Article

L’Antropocè. I si l’escalfament global hagués començat al Neolític?

En Joan Esbri ens parla de com en el tombant del segon mil·lenni, dos científics encunyaren el terme Antropocè per a designar un període geològic que començaria en la Revolució industrial i en el qual ens trobaríem, caracteritzat per la magnitud de l’impacte de les activitats humanes sobre el medi ambient; destacablement l’escalfament global per acumulació de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. Tanmateix, troballes i simulacions més recents indiquen que la desforestació des que s’introduí l’agricultura en el Neolític ja hauria contribuït a canviar el clima.

La llei de “vagos y maleantes”: una llei republicana en mans del franquisme

La llei de “vagos y maleantes” va ser aprovada durant el bienni reformista (1931-1933) de la Segona República espanyola (1931-1936). La llei va ser aplicada fins al 1970, esdevenint una de les poques lleis republicanes que sortí airosa de la depuració franquista. L'ambigüitat del text, el qual tipificava com a “perilloses” determinades conductes que fins al moment escapaven del control de l’Estat, va ser aprofitada pel règim franquista per reprimir als més dèbils. Ho va fer desplegant un robust sistema coercitiu, el qual va operar en un context de misèria marcat per la repressió política i social.

El trentisme a Catalunya: lluites internes de la CNT als anys trenta

En la dècada de 1930 va haver-hi a la Confederació Nacional del Treball (CNT) una confrontació entre dues maneres d’entendre l’anarquisme i el sindicalisme. Trentistes i faistes van ser partícips d’un profund debat sobre com havia d’afrontar la Confederació els reptes que se li plantejaven. Aquest debat ràpidament va degenerar en una lluita visceral pel control dels òrgans de poder i propaganda de la CNT, per part d’un grup reduït de militants.

Valinor i el Tír na nÓg: de les terres infinites a les de la joventut

J. R. R. Tolkien sempre va refusar catalogar la seva obra sota unes influències concretes, tanmateix, la seva lectura ofereix una sèrie de paral·lelismes que assenyalen la presència de diversos elements de folklore de diferents orígens. Si bé la petjada de la mitologia nòrdica i germànica és més notòria i ha estat més acceptada als entorns acadèmics, la d'origen celta no ha gaudit del mateix interès. Amb tot, l'autor d'El Senyor dels Anells va posar de manifest, en repetides ocasions, el seu coneixement d'aquest llegat cultural. Un dels punts clau és una idea del més enllà amb nombrosos punts en comú amb el Tír na nÓg, així com les semblances entre els seus elfs i els Tuatha Dé Danaan, personatges que no només comparteixen trets físics sinó també punts en comú en les seves històries d'origen.

La dependència socioeconòmica de Batàvia: els comerciants xinesos en les Índies Orientals Neerlandeses del segle XVII

El següent article esmena breument les relacions socioeconòmiques entre Batàvia, capital i principal magatzem de les Índies Orientals Neerlandeses, i els agents comercials xinesos durant el segle XVII. En fer-ho, pretén presentar al lector una visió cronològica de l'evolució de les relacions comercials xineses-holandeses i subratllar la importància de cooperació entre els neerlandesos i dels mercaders privats xinesos per a la prosperitat de l'imperi colonial al Sud-est Asiàtic.

«Comfort women»: les dones emprades com a esclaves sexuals pels japonesos durant la segona Guerra Sinojaponesa

Durant la primera meitat del segle XX, el govern i l'exèrcit del Japó, en el context de diversos conflictes amb altres països i intents per colonitzar-los, va crear un sistema d'esclavitud sexual que responia a una suposada lògica estratègica. Centenars de milers de dones van ser forçades a servir als soldats japonesos, fet que va marcar la vida d'aquestes per sempre. En els anys noranta diverses d'elles es van pronunciar contra el govern del Japó.

Jackson Pollock no va inventar la pintura de degoteig

Aquest article pretén abordar la tècnica del dripping des d'un lloc poc conegut. Si llegim els manuals i llibres d'història de l'art, segurament trobarem que la pintura de degoteig va ser inventada per Jackson Pollock. El dia d'avui, però, ja s'ha desmentit aquest fet, perquè una pintora ucraïnesa anomenada Janet Sobel ja estaria utilitzant aquesta tècnica abans que el pintor nord-americà. I no només això, sinó que Pollock hauria vist les obres de Sobel en una exposició a Nova York. Tot i així, veurem que tampoc es va inventar a Europa aquesta tècnica, ja que la pintura de degoteig ja serà una realitat en el context xinès al voltant del segle VII.

Les decoracions pictòriques i musivàries de les cases romanes: el cas de Pompeia

Quan parlem de l’art romà solem generalitzar i destacar principalment la magnifica i solemne arquitectura i escultura que ens ha arribat fins als nostres dies. Però els artistes romans no només van destacar en aquestes dues arts, sinó que van ser esplèndids en pintures i en l’art musivari. Un dels conjunts més excepcionals és el cas de Pompeia, una de les ciutats més importants de l’antiga civilització romana, concretament les que es troben en les cases.

L’impacte de la Mancomunitat de Catalunya sobre el país

Acabant-se el 1913, les Corts Generals d’Espanya promulgaren la llei de mancomunitats. Prompte, veuria la llum la Mancomunitat de Catalunya. Vivint i morint en un moment complicat políticament, la Mancomunitat va assumir la tasca de reforçar una identitat catalana amb aspiracions polítiques, un repte doblement complicat per haver d’aglutinar formacions de dreta i esquerra; volent vertebrar una regió molt desigual demogràfica i econòmicament.
Popular
L’expatriació dels frescos de Santa Maria de Mur

Subscriu-te a la nostra newsletter

ISSN 3137-6908 

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES