Article

Una aproximació dels usos del gos i la seva relació amb els éssers humans de la península ibèrica: de la prehistòria a la protohistòria

• Publicat el 15 de juny de 2024

Aquest article vol significar part del treball fet per a definir la importància dels gossos en època prehistòrica, i quina ha estat la interacció amb els humans a partir dels usos que aquest van fer dels cànids, centrat en quatre usos: caça, càrrega, consum i ritual-funerari, examinant a més, si aquests usos es van prolongar a època protohistòrica, en el territori de la península Ibèrica. Els estudis dels usos dels gossos pels humans, han determinat molts aspectes de la seva relació, i com es van desenvolupar i adaptar al medi natural en el qual convivien.

El feixisme espanyol i la qüestió catalana als anys trenta

• Publicat el 15 de juny de 2024

Aquest article tracta la visió que el feixisme espanyol dels anys trenta, previ a la guerra civil i el franquisme, tenia en relació amb la situació existent a Catalunya, és a dir amb l’aprovació de l’Estatut de Núria, el desenvolupament del règim autonòmic i el predomini polític i social del catalanisme, així com quines propostes feia per aconseguir la plena integració de Catalunya dins d’Espanya.

Teodora, la mà dreta de l’emperador Justinià

• Publicat el 14 de maig de 2024

Teodora va ser una emperadriu bizantina especialment important per ser de la total confiança del seu marit, l’emperador Justinià. Aquest article resumeix algunes de les gestes més importants de Teodora com emperadriu, responsable d’evitar diverses conspiracions en contra de Justinià i d’ajudar en la preparació de conquestes i reformes religioses. L’article busca reivindicar el paper de les dones en la societat tardoantiga que tot i estar limitada per la moral i les lleis de l’època en alguns casos va ser vital per a la subsistència de governs i dinasties.

La caiguda del rei Artur (1930) de J.R.R. Tolkien i la seva versemblança amb el cicle artúric

• Publicat el 14 de maig de 2024

El món de "El Senyor dels Anells" (1954-55) de Tolkien ha estat objecte d'estudi de nombroses comparacions, les quals han contribuït a establir una relació amb tots aquells aspectes mítics i culturals que podrien haver influït en la seva creació. Dintre del seu "mythos" el "cicle artúric" ha esdevingut crucial per comprendre el Legendarium de Tolkien, revelant la seva concepció mitològica, tal com s'expressa en les seves cartes i escriptures. L'objectiu d'aquest estudi és entendre millor com es relacionen els mons de Tolkien i la llegenda artúrica, explorant com els personatges, els temes i les imatges simbòliques es reflecteixen entre ells. Aquesta anàlisi es basa principalment en les obres fonamentals de J.R.R. Tolkien, incloent-hi La Caiguda d'Artur (2013), El Senyor dels Anells (1954-55) i El Silmarillion (1977).

El «llarg 68» a la universitat: Influències i particularitats a l’estat espanyol

• Publicat el 14 de maig de 2024

Els seixanta-vuits tingueren una lògica transnacional, car que es produïren a diversos indrets del món. El que s’explica en aquest article és com el «llarg 68 espanyol» mostrà unes particularitats determinades pel context polític i social, però que, tanmateix, s’interrelacionà amb les experiències de més enllà de les fronteres de l’estat. El subjecte que s’estudia és el moviment estudiantil, des de la seva evolució i configuració fins al fet que permeté que la Universitat esdevingué un focus d’impugnació i d’oposició al règim franquista.

El pintor Ricard Canals: de la París de la belle époque a la Catalunya noucentista

• Publicat el 14 de maig de 2024

Ricard Canals (1876-1931) fou un pintor català polièdric que, malgrat formar part del cercle artístic de Picasso, exposar amb els grans pintors francesos del moment com Renoir o Gauguin, i pintar, al final de la seva vida, a Alfons XIII; ha acabat passant força desapercebut a la cultura pop. La seva trajectòria artística fou molt variada tant en el tema com en l’estil, iniciant-se durant el postmodernisme i acabant al noucentisme. Un artista que, sens dubte, val la pena conèixer i reconèixer.

L’aigua en el món romà: L’abastiment de les ciutats 

• Publicat el 14 d'abril de 2024

La cultura de l’aigua en la Roma Antiga és un tema que sempre ha causat molta intriga als historiadors i arqueòlegs. En aquest article es parla de com transportaven l’aigua fins a les ciutats, quines eren les fonts d’on treien aquesta aigua i les estructures que van construir per poder abastir a la població. Els aqüeductes són l’element més característic d’aquesta cultura hídrica, però no era l’única manera d'obtenir aigua per una ciutat. Mitjançant una comparativa de les dades que ens aporten les fonts de l’època i les evidències arqueològiques, veurem com els romans eren capaços de tenir un subministrament d’aigua constant i de bona qualitat.

Els Cent Mil Fills de Sant Lluís i l’oblidada ocupació francesa d’Espanya (1823-1828)

• Publicat el 14 d'abril de 2024

Una panoràmica a les motivacions, esdevenir i conseqüències polítiques de la presencia francesa a Espanya en els primers moments de la segona restauració de Ferran VII. En recuperar la història d’un període oblidat per la historiografia i la memòria, es destaca la rellevància d’una ocupació que regulà els mecanismes repressius del darrer període absolutista espanyol.

El servei militar com a mètode d’ascens social a l’època moderna: l’autobiografia del Capità Alonso de Contreras

• Publicat el 14 d'abril de 2024

Les vies d’ascens social a l’època moderna eren diverses. Si bé ingressar als terços de la monarquia hispànica constituïa una possibilitat, no tots els soldats que hi entraven n’aconseguien grans recompenses. Aquest no fou el cas d’Alonso de Contreras, qui se les va empescar per arribar a freqüentar esferes del poder virregnal de Nàpols. El seu testimoni queda recollit en la seva autobiografia i esdevé un retrat del sistema de valors de l’Antic Règim.

La cacera de bruixes a la vegueria d’Osona i l’arquebisbat de Vic al segle XVII

• Publicat el 14 d'abril de 2024

Sovint partim de narratives estereotipades al voltant de la figura de la bruixa. Els estudis que intenten esclarir la dita tendència solen fonamentar-se en el marc mental de la bruixa com a figura subversiva i no tenen en consideració elements exògens que puguin haver condicionat enormement el fenomen de la cacera de bruixes a Catalunya. En el cas particular del present article, l'objecte principal d'estudi consisteix en l'estreta vinculació entre la fenomenologia atmosfèrica i els judicis seculars contra dones acusades de bruixeria a l'actual regió d'Osona. Un enfocament molt poc treballat i que, a dir veritat, és cabdal.