Article

La doble cara dels drames històrics a Corea del Sud

Actualment, amb el gran creixement de Corea del Sud, ens arriba de forma constant tot tipus de contingut provinent de la península. Els kdrames són possiblement una de les formes més conegudes i que estan generant cada cop més interès per les audiències internacionals. En aquest article es ponderarà l’ús dels kdrames històrics com a eina política i d’entreteniment i si realment és possible separar-les.

«Per relevar aquestes mortaldats qui·s meten en la dita ciutat». Epidèmies i crisis de mortalitat a Manresa durant el segle XIV

Aquest article està dedicat als diversos cicles epidèmics i crisis de mortalitat que assolaren la ciutat de Manresa en el decurs del segle XIV. Aquestes crisis, episodis i cicles que afectaren la capital del Bages i la seva població, s’han pogut analitzar, resseguir, calibrar i observar en el present article a través de la combinació de les dades i informacions que oferien diverses tipologies documentals de caràcter municipal i notarial, custodiades al mateix Arxiu Històric de la Ciutat de Manresa (AHCM).

L’impacte de la Revolució Russa en la premsa obrera espanyola

Aquest mes Martí Balsells ens parla de com la Revolució Russa es produeix en un escenari en què el moviment obrer a l’estat espanyol fa front a una doble crisi, política i econòmica. Aquest panorama genera dins el propi moviment obrer una necessitat de debat, no tan sols pel que fa a la praxi sinó també a la identitat. De fet, va ser al mateix 1917 quan es va produir un intent d’acostament entre la CNT i la UGT amb l’objectiu comú de generar un clima revolucionari davant la situació del moment. La vaga, declarada el 10 d’agost es va prolongar durant tres dies i va ser brutalment reprimida mitjançant la declaració de l’estat de guerra.

Les funcions socials de la religió: un breu assaig

És la religió un fenomen de la psicologia individual? Quina és la seva funció dins la societat? Quin és el paper dels rituals dins la religió? I en general, què s’entén per religió segons l’antropologia i la sociologia? Aquest breu assaig intenta respondre les anteriors preguntes a partir de les obres dels antropòlegs i sociòlegs Durkheim, Evans-Pritchard, Radcliffe-Brown i Skorupski, els quals enceten el camí de la recerca del perquè del comportament religiós de l’ésser humà.

L’antropofàgia a les societats neandertals: ritualitat i supervivència

La Paula Montes de Oca ens parla de l'antropofàgia com a pràctica i de quin rol jugava dins les societats neandertals. L’antropofàgia, entesa com una pràctica humana de procedència prehistòrica, ha trobat diversos estadis de materialització durant la història humana. Així, a través de l’arqueologia i l’etnografia, s’identifica aquest comportament en diversos moments de la història de la humanitat fins el dia d’avui, on encara existeixen tradicions que inciten a aquest acte.

Or, frau i corrupció: la mineria al Darién del segle XVII

Després d’alguns intents fallits al llarg del segle XVII, els veïns de la ciutat de Panamà van començar a explotar el mineral aurífer del Darién a finals de la dècada dels 70 de la centúria. Les dues darreres dècades del segon segle de colonització hispànica d’Amèrica veieren consolidar un sistema miner en un espai de frontera entre la realitat indígena i l’europea. Lluny dels nuclis miners capdavanters del Nou Món, a la regió selvàtica que separa els actuals Panamà i Colòmbia s’hi establiren diferents quadrilles d’esclaus africans que buscaven or a les arenes dels rius de la regió i en diferents mines subterrànies que s’anaren construint. La corrupció i el frau a la Reial Hisenda marcaren enormement l’explotació del metall preciós.

Haile Selassie, l’emperador etíop que va donar nom al moviment Rastafari

Odiat per uns i venerat per uns altres, la figura de Tafari Makonnen no deixa indiferent ningú ni dins ni fora d’Etiòpia. Últim emperador de l’Imperi etíop i d’una dinastia mil·lenària, Haile Selassie va ser un rei autoritari, però també va modernitzar el país i va obtenir un gran rèdit internacional en una època on la població occidental no estava acostumada a la presència de governants negres. Això, però, va ser en detriment del benestar de la seva població, afectada per la fam, la repressió política o la discriminació ètnica que van desencadenar en el seu derrocament. A Jamaica, en canvi, molts el consideren un enviat de Déu, arribant a donar nom al mundialment conegut com a moviment Rastafari.

Executar la justícia. Càstigs públics i privats a l’occident baixmedieval cristià: la Corona d’Aragó

Si quelcom ha cridat l’atenció de la majoria de l’imaginari col·lectiu és la brutalitat amb què els càstigs han estat concebuts durant l’edat mitjana. En aquest article volem palesar l’evolució del sentit de la justícia, la justificació per la qual es duien a terme les pràctiques punitives i el caràcter que aquestes adoptaven quan es duien a terme en un espai públic i privat. Fent-nos servir, principalment, d’un espai geogràfic concret: la Corona d’Aragó.

La Gran Batuda de 1749. Un projecte d’extermini del poble gitano

El 3 de gener de 1425 Alfons el Magnànim signa un salconduit per a Joan d’Egipte Menor i el seu grup per a que puguin circular lliurament per la Corona d’Aragó. És la primera referència documentada de població gitana a la península Ibèrica. Tres segles després, el 31 de juliol de 1749, Ferran VI signa una pragmàtica coneguda com la “Prisión General de Gitanos” o la Gran Batuda, un projecte genocida per fer desaparèixer la comunitat gitana d’Espanya. Aquestes dues cronologies mostren la trajectòria històrica d’un poble àgraf i nòmada durant l’època moderna a Espanya que, marcada per un desinterès historiogràfic i un antigitanisme evident, construeix una història del poble gitano a la península desconeguda i amb grans buits d’investigació històrica.
Popular
Joc d’Històries (II)

Subscriu-te a la nostra newsletter

ISSN 3137-6908 

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES