans, també Alexandre va practicar experiments amb la nafta a Babilònia i l’Índia. Deixeble de tota aquesta tradició científica, també va beure de la mitologia, atès que cal recordar que la fetillera Medea, especialista en pocions i verins de tota mena, provenia de la Còlquide, un territori mític que coincidia en part amb el regne del Pont.

Així doncs, el jove rei va manifestar de seguida un interès per a esdevenir-se immune a qualsevol temptativa d’enverinament. El Pont albergava una gran varietat de verins, tant de procedència animal com vegetal, fet que en facilitava l’experimentació del jove monarca. Un dels seus grans descobriments va ser que, si ingeria petites quantitats d’arsènic diàries, podia desenvolupar una resistència considerable a dosis de verí que en altres persones provocarien  una mort segura. A més, també va provar tota mena de verins i antídots en subjectes humans, al seu antull, per a extreure’n conclusions que va anotar minuciosament per tal d’elaborar nous verins i antídots.

Les seves investigacions van arribar tan lluny que va inventar el mitridat, un remei universal que servia per a guarir-se de qualsevol toxina ingerida pel cos humà. Gràcies al metge -i redactor d’una enciclòpedia avui perduda- romà Aulus Cornelius Celsus (25 aC – 50 dC), hem conservat la recepta d’aquesta panacea, encara que ja el també enciclopedista Plini el Vell (24 – 79 dC) se’n mostrava escèptic respecte la seva efectivitat.

Finalment, el rei Mitrídates VI, després de l’última derrota contra Roma a mans de Pompeu, acorralat per les forces romanes, s’intentà suicidar  enverinant-se. Aquest mètode, però, no va funcionar a causa de la gran resistència immunològica que, al llarg de la seva vida, el rei pòntic havia proporcionat al seu organisme. De totes maneres, segurament el verí no va funcionar perquè abans el va compartir amb les seves dues filles i en prengué menys dosi, potser suficient per matar qualsevol altra persona, però no a ell.