Article

Shinsengumi, el cos policial del Shogun

• Publicat el 15 de juliol de 2023

El Shinsengumi va ser una força de policia especial d'elit, mobilitzada i finançada pel moribund Shogunat Tokugawa, durant les últimes raneres de vida d'aquest model polític situat en la transició política coneguda com a "Bakumatsu" (1853-1867). Integrada, majoritàriament, per membres de classes baixes, però amb una excel·lent formació en arts marcials, aquesta petita força d'elit ha tingut un pes considerable en l'ideari i en la cultura popular nipó. En aquest breu article es repassaran els fets històrics que van protagonitzar, els seus convulsos orígens, la seva organització i quin pes han tingut en l'imaginari nacional nipó.

La relació gènere-nació a l’Iran: des de la dinastia Pahlavi fins a la revolució de 1979

• Publicat el 15 de juliol de 2023

Des de la imposició de la dinastia Pahlavi, l'Iran ha viscut un període convuls de reformes entorn d'una aproximació cap a la modernització i l'occidentalisme. Aquestes reformes han modificat els arquetips de gènere, han reformulat les conductes socialment acceptades i han imposat nous models de feminitat i masculinitat d'acord amb el seu pla d'occidentalitzar el país, desembocant en un malestar social que culminarà la revolució de 1979 i el govern del Xa.

Maquis a la Garrotxa: els cognoms de l’anonimat

• Publicat el 15 de juliol de 2023

En tant que territori fronterer, la comarca de la Garrotxa ha estat testimoni directe de les accions del Maquis, la guerrilla antifranquista que va fer front al règim des de la clandestinitat que oferia el coneixement del territori. Aquest article presenta les vides de tres veus del Maquis connectades a la comarca, explorant diferents perfils d’aquesta guerrilla diversa, viva i combativa.

La cultura en l’era del capitalisme: una aproximació al consum cultural

• Publicat el 15 de juny de 2023

El present article aporta una aproximació a l'anàlisi de les formes de consum cultural en relació amb el seu impacte i vincle amb les tendències socials actuals i dins de l'economia de mercat. Parla de com aquest consum cultural ha anat canviant d'ençà del sorgiment de les conegudes com a indústries culturals i de la capitalització de la cultura, en favor d'un rendiment econòmic i del consegüent sorgiment de la cultura de masses i de com això ha repercutit al sector cultural i quines conseqüències té.

La dominació invisible: la funció social dels rellotges en l’era del capital i la moral protestant

• Publicat el 15 de juny de 2023

Quina és la relació entre el rellotge i les formes de dominació que caracteritzen les societats contemporànies, i el vincle amb la moralitat protestant o el control social de masses? Veurem què s'hi oculta darrere d'aquest peculiar instrument que porta acompanyant a la humanitat durant segles i com a vegades aturant el temps s'ha accelerat el curs de la història.

Flavi Belisari: el general que va vèncer en tres continents per tornar la grandesa a l’imperi romà

• Publicat el 15 de juny de 2023

Tot i el seu paper clau en la restauració de l'emperador Justinià l'any 527, així com en les conquestes de l'imperi romà d'Orient al llarg del segle VI, el general Flavi Belisari ha quedat com un personatge clau oblidat, condemnat a una mena d'ostracisme històric. A partir de l'anàlisi de tres campanyes militars contra sassànides, vàndals i ostrogots, en aquest article reivindiquem les gestes de Belisari durant les conquestes de Justinià, qui va aconseguir reconquerir gran part de l'imperi romà d'Occident seguint el seu programa militar Recuperatio Imperii.

Ferdinandus: una aproximació a l’artista oblidat per la historiografia

• Publicat el 15 de juny de 2023

Ferran Serra i Sala, conegut artísticament com a Ferdinandus, és un dels artistes catalans més prolífics del segle XX, però un gran oblidat de la historiografia.  Els que el van conèixer parlen d’ell com un bohemi, un home solitari que vivia al carrer de la Llibreteria número 5 de Barcelona, no tenia fills, i es desconeix si va estar casat alguna vegada. Malgrat que va néixer, va viure i va morir a la ciutat comtal, Barcelona no és l’únic escenari de la vida de Ferdinandus. Després d’estudiar a l’acadèmia Les Arts de Barcelona, marxà a Itàlia a finalitzar la seva formació artística.

El consum de plantes i la gestió dels recursos vegetals dels grups prehistòrics a les Coves del Fem

• Publicat el 15 de maig de 2023

Els grups humans prehistòrics utilitzaven recursos vegetals amb diferents finalitats. En el present article analitzem les restes materials vegetals que han perdurat en el jaciment arqueològic de les Coves del Fem (Alt Priorat, Tarragona), on trobem evidències tant de les espècies que es feien servir com del seu aprofitament.

Liberalisme en trànsit: el naixement de la Segona República Espanyola

• Publicat el 15 de maig de 2023

La imatge que tenim de la Segona República Espanyola és la d’un procés històric deslligat del seu passat. L’impuls reformista, però sobretot el desenllaç tràgic del 1939, han condicionat en bona part la visió que tenim del període republicà. Ens centrarem en els seus orígens, discutirem la forma en què va néixer i veurem què hi havia de nou i què hi havia de vell en la “República democràtica de treballadors de tota mena”.

Alexandre Pétion i la construcció de l’Estat haitià (1804-1817) (II)

• Publicat el 15 de maig de 2023

La Revolució Haitiana és un dels fenòmens més importants de la història i, malgrat això, dels menys coneguts. Va començar com una insurrecció d'esclaus a una colònia francesa i va acabar amb la fundació de la primera república negra del món, sovint planyuda com el país més pobre de l'hemisferi occidental malgrat que no sempre fou així: el mandat del president Alexandre Pétion és un exemple del que Haití pogué esdevenir. Aquest article explora la vida de Pétion des del seu naixement fins a la seva mort, així com el seu llegat polític, remarcant la diferència entre ell i tota la resta de líders haitians.