Guerra Civil

Patrimoni i memòria a les Terres de l’Ebre

Els espais de memòria a les Terres de l'Ebre representen un dels símbols més coneguts del patrimoni de memòria a Catalunya. Com tants d'altres repartits al llarg del nostre territori són exemples d'una geografia marcada pel passat de la Guerra Civil. La construcció del que anomenem patrimoni de memòria i el lligam amb el passat històric ens porta a plantejar-nos reptes presents per la importància d'aquesta tipologia de patrimoni dins de la nostra societat avui en dia.

El ‘Devocionario Militar’ de Remigio Vilariño

La vuitena edició del Devocionario Militar es publica en un context complex de la guerra civil, on hi ha lluites ideològiques pel control de la propaganda. De totes maneres, es fa una tirada d’un milió d’exemplars perquè els soldats que són al front, o no, tenguin al seu abast una guia de com practicar correctament la religió i els rituals catòlics tot i ser a la guerra. Segons Remigio Vilariño, ser bon militar és ser bon catòlic, defensar la pàtria i el cap de l’Estat, però per a fer-ho mai s’ha d’anar en contra de la llei divina.

Col·lectivitzacions durant la Guerra Civil a Catalunya

Un dels grans tresors historiogràfics que ens deixà la devastadora Guerra Civil espanyola és, sens dubte, la implantació de l’autogestió de la producció i dels serveis en la societat catalana a partir de la voluntat dels obrers revolucionaris de 1936. Un fenomen, en línies generals, poc conegut, polèmic, que ha portat a multitud d’interpretacions i que segueix sense tenir posicions argumentals amb una solidesa suficient com per determinar, a dia d’avui, una posició consensuada i irrefutable.

Manuel Tagüeña Lacorte: desterrament i càstig, el preu de la dignitat per a un heroi de la Batalla de l’Ebre

Manuel Tagüeña Lacorte, tinent coronel de l’Exèrcit republicà espanyol i heroi de la Batalla de l’Ebre, va viure la seva vida sempre situada entre dues guerres, com va recollir a les seves memòries: entre la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial; però també entre els seus principis polítics i els del Partit Comunista; entre la ciència que sempre va practicar com a físic i metge de professió i una brillant carrera militar; entre el preu que va pagar per ser coherent amb els seus principis i l’èxit que li assegurava ser traïdor als seus principis.

«La lengua de las mariposas»: el coneixement com a forma de llibertat

A "La lengua de las mariposas" es fa un relat del període no és en absolut l'habitual: en lloc de les èpiques Barcelona i Madrid, epicentres del republicanisme i el moviment obrer, l'acció se situa en un poblet de Galícia, en lloc del protagonisme de dones i homes d'acció com per exemple a Tierra y Libertad (Loach, 1995) o Libertarias (Aranda, 1996) els protagonistes són gent comuna, principalment el mestre de l'escola del poble i un dels seus alumnes, a més de la resta d'habitants de la localitat.

De Porto Alegre a l’Ebre: un brasiler a la Guerra Civil Espanyola

La presència de brigadistes internacionals a la Guerra Civil Espanyola és coneguda per la majoria de la gent. Noms com el del cèlebre escriptor britànic George Orwell, el canceller de la República Federal Alemanya Willy Brandt, o el primer ministre de l’Albània comunista Enver Hoxha ressonen sovint en llibres, documentals i publicacions. Tot i això, sovint coincideixen en el fet de que siguin eminentment personatges europeus. Tant la historiografia com la ficció han contribuït a formar la imatge del brigadista proper, de països com França, la Gran Bretanya o la Unió Soviètica.
Popular
Sant Sebastià, de màrtir a icona queer

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES