De la Unió de Corones al Dret de Conquesta (segles XV-XVIII) Publicat el 30 de setembre de 2017 La unió de les Corones d’Aragó i Castella, amb els Reis Catòlics, va donar pas a la monarquia composta dels Habsburg. A partir de Felip II la monarquia va esdevenir essencialment hispànica, tot generant una relació complexa entre centre i perifèries, que es va fer més difícil amb els creixents problemes fiscals de la corona, i que va abocar a la ruptura de 1640. Si bé l’austriacisme va apostar per un projecte polític i econòmic modern, la desfeta de la Guerra de Successió va donar lloc a un nou règim de caràcter absolut. Les Noves Plantes van suprimir els estats catalanoaragonesos i la Monarquia Hispànica com s’havia entès fins aleshores, però no van crear un Estat Espanyol unificat.
La confrontació Estat-Generalitat entre 1937 i 1939 Publicat el 30 de setembre de 2017 El llarg de l'època contemporània podem rastrejar diferents moments de tensions i confrontació entre els projectes d'autonomia defensats transversalment des de Catalunya i les autoritats de l'Estat. Això no vol dir que també no es registressin sacsejades revolucionàries en el si de la mateixa societat catalana, per la qual cosa la mateixa classe dirigent no dubtà a l'ús de la força de l'Estat envers les embastades revolucionàries. Segurament la síntesi de totes les contradiccions possibles les podem analitzar en els convulsos anys de la Guerra Civil, i especialment al llarg del període 1937-1939, o sigui des del final dels Fets de Maig fins a l'ensulsiada de la República.
Els Estats de la Corona d’Aragó entre el Casal de Barcelona i els Trastàmara: l’interregne i el Compromís de Casp (1410-1412) Publicat el 30 de setembre de 2017 La historiografia ha estat unànime a considerar el segle XIII i bona part del XIV com el període de plenitud de la Catalunya medieval, i com a tal font d’inspiració literària i reivindicació política pels autors romàntics del segle XIX.
Al voltant de la Jamància Publicat el 30 de setembre de 2017 La revolta popular coneguda com La Jamància va iniciar-se la nit de l’1 al 2 de setembre de 1843 —des de mitjan agost la conflictivitat era molt densa— i va durar fins el 20 de novembre.
Curiositats «Jo també sóc adúltera»: la lluita contra el delicte d’adulteri Publicat el 6 de febrer de 2018
Curiositats El complot del Garraf: un regicidi fallit a mans d’independentistes catalans Publicat el 28 de juny de 2019