Article

Ferdinandus: una aproximació a l’artista oblidat per la historiografia

Ferran Serra i Sala, conegut artísticament com a Ferdinandus, és un dels artistes catalans més prolífics del segle XX, però un gran oblidat de la historiografia.  Els que el van conèixer parlen d’ell com un bohemi, un home solitari que vivia al carrer de la Llibreteria número 5 de Barcelona, no tenia fills, i es desconeix si va estar casat alguna vegada. Malgrat que va néixer, va viure i va morir a la ciutat comtal, Barcelona no és l’únic escenari de la vida de Ferdinandus. Després d’estudiar a l’acadèmia Les Arts de Barcelona, marxà a Itàlia a finalitzar la seva formació artística.

Liberalisme en trànsit: el naixement de la Segona República Espanyola

La imatge que tenim de la Segona República Espanyola és la d’un procés històric deslligat del seu passat. L’impuls reformista, però sobretot el desenllaç tràgic del 1939, han condicionat en bona part la visió que tenim del període republicà. Ens centrarem en els seus orígens, discutirem la forma en què va néixer i veurem què hi havia de nou i què hi havia de vell en la “República democràtica de treballadors de tota mena”.

Alexandre Pétion i la construcció de l’Estat haitià (1804-1817) (II)

La Revolució Haitiana és un dels fenòmens més importants de la història i, malgrat això, dels menys coneguts. Va començar com una insurrecció d'esclaus a una colònia francesa i va acabar amb la fundació de la primera república negra del món, sovint planyuda com el país més pobre de l'hemisferi occidental malgrat que no sempre fou així: el mandat del president Alexandre Pétion és un exemple del que Haití pogué esdevenir. Aquest article explora la vida de Pétion des del seu naixement fins a la seva mort, així com el seu llegat polític, remarcant la diferència entre ell i tota la resta de líders haitians.

L’Antropocè. I si l’escalfament global hagués començat al Neolític?

En Joan Esbri ens parla de com en el tombant del segon mil·lenni, dos científics encunyaren el terme Antropocè per a designar un període geològic que començaria en la Revolució industrial i en el qual ens trobaríem, caracteritzat per la magnitud de l’impacte de les activitats humanes sobre el medi ambient; destacablement l’escalfament global per acumulació de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. Tanmateix, troballes i simulacions més recents indiquen que la desforestació des que s’introduí l’agricultura en el Neolític ja hauria contribuït a canviar el clima.

La llei de “vagos y maleantes”: una llei republicana en mans del franquisme

La llei de “vagos y maleantes” va ser aprovada durant el bienni reformista (1931-1933) de la Segona República espanyola (1931-1936). La llei va ser aplicada fins al 1970, esdevenint una de les poques lleis republicanes que sortí airosa de la depuració franquista. L'ambigüitat del text, el qual tipificava com a “perilloses” determinades conductes que fins al moment escapaven del control de l’Estat, va ser aprofitada pel règim franquista per reprimir als més dèbils. Ho va fer desplegant un robust sistema coercitiu, el qual va operar en un context de misèria marcat per la repressió política i social.

El trentisme a Catalunya: lluites internes de la CNT als anys trenta

En la dècada de 1930 va haver-hi a la Confederació Nacional del Treball (CNT) una confrontació entre dues maneres d’entendre l’anarquisme i el sindicalisme. Trentistes i faistes van ser partícips d’un profund debat sobre com havia d’afrontar la Confederació els reptes que se li plantejaven. Aquest debat ràpidament va degenerar en una lluita visceral pel control dels òrgans de poder i propaganda de la CNT, per part d’un grup reduït de militants.

Valinor i el Tír na nÓg: de les terres infinites a les de la joventut

J. R. R. Tolkien sempre va refusar catalogar la seva obra sota unes influències concretes, tanmateix, la seva lectura ofereix una sèrie de paral·lelismes que assenyalen la presència de diversos elements de folklore de diferents orígens. Si bé la petjada de la mitologia nòrdica i germànica és més notòria i ha estat més acceptada als entorns acadèmics, la d'origen celta no ha gaudit del mateix interès. Amb tot, l'autor d'El Senyor dels Anells va posar de manifest, en repetides ocasions, el seu coneixement d'aquest llegat cultural. Un dels punts clau és una idea del més enllà amb nombrosos punts en comú amb el Tír na nÓg, així com les semblances entre els seus elfs i els Tuatha Dé Danaan, personatges que no només comparteixen trets físics sinó també punts en comú en les seves històries d'origen.

La dependència socioeconòmica de Batàvia: els comerciants xinesos en les Índies Orientals Neerlandeses del segle XVII

El següent article esmena breument les relacions socioeconòmiques entre Batàvia, capital i principal magatzem de les Índies Orientals Neerlandeses, i els agents comercials xinesos durant el segle XVII. En fer-ho, pretén presentar al lector una visió cronològica de l'evolució de les relacions comercials xineses-holandeses i subratllar la importància de cooperació entre els neerlandesos i dels mercaders privats xinesos per a la prosperitat de l'imperi colonial al Sud-est Asiàtic.

«Comfort women»: les dones emprades com a esclaves sexuals pels japonesos durant la segona Guerra Sinojaponesa

Durant la primera meitat del segle XX, el govern i l'exèrcit del Japó, en el context de diversos conflictes amb altres països i intents per colonitzar-los, va crear un sistema d'esclavitud sexual que responia a una suposada lògica estratègica. Centenars de milers de dones van ser forçades a servir als soldats japonesos, fet que va marcar la vida d'aquestes per sempre. En els anys noranta diverses d'elles es van pronunciar contra el govern del Japó.
Popular
Sança de Mallorca: mulier divinitus edocta et supernis irradiata fulgoribus

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES