Història contemporània

L’Olimpíada Popular de Barcelona: una espurna antifeixista a l’Europa dels totalitarismes

• Publicat el 20 de juliol de 2023

L'any 1936 la ciutat de Barcelona va promoure un esdeveniment esportiu destinat a ser la contraposició ideològica dels Jocs Olímpics de Hitler que se celebrarien a la capital alemanya l'agost del mateix any. El comitè organitzador va haver de lluitar a contrarellotge per dur a terme una iniciativa que només les bales del cop d'estat del 18 de juliol van aconseguir aturar. Recolzada sobre l'esport proletari i la XI Olimpíada moderna, els Jocs de Barcelona van ser un intent de retornar els valors olímpics dins d'una Europa on la pau penjava d'un fil.

Shinsengumi, el cos policial del Shogun

• Publicat el 15 de juliol de 2023

El Shinsengumi va ser una força de policia especial d'elit, mobilitzada i finançada pel moribund Shogunat Tokugawa, durant les últimes raneres de vida d'aquest model polític situat en la transició política coneguda com a "Bakumatsu" (1853-1867). Integrada, majoritàriament, per membres de classes baixes, però amb una excel·lent formació en arts marcials, aquesta petita força d'elit ha tingut un pes considerable en l'ideari i en la cultura popular nipó. En aquest breu article es repassaran els fets històrics que van protagonitzar, els seus convulsos orígens, la seva organització i quin pes han tingut en l'imaginari nacional nipó.

Pasolini, a cent anys del seu naixement (II)

• Publicat el 15 de gener de 2023

Coincidint amb el centenari del naixement del director, poeta, novel·lista i dramaturg italià Pier Paolo Pasolini (1922-1975), ens proposem revisitar a aquest polifacètic autor des de diferents moments de la seva carrera amb l'objectiu de sintetitzar una trajectòria tan extensa com rica en grans moments per a la història del cinema.

La fi del colonialisme portuguès a l’Àfrica: resistències i conflictes civils

• Publicat el 15 d'octubre de 2022

La dècada dels setanta del segle XX va viure el final del colonialisme portuguès a l’Àfrica. Ho va fer, però, després de cruentes guerres d’alliberament. La Revolució del clavells va fer caure la dictadura portuguesa, i amb ella les colònies africanes aconseguirien la independència. Començaria llavors un conflicte pel poder entre les organitzacions anticolonialistes que, en casos com Angola o Moçambic duraria dècades.

Quan la pintura, l’escultura i altres arts eren competició als Jocs Olímpics

• Publicat el 13 d'octubre de 2022

A l'Antiga Grècia l'art i l'esport anaven junts, o així ho pensava l'historiador i pedagog Pierre de Courbertin, un dels fundadors dels Jocs Olímpics moderns. Aquest tenia un somni: combinar l'art i l'esport perquè els homes s'eduquessin en aquestes disciplines, i no en la guerra. Amb la fundació del Comitè Olímpic Internacional el 1894, va veure la possibilitat de dur a terme la seva estimada proposta.

‘Per dret diví’. L’ensenyament religiós a l’Espanya de la Restauració

• Publicat el 15 de juliol de 2022

El model educatiu de l’Església durant la Restauració, tot i ser particular, va acabar estenent-se en el conjunt de la societat gràcies a la política religiosa de la Restauració que va permetre que l’ensenyament congregacionalista s’expandís amb força a partir de la segona meitat del segle XIX.

La Convenció de Ginebra de 1951: els «primers refugiats»

• Publicat el 14 de març de 2022

L'entrada en vigor de la Convenció de Ginebra de 1951 sobre l'Estatut dels Refugiats, establia una primera definició del terme "refugiat", que en aquell moment només reconeixia com a tals a les persones forçades a abandonar el seu país d'origen arran de la Segona Guerra Mundial. Amb la descolonització d'Àfrica, les Nacions Unides van haver d'ampliar el terme, a través del Protocol de la Convenció de l'any 1967. El present article analitza l'impacte real d'ambdós documents en la defensa dels drets dels refugiats d'arreu del món.

Cocaïna, sexe, cabarets i pistoles: els baixos fons barcelonins (1914-1929)

• Publicat el 15 d'octubre de 2021

“Mandanga”. I, si era de bona qualitat, se l’anomenava “mandanga chachi”. La que circulava entre els bons cabarets era nomenada “cocó”. Tot i que també feu fortuna un altre apel·latiu: “nievita”. I no era un negoci menor. D’acord amb el periodista Paco Villar, el negoci de la cocaïna movia cada nit milers de pessetes de l’època. Tothom en consumia. Francisco Madrid (1900-52), un dels millors periodistes de la seva època, relatava com alguns farmacèutics feien un petit sobresou gràcies a la sobreexplotació d’una substància que en aquells moments encara era considerada medicinal.

El Gran Joc: el repartiment anglo-rus d’Àsia (III)

• Publicat el 15 de juliol de 2021

Després de la guerra de Crimea (1853-1856) l’expansionisme rus a l’Àsia Occidental havia quedat confinat a les muntanyes del Caucas mentre que els britànics s’havien servit del soldà otomà com a barrera a canvi de conformar-se amb una presència limitada a l’Orient Mitjà.

L’urbicidi: un mecanisme polític d’uniformització social?

• Publicat el 15 de juny de 2021

La destrucció d’edificacions i ciutats ha estat al llarg de la història una part gairebé inevitable de l’intercanvi d’hostilitats entre bàndols enfrontats en un conflicte armat.