Fotografia de capçalera: Campanya de sondejos arqueològics realitzats al 2020 a Ordino (Andorra). Font d’imatge: Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya (UAB).
L’arqueologia ens permet extrapolar els canvis que observem en el registre material d’una societat del passat a les causes, raons i motivacions socials que hi ha al darrere. Així mateix parteix de la premissa que les modificacions en el registre material al llarg del temps poden ser explicades per motius socioeconòmics estructurals. Per tant, com a disciplina, intentem establir patrons que ens ajudin a comprendre les societats passades i fer servir aquesta informació per estudiar la història al nostre present.
En aquest sentit, els estudis de mobilitat humana ens permeten entendre, d’una banda, que el moviment humà (les migracions) ha existit sempre i és una part essencial del transcurs històric de qualsevol societat. D’altra banda, aquest moviment es caracteritza per comportar nombrosos canvis, ja sigui en la circulació de productes, idees com en formes de relació social i econòmica.
Per comprendre com s’estructuraven aquests canvis, els arqueòlegs i arqueòlogues ens fixem en les diferències existents dins d’una societat, com ara les disparitats en la distribució de la riquesa, l’expressió de gènere, els rituals funeraris i les formes de vida. Per exemple, una determinada societat habitava en coves, però més tard es desplaça cap a zones més planes i estableix assentaments a cel obert. Un altre exemple és el d’una comunitat que prèviament produïa les seves pròpies ceràmiques localment. Tanmateix, de sobte, s’observen sepultures amb restes de ceràmiques importades i una disminució en l’ús de la ceràmica local. A més, mentre abans enterraven els seus morts individualment, ara ho fan en inhumacions col·lectives, a mode de fosses comunes, en un curt període de temps.
Aquesta anàlisi és possible gràcies al fet que totes les expressions i manifestacions de la vida humana deixen rastres materials a l’entorn. Avui dia, si obrim una bossa de brossa i hi fem una ullada, serem capaços de reconstruir sense gaire dificultat els patrons de consum de la nostra llar. El mateix principi s’aplica en analitzar la brossa dels nostres veïns; per exemple, una gran quantitat de llaunes de cervesa no necessàriament indica un consum regular, sinó que podria reflectir una festa recent o un àpat amb amics. Aquesta deducció és possible perquè tenim coneixement de la societat que genera aquesta brossa i som conscients que les festes amb amics poden justificar aquest consum sobtat de cervesa.
Tanmateix, què succeeix quan ens adrecem a una societat amb la qual no compartim aquests codis socials? La complexitat inherent a la pràctica arqueològica rau precisament en la interpretació del que observem en el registre. En aquest punt, entra en joc la nostra capacitat per reconstruir les pràctiques socials, les dinàmiques econòmiques, les relacions familiars, l’estructura del territori i la forma com es realitza la seva explotació (a banda de molts altres aspectes). En resum, l’arqueologia es dedica a desxifrar aquestes pràctiques i dinàmiques mitjançant l’estudi del registre material i la seva localització a l’espai.
I és que el registre material arqueològic és molt més que els objectes que trobem: també en formen part les restes biològiques, com ossos humans o animals, la terra i restes de consum, entre altres. En el cas dels éssers humans, els nostres cossos són una font increïble d’informació arqueològica. Tal i com els objectes són representatius de les pràctiques socials que els generen i de la seva ubicació a l’espai, el creixement i desenvolupament del nostre cos són, en si mateixos, objectes arqueològics.
En aquest article, explicarem una de les darreres tècniques que ens serveixen per estudiar les restes humanes i animals. Aquesta tècnica es basa en l’anàlisi de diferents aspectes d’elements químics, anomenats isòtops.
Els isòtops
Els isòtops són formes que adopten els àtoms d’un element químic, i els seus nuclis atòmics tenen el mateix nombre de protons però different nombre de neutrons. Malgrat que la seva primera aplicació en arqueologia és dels anys 70, no va ser fins als anys 80/90 del segle passat que es van començar a normalitzar. Les primeres aplicacions van ser en estudis de paleodieta (esbrinar la dieta de poblacions antigues) mitjançant la utilització de isòtops de carboni i nitrogen (13C i 15N, en notació científica). [1]En el cas que ens ocupa, la notació científica consta de dos elements: La lletra, que evoca al element del que parlem (C de carboni, N de nitrogen) i el número, escrit en superíndex superior … Continue reading
La majoria de les anàlisis d’isòtops estables es desenvolupen a partir de l’anàlisi de les restes orgàniques, establint-se de forma majoritària les relacions entre alguns isòtops estables de quatre elements químics principals: carboni C13/C12, oxigen O18/O16, nitrogen N15/N14 i estronci Sr87/Sr86. Aquests elements son els que principalment es fan servir degut a que el carboni, l’oxigen i el nitrogen son, conjuntament amb l’hidrogen (H) i el sofre (S), elements que estan involucrats, directa o indirectament, en tots els processos orgànics (consum d’aliments, d’aigua, producció d’aliments, etc.).
Les principals i més habituals línies de recerca actuals en l’àmbit de les anàlisis d’isòtops abasten des de l’anàlisi de la dieta, el clima, la mobilitat d’animals, humans o mercaderies, les datacions fins a pràctiques com la lactància o fins i tot la determinació de com es cuinaven els aliments. No obstant això, en aquest article ens centrarem en els isòtops d’estronci per esbrinar la mobilitat de les societats del passat.
Isòtops d’estronci
L’estronci és un element mineral que conté diferents isòtops. Un d’aquests isòtops, el 87Sr, es forma a partir de la desintegració de l’isòtop rubidi-87 (87Rb). Això significa que l’abundància del 87Sr depèn de la quantitat de 87Rb que hi hagués originalment a una zona. Aquest isòtop, el 87Rb, es fixa i pot substituir altres elements de les roques i minerals, depenent de dos factors molt importants: La litologia (el tipus de mineral) i el procés de formació (és a dir, la seva edat geològica). Per tant, la quantitat de 87Sr que arriba als nostres dies haurà vingut determinada per la litologia i l’edat formativa d’un conjunt geològic.
La conseqüència immediata d’això és que cada regió geològica, que es defineix segons la seva composició de minerals i la seva edat de formació, exhibirà valors únics del rati 87Sr/86Sr. En el nostre treball, ens centrem en aquest rati, 87Sr/86Sr, que ens indica la variació del valor de 87Sr en cada roca i mineral respecte a la quantitat naturalment abundant de 86Sr en un àrea determinada.
La mecànica de fer servir aquests isòtops per esbrinar la mobilitat humana o animal al passat radica en que els àtoms d’estronci passen al terra i a l’aigua i d’allà es mouen per tota la cadena tròfica. L’estronci arriba als ossos i dents d’humans i animals degut a que es fixa al calci, formant així part de l’estructura mineral de l’esquelet. Aquests àtoms entren al nostre cos mitjançant el consum d’aliments i la ingesta d’aigua, i són representatius de l’àrea d’origen d’aquests aliments. Òbviament, aquesta tècnica funciona millor amb aliments de producció local, ja que en un món globalitzat com l’actual, on la majoria de productes que consumim provenen d’altres regions del planeta, la lectura isotòpica seria més complexa. Per tant, en analitzar els valors d’estronci d’un individu, teòricament, podem obtenir la localització d’on s’alimentava (i, per tant, d’on provenia).
De cara a obtenir els valors d’estronci d’un individu humà, podem analitzar tant ossos com dents, però abans d’analitzar-lo ens cal tenir en compte diversos aspectes de la biologia humana.
Quins problemes podem trobar?
Els ossos són parts del nostre cos que creixen durant tota la vida. Per tant, el seu procés de mineralització (el procés pel qual absorbim minerals i nutrients i mitjançant el qual es forma l’estructura òssia) mai s’atura. Això significa que, si analitzem l’estronci dels ossos d’un individu, aquest representaria un rang temporal proper als darrers anys de vida. No obstant això, gairebé no es realitzen anàlisis en ossos donat que es poden contaminar fàcilment amb l’entorn. Aquest fenomen es coneix com a “contaminació per diagènesi” i provoca que no tinguem forma de saber si l’estronci que obtenim prové realment de l’individu o de la terra que envolta l’os. Aquest procés no afecta les dents, ja que són menys susceptibles a la contaminació. [2]De totes maneres, darrers estudis ens mostren que si els ossos han estat cremats, el foc ajuda a “tancar” la superfície de l’os a la influència química exterior, per tant en aquests … Continue reading.
Les dents son, pel d’ara, la font d’anàlisis d’estronci humà i animal preferida pels que ens dediquem a aquesta metodologia. Els teixits dentals es formen en una edat molt específica i els materials que els formen no es modifiquen durant la vida. Això vol dir que els valors de 87Sr/86Sr registrats en el moment de la mineralització de la dent queden fixats en aquell valor específic. Per exemple, si agafem un incisiu o un caní (permanents, no de llet), aquests comencen a formar-se quan encara estem a l’úter (concretament, entre les 8 i les 18 setmanes d’embaràs) això vol dir que si analitzem l’estronci d’aquestes dents estarem obtenint informació d’aquest moment de la seva vida, és a dir, obtindríem el rati isotòpic de la seva mare. Això pot ser molt interessant en alguns estudis, però problemàtic en altres. Si agafessim un segon molar o un tercer molar (els molars del seny), que comencen a formar-se entre els 20 i 24 mesos posteriors al naixement i entre els 7 i 9 anys d’edat (respectivament), estarem obtenint el valor isotòpic dels aliments consumits en aquelles edats.
De totes maneres, per a comprendre la informació de la mobilitat dels individus que analitzem, no és tan senzill com només analitzar les seves restes. Això és perquè, com hem comentat anteriorment, el rati isotòpic 87Sr/ 86Sr que veiem en humans i animals és heretat de l’ambient local (mitjançant la cadena tròfica, com hem dit abans), per tant, es fa necessari definir el rang isotòpic local de l’estronci biodisponible per avaluar la mobilitat residencial dels individus.
L’estronci és un element que es pot trobar present en la terra, l’aigua i les plantes, oferint diverses opcions per a la seva obtenció. Cada font d’informació té les seves pròpies fortaleses i debilitats, permetent diverses aproximacions a l’estudi de les seves característiques isotòpiques. Actualment els que treballem amb estronci local agafem mostres de diverses fonts d’informació ambiental com poden ser l’aigua, les plantes modernes, la terra, els insectes, els fruits i llavors i la fauna local. A més a més, afegir mostres de fauna i plantes arqueològiques que es sàpiguen locals poden augmentar molt la solidesa d’un estudi.
En general, la estratègia de mostreig escollida per establir els ratis d’estronci local dependran tant del context històric com geogràfic. A àrees amb mamífers de gran mobilitat, analitzar a aquests individus podria no aportar una informació gaire fiable si desconeixem els seus patrons de mobilitat. En altres contextos, com les illes, sent com son zones més confinades, aquesta estratègia sí que pot aportar dades rellevants. És també important tenir en consideració la contaminació potencial a l’estronci local. No només des de una perspectiva química (fertilitzants i pesticides) si no també degut a una contaminació física (nivelat de terrenys, construccions modernes o desenvolupament d’infraestructures), incloent-hi contaminació del sediment degut a la antropització del territori.
En conclusió
Els isòtops d’estronci son una tècnica que, malgrat que relativament moderna, ha donat grans resultats en el camp de l’arqueologia. Hi hagut diversos estudis en els darrers anys que han tractat diversos temes gràcies a aquesta metodologia, des d’anàlisis de procedència de poblacions (migracions germàniques, reubicació de grups humans, mobilitat nòmada) a la procedència d’individus (primers missioners a l’Escandinàvia pre-cristiana, portadors de béns d’intercanvi i comerç, origen de víctimes de mostres de violència específica), passant per patrons i dinàmiques de pasturatge animal (estabulació de ramats en època ibera, tractament dels èquids a la prehistòria, mobilitat estacional) i finalitzant amb determinació de pràctiques socials específiques (relacions de parentiu, diferències de classe, sexe o gènere).
Com hem vist al llarg d’aquest article, aquesta metodologia té diverses problemàtiques que només podem minimitzar si tenim en compte tota la informació provinent del registre arqueològic. De cara a la selecció de mostra humana, animal o ambiental (per generar l’estronci local) hem de tenir clars factors tan complexes com el context històric i cultural d’una població o d’una zona, la contaminació moderna i la idoneïtat d’unes mostres o d’unes altres.
Els isòtops d’estronci ens obren un nou univers de possibilitats que fins ara no havíem explorat en aquesta disciplina. Tot i les problemàtiques abordades al llarg d’aquest article, moltes d’elles trobaran solució mitjançant una aplicació més extensa d’aquesta tècnica. Aquesta ampliació pot portar-nos a, per exemple, una comprensió més profunda de com els diferents tipus de geologies interaccionen amb l’estronci, permetent-nos expandir els estudis d’isòtops en l’àmbit local.
Esdevé fonamental que des de l’àmbit arqueològic hi participem activament, aportant el nostre coneixement sobre les societats humanes i la història. Aquesta participació és essencial en aquesta revolució que suposa l’aplicació dels isòtops. Mitjançant aquesta integració, podem contribuir de manera significativa a la comprensió més completa i precisa de les dinàmiques socioculturals que caracteritzaven les societats passades.
Per saber-ne més
Díez-Fernández, S. (2019) ‘Origen y migración: el papel de los isótopos de estroncio.’, Moleqla, Revista de Ciencias de la Universidad Pablo de Olavide, 33, pp. 1689–1699.
Emery, M.V. et al. (2018) ‘Mapping the origins of Imperial Roman workers (1st–4th century CE) at Vagnari, Southern Italy, using 87Sr/86Sr and δ18O variability’, American Journal of Physical Anthropology, 166(4), pp. 837–850.
Price, T.D. et al. (2013) ‘Los isótopos del estroncio en el estudio de la mobilidad entre los antiguos mayas’, in Cucina, A. (ed.) Afinidades Biológicas y dinámicas poblacionales entre los antiguos mayas. Una visión multidisciplinaria. Ediciones de la Universidad Autónoma de Yucatán, pp. 111–128.
Salazar-García, D.C. and Silva-Pinto, V. (2017) ‘Isótopos en la Prehistoria y Arqueología valencianas’, Saguntum-PLAV, pp. 75–91.
Snoeck, C. et al. (2020) ‘Towards a biologically available strontium isotope baseline for Ireland’, Science of the Total Environment, 712, p. 136248.Valenzuela-Lamas, S. (2020) ‘Circulación de animales en Iberia durante la Prehistoria reciente y la época clásica: métodos de análisis, primeros datos y retos de futuro’, Pyrenae, 51(1), pp. 7–27.
Notes a peu de pàgina
| 1↑ | En el cas que ens ocupa, la notació científica consta de dos elements: La lletra, que evoca al element del que parlem (C de carboni, N de nitrogen) i el número, escrit en superíndex superior (13C) i que fa referència al nombre màssic (la diferència entre protons i neutrons), que és la clau de la diferenciació entre isòtops (12C, 13C, 14C) |
|---|---|
| 2↑ | De totes maneres, darrers estudis ens mostren que si els ossos han estat cremats, el foc ajuda a “tancar” la superfície de l’os a la influència química exterior, per tant en aquests contextos arqueològics sí que es poden fer anàlisis d’estronci sense cap mena de por |
