Margalida Roig Sureda

Margalida Roig Sureda

(Bunyola, 1998). Graduada en Història (UV). Màster Interuniversitari d'Història Contemporània (UV). Estudiant del Màster de Formació del professorat (UV). Especialista en polítiques de memòria. Actualment, el seu camp d'estudi és la sanitat durant la Guerra Civil. És contractada predoctoral a la Universitat Autònoma de Barcelona.

La Segona Generació a l’Exili: de Mallorca a Mèxic, i tornar?

Els exiliats espanyols a Mèxic es varen fondre en identitats complexes que la segona generació va recollir i elaborar. L'estudi de la memòria de la família Serra Vives ens permet conèixer aquestes percepcions.

Poemes a Mallorca per la causa nacionalsindicalista

Després del cop d’estat de 1936 que causà la guerra civil, Mallorca quedà sota el domini del bàndol revoltat. Així, les agrupacions de dretes prengueren força. Falange Espanyola i de les JONS va participar feroçment en la repressió, és a dir, en la desaparició forçada de milers de persones. D’altra banda, Falange havia de justificar les seves accions i així ho feia al seu òrgan de difusió, Aquí estamos, on publicà, entre molts altres continguts, poemes que feien lloances a la ideologia falangista i procuraven difondre una imatge benevolent i èpica de la guerra i la Revolució Nacionalsindicalista.

«En l’àmbit de la cultura és on podem trobar un model i idea de nació. Que podia estar, o no, identificat amb el de la dictadura» – Entrevista a Marta García Carrión

A través del cinema es pot ajudar a comprendre com s'han construït i difós les identitats col·lectives, tals com la nació, la raça, el gènere i la classe. El nacionalisme banal és un concepte relacionat amb això, que fa referència a la presència del discurs nacional en la quotidianitat i com s'internalitza i naturalitza la identitat nacional. Durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera, tot i que no es va utilitzar intensament el cinema com a eina de nacionalització, la indústria cinematogràfica contribuí a la difusió del nacionalisme banal. Per a apropar-nos a aquest món entrevistem a Marta García Carrión, professora titular de la Universitat de València, especialitzada en cinema i cultures nacionals.

«Una cosa que les uní va ser el seu destí final, que foren assassinades per la dictadura franquista» — Entrevista a Almudena García-Rubio

Entrevista a Almudena García-Rubio, antropòloga física de la Sociedad de Ciencias Aranzadi. És resident a Sant Antoni, Eivissa, i des de 2016 ha treballat en els plans anuals de fosses de les Illes Balears. García-Rubio, en l'entrevista, conta la seva experiència a les Balears i, en concret, el cas d'Aurora Picornell, les Roges del Molinar i Belarmina Gonzàlez, totes cinc recentment identificades gràcies a proves d'ADN i el treball en equip de professionals de distintes disciplines.

«Per nosaltres que no hem viscut ni la guerra, ni la postguerra ni el franquisme, les fosses t’ajuden a entendre la crueltat de la guerra» – Entrevista a Queralt Solé Barjau

Queralt Solé s'endinsa en el coneixement sobre les fosses comunes de la Guerra Civil. En la interdisciplinarietat del seu estudi i en les polítiques de memòria que l'acompanyen. A través de les fosses podem comprendre millor la realitat històrica de la guerra i la violència que existí.

El ‘Devocionario Militar’ de Remigio Vilariño

La vuitena edició del Devocionario Militar es publica en un context complex de la guerra civil, on hi ha lluites ideològiques pel control de la propaganda. De totes maneres, es fa una tirada d’un milió d’exemplars perquè els soldats que són al front, o no, tenguin al seu abast una guia de com practicar correctament la religió i els rituals catòlics tot i ser a la guerra. Segons Remigio Vilariño, ser bon militar és ser bon catòlic, defensar la pàtria i el cap de l’Estat, però per a fer-ho mai s’ha d’anar en contra de la llei divina.
Popular
L’origen de Sant Valentí: les Lupercalia

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES