Article

Desxifrant la mobilitat humana en el passat mitjançant la bioarqueologia i la química: els isòtops d’estronci

L'arqueologia parteix de la premissa que les modificacions en el registre material al llarg del temps poden ser explicades per motius socioeconòmics estructurals. D'aquesta manera, l’article tracta, per una banda, per a què i com estudiem des de l’arqueologia processos socials com les migracions o la mobilitat social, que, a priori, poden semblar complexos d’entendre des de fora la disciplina. Per un altre banda, s’exposarà què son els isòtops i com s’apliquen en estudis de mobilitat geogràfica amb l’aplicació dels estudis d’isòtops d’un element: l’estronci.

La primera oposició a l’energia nuclear: de la nova esquerra a l’ecologisme

La formació del moviment antinuclear a Europa Occidental durant les dècades dels 60, 70 i 80 es deu a la conjugació de tres elements polítics: la crítica a l’estat burocràtic i autoritari, així com a la societat de consum de la nova esquerra; la defensa dels espais naturals i dels entorns de les comunitats locals i, en segons quins casos, l’existència d’un sentiment de pertinença diferenciat d’aquell estatal. Les sinergies creades entre aquests tres sectors a partir de les mateixes campanyes antinuclears permeten que aquest moviment adquireixi un corpus ideològic i formi part del naixent ecologisme.

La «Milícia Nacional» (1814-1876): revolució liberal i autoorganització obrera

Després de la Guerra del Francès, els liberals espanyols veieren la necessitat d’organitzar sobre noves bases la defensa interior del país. La Milícia Nacional, en un principi destinada únicament al compliment de les lleis i a salvaguardar l’ordre públic, s’acabarà convertint en un espai de formació i de politització de les classes populars, prenent partit a favor dels sectors més esquerrans del liberalisme. Al llarg del s.XIX actuaran en els diversos conflictes bèl·lics, transgredint les normes i actuant com a un vertader contrapoder.

La joia del Prado: “Las meninas” de Velázquez

El Museo del Prado acull algunes de les obres mestres de la pintura espanyola. "Las meninas" de Velázquez n'és un clar exemple. Un quadre amb un important valor artístic, tècnic i històric que s'ha conformat com una obra emblemàtica del museu des de gairebé la seva creació l'any 1819. El valor del quadre per a la institució és tal que no s'ha prestat mai i, únicament, ha sortit del recinte del Museo del Prado durant la Guerra Civil Espanyola, període on les obres van ser traslladades per a la seva salvaguarda envers els possibles perills de pèrdua.

El veritable origen del terme «kamikaze»

El kamikaze, o vent diví, és un terme de cert pes en l’ideari nipó. Va ser utilitzat durant la Guerra del Pacífic pels traductors nord-americans per referir-se als atacs suïcides, efectuats per pilots d'una unitat especial de l'Armada Imperial Japonesa contra embarcacions de la flota dels Aliats a la fi de la Segona Guerra Mundial. Kamikaze, històricament, no s’ha referit a aquestes accions militars desesperades. En aquest article s’explicarà l’origen d’aquest terme, el perquè de la seva importància, i que va voler dir i significar realment pel poble japonès de l’època.

La mort de l’autor? L’adveniment de la intel·ligència artificial en l’audiovisual

El present article busca reflexionar sobre l'adveniment de la intel·ligència artificial i les seves relacions amb la creació, concretament dintre de l'audiovisual. Es veurà que la IA no és quelcom nou en la cultura popular: la novetat actual resideix en el fet que ha passat de ser un «tropos» narratiu a la producció real d'un producte. Ens preguntarem, també, què és la intel·ligència artificial i quins tipus hi ha i, sobretot, en quin punt deixa al director/autor d'audiovisuals com a creador. Quina serà la nostra relació amb la IA, col·laborarem dintre d'un marc legislatiu o l'ús de la IA en la creació artística, serà relegat a un àmbit experimental?

La República Pirata de Nassau: una mirada a l’edat d’or de la pirateria

El present article ens situa a l'edat d'or de la pirateria, la qual se situa entre el final del segle XVII i inicis del segle XVIII, focalitzant-se en la ciutat de Nassau, urbs que es convertí en un autèntic refugi per a nombrosos pirates i corsaris durant aquesta etapa. Aquesta intensificació de la pirateria convisqué amb les rivalitats de potències colonials com l'Imperi Espanyol i, especialment, l'Imperi Britànic, els quals, a causa de la seva bona posició estratègica, van voler restablir el control de la ciutat per tal de tornar a monopolitzar les rutes comercials de l'Atlàntic.

Els tatuatges a la costa sud del Perú entre els segles X ANE i III DNE: una eina per a la categorització social en el passat

El món dels tatuatges és molt conegut avui dia i, encara que cada cop siguin més normalitzats i acceptats, en alguns àmbits, com puguin ser determinats sectors professionals o països, continuen prohibits. Però, quina funció tenien en el passat? Quins col·lectius portaven aquests tatuatges? Com eren i com es feien? En aquest article presentem un avenç de les recents investigacions que s'estan desenvolupant sobre els tatuatges a la costa sud del Perú entre els segles X ANE (abans de la nostra era) i VI DNE (de la nostra era).

Una societat en conflicte. La violència quotidiana a la Catalunya del segle XVII

En el present article es mostra com funcionava un procediment judicial concret a Catalunya durant l'època moderna, l'anomenada «baixa justícia», i quines eren les causes més habituals de conflicte basant-nos en els tribunals menors. Deutes, robatoris i agressions físiques i verbals, entre altres, eren algunes de les causes més comunes de litigi que escapaven de la Reial Audiència, on es tractaven qüestions de major importància com el bandolerisme, i passaven a correspondència de tribunals menors. Així doncs, la població catalana del s. XVII acudia als tribunals judicials més immediats, com ara la cort del Batlle, per tal de resoldre conflictes quotidians. Centenars de documents en arxius locals en són testimoni i ens ajuden a retratar la societat catalana de l'època.

Alexandre el Gran al cor de l’Imperi Persa: Babilònia, Susa i Persèpolis

Transcorria el quart any de campanya des que Alexandre el Gran havia desembarcat a Àsia i ja es trobava al cor de l’Imperi Persa. Després de derrotar al rei Darios III de Pèrsia a la batalla de Gaugamela l’any 331 aC, Babilònia, Susa i Persèpolis, les tres ciutats que exercien com a centre neuràlgic de l’imperi, es veuen obligades a assumir el canvi d’hegemonia. El jove monarca macedoni, bé per les particularitats pròpies de cada urbs, per estratègia, interessos o intuïció, les tractà de forma molt diferent. Aquest article no només vol entendre el perquè de les seves decisions, sinó també reivindicar l’estudi d’episodis a priori de menor importància, els quals ens permeten conèixer altres facetes d’un dels personatges més fascinants del món antic.
Popular
«Fes el que et diuen, menja el que et donen i procura no fer-te mal»: l’esclavitud a l’antiga Roma (I)

Subscriu-te a la nostra newsletter

ISSN 3137-6908 

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES