Article

El safareig i la bugada. Reivindicar el patrimoni de l’aigua és recuperar la memòria històrica de les dones.

El següent article explora, en primer lloc, l'origen i l'evolució dels safareigs públics i la pràctica de la bugada, destacant el seu significat cultural i social; en segon lloc, se centra no només en el paper de les dones en aquest context i la seva relació amb l'espai públic i privat, sinó també la transició cap a les rentadores automàtiques i les implicacions en la vida quotidiana de les dones.

Les beguines i el sorgiment de la mística nupcial

L’ascetisme que va experimentar Europa a partir del s. XI, el desig de retorn al cristianisme primitiu, el principi de la defensa de la dona i l’aparició de la Minnemystik foren elements crucials per al sorgiment de les beguines, i que foren reflectits en seves obres literàries. Aquest moviment i la seva obra van suposar un acte de rebel·lió que qüestionava les bases patriarcals del poder temporal i de l'espiritual, que recollia els elements propis de la literatura feudal, però que també generava les bases de corrents literaris com l’humanisme cristià, la mulier religiosa, o la mística nupcial.

El «De amore heroico» d’Arnau de Vilanova: un diàleg entre la medicina medieval i l’amor cortès

Arnau de Vilanova, notori metge de l’edat mitjana, realitzà un tractat mèdic sobre l’amor heroic. Un terme que denominava la passió obsessiva amorosa, objecte d’estudi d’una llarga tradició de teoria mèdica, des de l'antiguitat, passant per la ciència àrab, fins als temps d’Arnau. En aquest manual s’exposen les causes, els símptomes i les possibles cures per aquest amor entès com una malaltia. Alhora, permet advertir el diàleg establert entre la medicina i la concepció literària de l’amor cortès.

Per a tots, tot: breus apunts de la guerrilla zapatista a Chiapas

En els últims setanta anys les mobilitzacions socials que han tingut lloc a Mèxic han travessat, com en tota latinoamérica, una transformació considerable. L'1 de gener de 1994, dia en què el Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (TLCAN) va entrar en vigor, tres mil indígenes de la selva Lacandona declaraven en San Cristóbal de las Casas, Chiapas, la guerra al govern mexicà. La guerrilla zapatista, resultant d'una amalgama d'influències molt diverses, es fa especialment complexa de definir i no pot ser reductible a un sol aspecte. El següent text explora algun dels seus trets més característics

L’experiència cinematogràfica a Barcelona, els primers anys del setè art a la ciutat comtal

El present article pretén reflexionar sobre els primers anys del cinema a Barcelona, atorgant especial atenció a l’evolució de l’exhibició. Es partirà de les vies d’introducció del cinema l’any 1895, veient el pas de les barraques i primeres projeccions, a les a les sales permanents d'exhibició. Tot plegat, veurem com el parc de sales es va estendre exponencialment al voltant de diferents nuclis de la ciutat, arribant a superar el centenar de sales. A més, es tindran en consideració les dificultats que va tenir el cinema amb la introducció del sonor, alhora que es convertia en víctima d’una campanya de desprestigi. Finalitzarem amb una reflexió sobre què queda dels vestigis del setè art a la ciutat.

Maquiavel, l’historiador rere el polític

Maquiavel historiador, una faceta menys coneguda del cèlebre pensador florentí. Situant-lo dins de la tradició historiogràfica humanista i comparant-lo amb el gran historiador de l’època, Guicciardini, esbossarem els punts principals de la seva obra historiogràfica i del seu pensament històric. Si, per una banda, Maquiavel ens apareix com un seguidor dels cànons humanistes, per l’altra trobem un autor que planteja un nou apropament a la història, per adaptar-la i posar-la al servei dels seus lúcids i potents plantejaments polítics, sorgits per tal de remeiar la greu crisi política amb què s’obre l’època moderna a Itàlia.

Els orígens medievals de Catalunya

L’article és una síntesi de la configuració del que avui és el territori de Catalunya i pretén posar en relleu la seva realitat com a subjecte històric. Els processos i els components de la seva formació se situen a l’època medieval. Catalunya es constitueix a les perifèries de l’imperi carolingi i al-Àndalus, i s’expliquen les dinàmiques internes que hi van tenir lloc: la delimitació de l’espai, l’emergència de les dinasties dirigents autòctones, la constitució de la societat que l’ocupava, la llengua comuna emprada pels seus membres, i els processos de conquesta i colonització.

Com fer genealogia: recursos, eines i tècniques (I)

Fer genealogia és una afició que gràcies a la informatització moderna cada cop resulta més accessible i popular. Tanmateix, quan hom comença a fer recerca sobre els seus avantpassats o els d’altri, és fàcil no saber per on començar o per on continuar més enllà de la memòria oral i la documentació familiar. Aquest article i la seva segona part volen servir de guia per a aquells que s’endinsen per primera vegada en el món de l’estudi dels avantpassats.

El concepte del més enllà cèltic a “El Senyor dels Anells”

El món d’El Senyor dels Anells de Tolkien ha estat objecte de nombroses comparacions que han contribuït a relacionar tots aquells aspectes mitològics i culturals que podrien haver influït en la seva creació. Mentre que la mitologia nòrdica va ser acceptada fins i tot pel mateix Tolkien com una de les principals referències en la creació del seu món, la funcionalitat i la simbologia dels aspectes culturals i mitològics relacionats amb la cultura cèltica han estat menystinguts. No obstant això, malgrat l’escassa afecció de Tolkien per les coses cèltiques i la incertesa sobre el concepte de "més enllà", hi ha diversos aspectes que, de manera inconscient o no intencionada, s'han creat i modelat com una possible explicació d’aquest més enllà.

Poemes a Mallorca per la causa nacionalsindicalista

Després del cop d’estat de 1936 que causà la guerra civil, Mallorca quedà sota el domini del bàndol revoltat. Així, les agrupacions de dretes prengueren força. Falange Espanyola i de les JONS va participar feroçment en la repressió, és a dir, en la desaparició forçada de milers de persones. D’altra banda, Falange havia de justificar les seves accions i així ho feia al seu òrgan de difusió, Aquí estamos, on publicà, entre molts altres continguts, poemes que feien lloances a la ideologia falangista i procuraven difondre una imatge benevolent i èpica de la guerra i la Revolució Nacionalsindicalista.
Popular
Les bullangues de Barcelona (1835-1843) i la polisèmia rere el concepte de «revolta popular»

Subscriu-te a la nostra newsletter

ISSN 3137-6908 

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES