Història contemporània

Pasolini. A cent anys del seu naixement (part II)

Coincidint amb el centenari del naixement del director, poeta, novel·lista i dramaturg italià Pier Paolo Pasolini (1922-1975), ens proposem revisitar a aquest polifacètic autor des de diferents moments de la seva carrera amb l'objectiu de sintetitzar una trajectòria tan extensa com rica en grans moments per a la història del cinema.

La fi del colonialisme portuguès a l’Àfrica: resistències i conflictes civils

La dècada dels setanta del segle XX va viure el final del colonialisme portuguès a l’Àfrica. Ho va fer, però, després de cruentes guerres d’alliberament. La Revolució del clavells va fer caure la dictadura portuguesa, i amb ella les colònies africanes aconseguirien la independència. Començaria llavors un conflicte pel poder entre les organitzacions anticolonialistes que, en casos com Angola o Moçambic duraria dècades.

Quan la pintura, l’escultura i altres arts eren competició als Jocs Olímpics

A l'Antiga Grècia l'art i l'esport anaven junts, o així ho pensava l'historiador i pedagog Pierre de Courbertin, un dels fundadors dels Jocs Olímpics moderns. Aquest tenia un somni: combinar l'art i l'esport perquè els homes s'eduquessin en aquestes disciplines, i no en la guerra. Amb la fundació del Comitè Olímpic Internacional el 1894, va veure la possibilitat de dur a terme la seva estimada proposta.

La Convenció de Ginebra de 1951: els «primers refugiats»

L'entrada en vigor de la Convenció de Ginebra de 1951 sobre l'Estatut dels Refugiats, establia una primera definició del terme "refugiat", que en aquell moment només reconeixia com a tals a les persones forçades a abandonar el seu país d'origen arran de la Segona Guerra Mundial. Amb la descolonització d'Àfrica, les Nacions Unides van haver d'ampliar el terme, a través del Protocol de la Convenció de l'any 1967. El present article analitza l'impacte real d'ambdós documents en la defensa dels drets dels refugiats d'arreu del món.

Cocaïna, sexe, cabarets i pistoles: els baixos fons barcelonins (1914-1929)

“Mandanga”. I, si era de bona qualitat, se l’anomenava “mandanga chachi”. La que circulava entre els bons cabarets era nomenada “cocó”. Tot i que també feu fortuna un altre apel·latiu: “nievita”. I no era un negoci menor. D’acord amb el periodista Paco Villar, el negoci de la cocaïna movia cada nit milers de pessetes de l’època. Tothom en consumia. Francisco Madrid (1900-52), un dels millors periodistes de la seva època, relatava com alguns farmacèutics feien un petit sobresou gràcies a la sobreexplotació d’una substància que en aquells moments encara era considerada medicinal.
Popular
Les sales secretes dels monarques espanyols

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES