Article

La devoció a Maria en l’imaginari col·lectiu: el fenomen de les maresdedeu trobades

• Publicat el 15 d'octubre de 2023

En el present article s'analitzen les llegendes de les maresdedeu trobades, prenent com a referència a la Mare de Déu de Lluc, patrona del Regne de Mallorca d'ençà de l'any 1622. Un fenomen que té la seva esplendor després del concili de Trento (1545-1563). El motiu principal és que l'Església catòlica necessitava accentuar la devoció cap a certs personatges, ja que els protestants posaven en qüestionament la seva importància. Aquestes llegendes són el resultat d'una necessitat dogmàtica i una nova religiositat popular, sotmesa al control i al canvi segons els paràmetres oficials de l'Església catòlica. Un fenomen, el de les maresdedeu, que forma part del nostre imaginari col·lectiu des de fa segles.

La prostitució a l’edat mitjana

• Publicat el 15 d'octubre de 2023

La prostitució ha existit al llarg de tota la història documentada, però no ha estat fins al segle XX, amb l’auge de la història social, que s’ha estudiat a fons. Aquest article pretén fer una breu síntesi general de com es practicava durant l’edat mitjana a escala europea, trencant estereotips i barreres que ens permeten veure més enllà de la dona pecadora i promiscua i abordant temàtiques com els bordells, la clandestinitat, els requisits, la clientela, els avituallaments i el consegüent debat ideològic.

Història del cap i casal (II). De l’alt Imperi a la tardana antiguitat

• Publicat el 15 d'octubre de 2023

Després del final de les lluites intestines al si del món romà, començà una nova etapa marcada pel creixement en tots els aspectes, la pau interna i l’expansió econòmica i urbana per tot arreu. Valentia, refundada a l’època d’August, iniciava aleshores un nou període de la seua existència marcat per l’auge i la consolidació dins el territori davant altres urbs que, amb el pas dels segles, aniran declinant. Arribat i instaurat el cristianisme, la ciutat del Túria esdevindrà un dels nuclis urbans més importants de l’est de la península Ibèrica degut a la comunitat cristiana i les peregrinacions al voltant de la figura de Sant Vicent Màrtir, gràcies a les quals pogué sobreviure i mantindre’s durant la crisis del poder imperial i la desaparició d’aquest al llarg del segle V, quan ja constituïa la urbs més gran i important de les terres valencianes.

Ilià Ehrenburg i la literatura del Desglaç soviètic

• Publicat el 15 d'octubre de 2023

Ilià Ehrenburg és un dels autors més prolífics de la Unió Soviètica, el qual va publicar al voltant d'un centenar de llibres. Ehrenburg és conegut, sobretot, com a escriptor de novel·les i com a reporter i en part propagandista en tres guerres: Primera Guerra Mundial, Guerra Civil Espanyola i, especialment, la Segona Guerra Mundial. Els seus articles de propaganda sobre la Segona Guerra Mundial van desencadenar violents debats i polèmiques a Alemanya Occidental, sobretot en la dècada del 1960. La seva novel·la Desglaç va donar nom a tota una època de la política cultural soviètica, a saber, la liberalització després de la mort de Ióssif Stalin (Desglaç de Khrusxov).

Les causes i l’inici de la Dictadura de Miguel Primo de Rivera

• Publicat el 15 de setembre de 2023

La Dictadura de Miguel Primo de Rivera a Espanya va ser resultat de la inestabilitat política i social, la crisi econòmica i el descontentament popular al país. Espanya havia sofert nombroses crisis polítiques i socials durant dècades, l'economia estava en una situació precària per culpa de la inflació i hi havia greus problemes en l'agricultura i la industria. A més, el sistema polític estava altament polaritzat i no era capaç de respondre als desafiaments del país. Tot plegat va portar Primo de Rivera a prendre el poder a través d'un cop d'estat l'any 1923.

Els socialistes i la dictadura: una estranya relació de simbiosi

• Publicat el 15 de setembre de 2023

El cop d’estat de Primo de Rivera va posar fi al règim escleròtic de la Restauració. Per a la instauració d’una dictadura fou fonamental la col·laboració dels socialistes, en particular de la Unión General de Trabajadores. Aquesta actitud accidentalista ha sigut durament criticada fins avui dia. Actualment, la majoria de les crítiques pequen d’una falta de context profund de l’època i d’una deficiència en el coneixement de les idees pragmàtic-reformistes que van moure al socialisme espanyol que, com es veurà, van ser el pensament clau que va permetre la col·laboració amb el dictador i el seu govern.

El Marroc: la pedra a la sabata de Primo de Rivera

• Publicat el 15 de setembre de 2023

La Dictadura de Primo de Rivera va haver d’enfrontar-se a una situació crítica al Protectorat del Marroc. Davant de la rebel·lió liderada per Abd-El-Krim, el qual lluitava per la independència del Rif, així com la pressió dels militars africanistes que volien la revenja per la derrota d’Annual (1921), el dictador va haver de fer equilibris per poder aplicar la seva política colonial, la qual consistia en una dràstica reducció d’efectius militars i l’abandonament de la major part del territori, el qual drenava una gran quantitat de capital i recursos humans.

Gènere, masculinitats i feminitats en la Dictadura de Miguel Primo de Rivera

• Publicat el 15 de setembre de 2023

La Dictadura de Miguel Primo de Rivera s’ha vist, en moltes ocasions, com un parèntesi en la història d’Espanya. Tanmateix, és un període decisiu per a la comprensió del segle XX espanyol i per a l’evolució i transformació de les masculinitats, feminitats i relacions de gènere. El present article pretén traçar les principals línies d’actuació de la Dictadura a l’hora de conformar els seus ideals de masculinitat i feminitat nacional per a propiciar la tan perseguida regeneració de la pàtria.

La repressió de l’anarcosindicalisme durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

• Publicat el 15 de setembre de 2023

Lluny d’esdevenir un breu episodi per donar resposta a les diverses crisis que patia el règim monàrquic d’Alfons XIII, la dictadura encapçalada per Miguel Primo de Rivera (1923-1930) es va mantenir al llarg d’un sexenni durant el qual l'anarcosindicalisme va experimentar una reorganització de les seves postures, en un context marcat per un nou embat de les classes dominants del país.

Editorial: una dictadura de segona?

• Publicat el 15 de setembre de 2023

La Dictadura de Primo de Rivera ha quedat eclipsada en l'àmbit historiogràfic, polític, social i memorial, per la dictadura de Franco. Amb aquest número volem fer valdre els treballs que s'estan fent al respecte, i els historiadors i historiadores que, malgrat les dificultats, procuren seguir els fils que falten, presentar noves investigacions, nous aspectes que romanien a la foscor o abordar els temes de sempre des de noves perspectives.