Poemes a Mallorca per la causa nacionalsindicalista

Imatge de portada: Falangistes davant la basílica de Nostra Senyora del Pilar, Saragossa, 1936. Font: Wikimedia Commons, Domini Públic.

Introducció

«Nevó en Mallorca… los árboles se cubrieron con alba caperuza. Las sierras llenaron sus escaparates gigantescos e inverosímiles de azucar molido acabado de fabricar, esponjoso y brillante». Així és com comença el poema Nieve, publicat a la revista Aquí estamos, l’òrgan de propaganda de Falange a Mallorca durant la Guerra Civil Espanyola, el febrer de l’any 1938. Es tractava d’una publicació periòdica mensual en la qual el servei de propaganda de Falange expressava la seva postura sobre els diferents successos i, a més, divulgava els valors del partit.

Després del cop d’estat de juliol de 1936, l’illa de Mallorca quedà sota el comandament de les tropes rebels seguidores de Franco. Així, els diferents grups polítics que s’integraven dins el bàndol deslleial començaren a fer proselitisme de la seva doctrina, tot iniciant una pugna per l’hegemonia ideològica d’aquells que estaven en contra de la II República. Aquesta difusió del programa polític i ideològic a la revista Aquí Estamos es feia mitjançant diferents formats. Per començar, podem trobar articles a manera de crònica, o notícia, que fan lloança de les tasques dels diferents serveis del partit, sigui Sección Femenina, les milícies ciutadanes o Auxilio Social. Per altra banda, apareixen assaigs i manifests al voltant de les qüestions que importen al partit, sigui el paper de la dona en el moviment, la figura de l’home, els valors dels infants, la idea d’Espanya, etc. Tampoc falta la presència de notícies i fotografies sobre les batalles a la Península. 

Si bé les temàtiques giraven al voltant dels pilars ideològics del nacionalsindicalisme, com són la unitat d’Espanya, l’antimarxisme, el militarisme, el corporativisme, entre altres, el format podia variar. En aquest sentit, una de les formes que es varen escollir en aquest òrgan de divulgació regional va ser la poesia. Defugint dels llargs textos assagístics, alguns col·laboradors de la revista optaren per la lírica amb l’objectiu de difondre els valors del partit. És per això que, a continuació, analitzarem alguns dels poemes que hi apareixen, i en destacarem els aspectes més rellevants pel seu valor com a font per conèixer i entendre no només la cultura política falangista sinó també els mecanismes de propaganda d’aquesta. 

La majoria dels textos de la revista no apareixen firmats, s’entén que qui ho escrivia era el partit en si, d’aquesta manera no es donava importància a l’individu sinó al conjunt. Els que apareixen firmats són per la rellevància de la persona que ho escriu, sigui el cap de Falange o de Secció Femenina. En el cas dels poemes i els textos lírics, àmbit on centrarem la nostra investigació, en trobarem alguns que estan firmats, però d’altres no. Un dels noms que es repeteix és A. Colom. Segurament es tracta d’Antoni Colom, qui després serà el director de Baleares. Aquest fou el nom que tingué l’òrgan de divulgació i propaganda de FET de las JONS a partir de 1939. Ja en democràcia (1991) passaria a nomenar-se Diari de Balears, que publicaria en català.

El període que abraça Aquí estamos és l’època de la guerra (1936-1939), una etapa que es considera el primer franquisme (1936-1945) i que ve marcada per estratègies d’afinitats als règims italià i alemany. La ideologia feixista i el seu caràcter eclèctic va poder permetre conjugar el misticisme religiós i el corporativisme —inspirat en el règim italià—, creant un partit que a la vegada era tradicional i renovador, però sobretot autoritari. Parlem de tot un conjunt d’imatges que s’elaboraren en la propaganda del partit i d’altres, ja existents, a les que donaren nous significats.

Les produccions culturals de Falange

Gabriela de Lima, historiadora, afirma que José Antonio Primo de Rivera definia el feixisme com un moviment poètic. El fundador de Falange Española considerava que el poeta tenia la funció de dirigir a les masses i criticava els escriptors liberals que escrivien versos sense finalitats polítiques. D’aquesta manera, pretenia que l’art estigués al servei del partit, creant un estil estètic i literari propi. Els falangistes postularen el seu moviment com una construcció d’identitat, una manera de ser, entendre i representar la vida. Per a poder materialitzar-ho, formularen tot un conjunt de preceptes i mecanismes per a crear-la, i es va aconseguir mitjançant els himnes, les cançons, els versos de guerra, les poesies, les salutacions i els juraments, entre altres. Tot aquest conjunt de símbols identitaris es va elaborar a través de la feina dels ‘escritores azules’. ^[1]També coneguts com la “Corte literària de José Antonio” foren un grup d’intel·lectuals que esdevingueren la punta de llança de l’avantguarda feixista a Espanya. Entre … Continue reading Així, s’obtingué la indissociable articulació entre política i literatura. La poesia hi tingué un pes primordial, ja que, consideraven que la poesia tenia la capacitat de difondre mites i idees per mobilitzar les masses.

Falange destacava pel seu fort discurs antiliberal i anticomunista, s’allunyaven de la lluita de classes, però també de l’individualisme. Per tant, els colors (blau i vermell) i els símbols (jou i fletxes) corporatius prendrien força no només a l’hora de vestir, sinó també en la retòrica literària. En veurem alguns casos als textos que analitzarem. Per altra banda, no faltaran elogis a Espanya i a la nació, i trobarem a faltar les referències a Déu donat que és un element nacionalcatòlic que s’afegirà més tard, ja entrat el Franquisme. La relació de Falange amb el catolicisme o viceversa fou complexa. Si bé el partit feixista i els seus militants es declaraven catòlics, no advocaven per un estat catòlic. Això causà disputes en el si del bàndol revoltat i certs recels per part de les elits tradicionals. Així doncs, en aquest primer moment, durant la guerra, ens trobam en una situació de pugna o disputa per l’hegemonia ideològica del bàndol. Per això, en els organismes de divulgació i propaganda de les diferents cultures polítiques trobarem matisos, com aquest vers la religió que, després, entrada la dictadura, desapareixeran en els òrgans oficials. 

Continuant amb la seva línia doctrinal, a Aquí estamos, la qüestió de la dona tindrà una presència constant en els números i els articles, però també en els poemes, així com altres de les fixacions ideològiques i estètiques del partit com poden ser la guerra i la violència. Aquesta última apareixerà representada tant idealitzada com en el seu vessant més cru i explícit. Com a altra característica de la cultura política falangista en els poemes hi haurà nombroses referències i lloances sobre les armes modernes, els cotxes i els avions. Trobarem, de la mateixa manera, referències al corporativisme, l’antiindividualisme i la camaraderia.

Els poemes a Aquí estamos

Totes les característiques esmentades anteriorment sortiran als poemes de la revista illenca. Veurem com combinen tots aquests aspectes culturals del falangisme amb el regionalisme. Així, apareixeran nombroses referències concretes a Mallorca, sigui el paisatge o sigui la tradició. Se cercava vincular el públic a la causa “nacional”.  D’aquesta manera, no pretenia mostrar-se una ideologia i estètica allunyades de la regió. No només passa amb els poemes o textos lírics, sinó que també ho podem trobar en articles sobre festes “populars” de Mallorca, altres dedicats a monuments o edificis emblemàtics, com la Cartoixa de Valldemossa, entre altres. 

Sense saber quin era el públic real de la revista Aquí estamos, podem pensar o interpretar que no anava dirigida a les masses, ja que les referències i els textos publicats requerien un alt nivell de culturització per poder ser compresos íntegrament. Tal vegada els poemes són els textos més lleugers. A més, no trobem gaires imatges i la majoria dels continguts són textos teòrics que podríem considerar densos. 

Aquestes publicacions de caràcter més regionalista anaven acompanyades amb cròniques i fotografies dels esdeveniments de la guerra. Per la societat mallorquina l’experiència del front podia quedar allunyada i, per això, els poemes foren un recurs per tractar de vincular les vivències falangistes al front amb imatges que els mallorquins poguessin relacionar. És el cas el text líric Nieve, en el qual comença parlant de la nevada de la Serra de Tramuntana i ho acaba vinculant amb la batalla de Terol. 

«Tempestad de nieve en los campos de batalla de Teruel… Copos de nieve clavándose como alfileres en los cuerpos de nuestros héroes. Tanques y cañones blancos arrástránse con dificultad… Frío y nieve que hielan el agua y la gasolina. Panoramas nórdicos con rusos auténticos a la vista. Guerra entre la nieve. Y los pájaros con hélices que cantan Victorias vuelan atrevidos entre la nieve de las nubes… Gesta de Teruel; Frío, ventisca y nieve entre calor de corazones y entre fuego de máquinas mortíferas»

En aquesta última estrofa del text Nieve apareixen uns quants aspectes a destacar. Així, ja veiem com en tres estrofes el poeta fa viatjar al lector des dels paratges illencs fins al camp de batalla de Terol. Usa imatges molt específiques per traslladar la sensació del fred, però també les conseqüències materials que es patiren al front d’Aragó. També fa una referència directa als enemics, els russos. Hem de destacar, també, les mencions als avions, els pájaros con hélices. Passa el mateix amb el text titulat Almendros en flor: 

«Almendros en flor. La Primavera se espera por cielo, tierra y mar. Y por tierras calientes y femeninas de nuestra Patria vendrá con sus rosas y sus espadas. Y traerán, camaradas, la Poesía del Imperio, en versos duros, con olor a pólvora y perfilados con bayonetas. Y traerán, camaradas, el ritmo violento, directo, impetuosamente joven, de nuestro estilo para clavarlo en el pecho de los que tienen obstruidos los oídos y flexibles los espíritus a la Gran Verdad de nuestra Revolución Nacionalsindicalista»

En aquest cas veiem com, des del fenomen del floriment dels ametllers, un moment en què molts dels camps de Mallorca es tenyeixen de blanc rosenc, es trasllada també a la guerra. Hi apareixen molts elements que ens interessen, el text aquí transcrit és la tercera i última estrofa. En les anteriors hi ha referències al Cara al Sol, a les estrelles, elogis al racionalisme i la geometria. De la peça en destaca la referència constant a la Primavera, un concepte també molt present en la retòrica falangista, així com les mencions a la violència, a l’esperit de joventut… però també a les armes i a la guerra moderna. S’aprecia la retòrica revolucionària de la doctrina, i en cap cas es fan referències a un passat més gloriós al qual s’ha de tornar, sinó que aposten per construir un nou futur mirant les proeses del passat. L’analogia de la primavera és per recordar aquest caràcter renovador, rejovenidor, antiliberal i anticomunista de la cultura política falangista. Com la primavera, Falange vol proposar-se com el motor del canvi, perquè “floreixi una Espanya renovada”.

Seguint el caràcter totalitzador de la ideologia falangista, els poemes pretenen incloure tots els membres de la societat: homes, dones i infants, evidentment cada un amb la seva funció. La presència quantitativa i qualitativa dels tres no serà la mateixa. En els poemes on apareixen infants, aquests, són homes i s’augura com ha de ser la seva vida, fins i tot la seva mort, com a bons membres de la societat. En el cas de les dones, són representades com a membres actius del partit, això sí, en feines secundàries, i la seva tasca està sempre relegada a la de l’home. Així doncs, es presenta la dona com la fidel acompanyant del falangista, que comprèn i ajuda en la causa amb les tasques que li corresponen.

En el poema Romance de la aldea destruida: 

«Yace enmedio de la calle/ la moza. Desnuda. Muerta. / Sobre sus senos de nácar / hay dos grietas sangrientas… / Con el fango de la calle / se mezcla su cabellera / y sus ojos vidriosos / tienen la mirada ciega. / Sobre su cuerpo de virgen / el macho se sintió bestia / y aulló pleno de delirio / Como aúllas las fieras… / Su corazón lo guardaba / escudo de cinco flechas. //  Al ver cerrar horizontes / con banderas rojinegras / por la aldea solitaria. / cruzó rauda la tragedia / dejando como estandarte / la moza desnuda y muerta»

Veiem com apareix la dona com a subjecte passiu de la guerra, o que la pateix. Així i tot, se la presenta com a militant, donat que figura que la mataren vestida d’uniforme. A més, és interessant veure com presenten l’enemic, qualcú que davant una dona jove, virtuosa -perquè és verge- es comporten com a bèsties i no tenen compassió. Ataca, l’autor, de manera directa a l’enemic, rojinegros, si abans havien aparegut els russos, ara també fa referència als milicians lleials a la II República. 

En el Romance de las tres estrellas diu: «En la hora de la lucha / supo arriesgar su vida / dejando correr las lágrimas / de una mocita bonita, / que le bordó cinco flechas / al azul de su camisa». El poema tracta sobre la vida d’un falangista, des de que és petit fins que mor en combat. En aquest cas, la dona hi apareix com un element actiu que va prendre la iniciativa de brodar la camisa, però, com hem dit, sempre una tasca relegada a la de l’home. 

Els infants també tindran la seva importància en la retòrica. El caràcter totalitzador de la cultura falangista considerava que els militants ho havien de ser en tots els aspectes de la vida, i això començava des de la infància. Així, els editors de Aquí estamos consideren apropiat publicar un poema titulat Balilla de Uniforme: «Balilla de uniforme, / Esperanza del suelo mallorquín / Que lanzas tus canciones / Como si fueran sones / De un clarín (…)». Veiem, per tant, com interpel·len directament als nins i a la seva terra d’origen, per vincular-los des de ben petits a la causa nacionalsindicalista. En aquest cas, a més, hi ha un marcat caràcter nacionalista, en aquesta voluntat de vincular Mallorca amb la causa nacional:

«Esperanza segura / De una España futura / Que recuerdas las gestas del ayer / Y emprende nuevo vuelo / Hacia el azul del cielo / A vencer». En aquesta estrofa podem veure aquesta dualitat vers la nació, es recorda l’ahir, però s’ha de lluitar pel futur, per la nova nació.  

Tal com hem mencionat anteriorment, un element que és comú en tots els poemes és la guerra i la violència. De fet, en el poema Retorno al Hogar, que emula les paraules d’un falangista, acaba dient: «Florecerán los almendros / cuando regrese a mi hogar; / allí soñaré en la guerra / en un ensueño de paz». Novament, una referència a la primavera, però també una lloança a la guerra en la pau, ja que, la guerra i la violència són eixos principals en la cultura falangista i, per molt que el conflicte s’acabi, haurien de continuar enaltint-ho. Com ja s’ha apuntat abans, hi haurà casos en els quals els poemes presentaran imatges molt més crues, incitant a la violència i a l’ímpetu contra l’enemic, advocant per l’eliminació física de l’altre. En Poema libre de Guerra això es fa palès, sobretot a la tercera estrofa:

«III . ¡Quién fuese el puño que arranca la hierba maldita! / ¡Quién fuese la espuela que rasca los ijares del caballo / manos hasta hacerle indómito! / ¡Quién fuese el cuchillo que destroza la carne putrefacta e inútil! /  ¡Quién fuese la garra que oprime los corazones / aún palpitantes del pecho enemigo! / ¡Venid con nosotros y comprenderéis las lavas creadoras! / ¡Venid y comprenderéis el anhelo de cumbre! / ¡Venid, el momento ha llegado! / ¡Venid, la tierra ya avanza! / ¡Venid, la sangre ya quema! / ¡Venid, ya rasga el aire la canción del héroe! / ¡Venid, ya se oye el sonido del plomo y del fuego!». 

Vinculat a la guerra sempre hi trobarem la mort, per tant, no és un element que no aparegui als poemes. Si bé en gairebé tots hi ha referències de la mort, sigui la de l’enemic, la pròpia o la de civils, quan es fa referència a la mort en combat dels falangistes es fa envoltant-la d’èpica. Novament, el poema Retorno al Hogar fa referència a la mort d’un falangista i ho presenta així: «y el día que tú caiste / dormido sobre la senda, / mis lágrimas fueron tuyas / y tuyas mis cinco flechas. / ¡Te recuerdo, compañero, / te recuerdo, camarada! / Yo te juro mientras viva / santificar mi venganza / y hacer de ella un vergel / en los vergeles de España». 

Veiem com es comença a formular el mite dels caiguts, i si bé aquí es presenta com una pèrdua i una justificació per continuar amb la lluita, en altres poemes podem trobar com la mort del falangista en lluita és una mort plaent i dolça. És el cas del Romance de las tres estrellas, on es diu: «Cayó mirando a los cielos / en una noche tranquila. / En sus flechas florecieron / cinco rosas muy rojizas / con cuajarones de sangre / que bordó mano Divina». 

A tall de conclusió

En definitiva, els poemes publicats a Aquí Estamos se’ns presenten com una font inesgotable d’informació, molt interessant per poder veure com, des de Mallorca, s’incitava i es divulgava la cultura i ideologia falangistes per a engrandir les files de la seva revolució nacionalsindicalista. No gens menys, els esdeveniments de la història no seguiren l’èpica d’aquests poemes, i els ideals purament falangistes varen anar diluint-se en el que després seria el Nacionalcatolicisme de la dictadura de Franco. 

En els poemes podem trobar referències molt concretes i exemplificadores d’una cultura política falangista bastant pura en el moment. Hi ha constants mencions als elements estètics de referència com poden ser les lloances a la violència, les armes modernes, la camaraderia, els colors i els símbols, l’absència de referències abundants a la religió, etc.  Però sobretot veiem com els editors de la revista procuren apropar sensorialment, emocionalment i políticament les experiències de la guerra als lectors mallorquins.

Per saber-ne més

Mas Quetglas, J. (2003) Els mallorquins de Franco: la Falange i el Moviment Nacional. Documenta Balear, Palma.

De Lima Grecco, G. (2018) ‘Plumas fascistas: los escritores de Falange Española’, Revista de Historia, vol. 25(1), p. 87-107. 

Ruiz Carnicer, M.A. (2013) Las culturas políticas del fascismo en la España de Franco (1936-1975). Institución Fernando el Católico, Zaragoza.

Alonso Ibarra, M.(2020) ‘La oferta del Nuevo Estado. Propaganda e ideologización del combatiente sublevado en la guerra civil española (1936-1939)’, Historia y política: Ideas, procesos y movimientos sociales, núm. 44, p. 305-335.