Imatge de portada: Palau Gyeongbok al 1887. Font: Geumchoo Nam-ho Lee. Public Domain.
A finals del 2021 vam ser testimonis d’una de les explosions més notòries de les sèries coreanes, encapçalat per la sèrie Squid Game, que va dominar les plataformes digitals i xarxes socials durant setmanes, aconseguint un èxit global. Amb el gran creixement que Corea del Sud ha tingut en els darrers anys, no és sorprenent doncs que a dia d’avui no puguem evitar creuar-nos de forma gairebé constant amb contingut creat a la península asiàtica.
Per situar els drames històrics, abans hem de col·locar aquest augment de contingut de marca coreana dins el procés anomenat hallyu (onada coreana), que va començar aproximadament finals dels 90, a principis dels 2000, i que es defineix precisament com aquest creixement de la importància del contingut coreà a escala internacional. També és important esmentar que hallyu (i tot el que inclou) és avui dia una de les grans fonts d’ingressos del país, però sobretot una gran forma de diplomàcia pública.
Els drames històrics o sageuk, tot i ser un gènere molt específic, és un dels més produïts i consumits a nivell nacional, i en els últims anys, també a nivell internacional. També són els que més reaccions generen, habitualment negatives, tant a dins com a fora de Corea. Sense anar gaire enrere, entre l’any 2021 i 2022 es van emetre diversos drames històrics que són ben bé casos antagònics del tractament que reben per part del públic segons la imatge o el discurs que projectin sobre la història de Corea. Al 2021 es van emetre dos episodis de Joseon Exorcist, per després ser cancel·lat per la reacció negativa del públic. Tot el contrari, com veurem més endavant, és el cas de Pachinko, emès un any més tard, al 2022.
Joseon Exorcist i Pachinko, dos exemples complementaris
Joseon Exorcist és un drama emès el març del 2021 i que va ser cancel·lat durant la seva primera setmana d’emissió, és a dir, dels 16 capítols programats, només es van emetre dos, d’una hora aproximadament cada un, com és habitual.
En aquests dos capítols inicials, es pretenia fer una introducció de la trama: ens situem en els inicis de la dinastia Joseon (1392-1910), durant el regnat de Taejong (1400-1418), tercer rei de la dinastia i un dels reis més problemàtics segons la tradició historiogràfica. Segons el que es pot suposar a partir d’aquests dos episodis, el drama pretenia girar entorn del rei Taejong i els seus successors, concretament el que acabarà sent el rei Sejong, un dels monarques més coneguts i estimats per la població coreana, tot i que mai es va fer pública la trama sencera.
El que si s’ha de tenir en compte és que es tracta d’una ficció històrica, i que malgrat utilitzar personatges reals molt coneguts com era el Rei Taejong o els seus fills, no vol retratar els fets històrics succeïts al voltant d’aquests reis, sinó més aviat adaptar-los, afegint elements d’evident ficció, per crear una nova història. En qualsevol cas, ja en el primer episodi trobem diverses situacions que s’allunyen del que els espectadors podien esperar, així com diversos personatges que tampoc s’entendrien fora d’una situació de ficció.
El rei Taejong, a part dels conflictes propis de l’inici d’una dinastia (com poden ser els problemes de successió) s’ha d’enfrontar amb un dimoni anomenat Azazel, provinent de l’Orient Mitjà. En aquesta lluita es veurà obligat a aliar-se amb dos sacerdots o exorcistes enviats pel Vaticà, el Pare Nicholas i el Pare John. Deixant de banda el dimoni Azazel, aquesta situació era impossible al segle XV, ja que els primers contactes de la península coreana amb el cristianisme es donen a partir del segle XVI-XVII. Aquests contactes s’han d’entendre dins l’enviament de combois diplomàtics de Joseon a la cort Ming, on entraran en contacte amb les missions i la literatura cristiana. Aquests combois, quan tornen a Joseon veuen la religió cristiana més aviat amb ulls acadèmics i no serà fins al segle XVIII quan les elits i la classe regnant troben interès en aquesta religió.
És evident, doncs, que una relació entre dos exorcistes i els primers reis de la dinastia és impossible des del punt de vista històric. Aquesta manipulació històrica va crear un malestar evident en els espectadors, però el que més controvèrsia va crear va ser la pròpia figura del monarca.
El rei Taejong, en aquests dos episodis, és presentat com un rei problemàtic, cruel i tirà, i fins i tot, dependent d’ajuda externa (exorcista europeu) davant les complicacions.
En aquests dos episodis també trobem una escena que va servir com a detonant de les crítiques per l’audiència coreana, i és que es presenta un banquet organitzat pel rei Taejong a la frontera amb la Xina Ming durant una reunió amb els combois provinents de Ming i els dos exorcistes. En aquest banquet apareixen tot de menjars típics de la Xina, no coreans, fet que va ser entès com un apropament cultural cap a la Xina i, per conseqüència, un allunyament de la identitat cultural coreana.
A més, aquesta escena està visualment pensada perquè sigui fosca, amb tonalitats més aviat tètriques, per poder crear un ambient de tensió. Aquesta imatge lúgubre també va ser criticada sota el pretext de tergiversació històrica, ja que es mostrava una imatge del regne de Joseon molt allunyada a la que habitualment és acceptada.
Pachinko és una adaptació del bestseller de Lee Minjin amb el mateix títol. Emès el març del 2022, consta de 8 capítols d’una hora aproximadament cada un. Aquest drama històric, ben al contrari que el cas de Joseon Exorcist, va tenir una gran acollida per part del públic.
La trama segueix la història de quatre generacions d’una família durant l’ocupació japonesa de Corea a principis del segle XX i fins a gairebé els 90 quan la protagonista ja és una àvia i recorda el seu passat i el de la seva família. El fil conductor, doncs, és la mateixa família al llarg de diverses dècades i diversos llocs, com el Japó, Corea i Estats Units. Cada generació, al llarg dels 8 episodis, descriu la seva pròpia experiència, i malgrat ser una drama romàntic, això no treu importància a tot el pes polític que els personatges han de suportar al llarg de la sèrie.
Pachinko mostra una imatge de família resilient, que tot i considerar-se maleïts (la mare de la protagonista és qui inicia aquest concepte) per la situació personal, però també per la situació precària del seu país, segueixen mantenint-se en peu durant generacions al llarg del segle XX. Pachinko mostra una sèrie de situacions que tot i ser fictícies, són versemblants, podrien ben bé ser una biografia i aquest fet la fa susceptible d’una nostàlgia i una sensibilitat que no trobem en el cas de Joseon Exorcist. A més, el fet d’estar ambientada en un dels moments històrics més traumàtics de la història coreana també la fa ser una bona oportunitat per projectar un discurs històric concret, on Corea es veu contínuament atacada però sense arribar mai a ensorrar-se.
Un altre fet que possiblement fa de Pachinko tenir millor acceptació és el protagonisme que els lligams familiars tenen. L’ús d’aquests lligams familiars, i per extensiva al país, crea un espai de comoditat i, de nou, nostàlgia i reafirmació, en els espectadors nacionals. També facilita això la romanització, per part dels espectadors internacionals, de la història recent de Corea del Sud.
Els drames històrics com a mètode d’entreteniment o com a diplomàcia?
Quina seria doncs la funció dels drames històrics? Doncs bé, tot dependrà dels objectius dels guionistes i directors, però també del propi públic que els miri.
En el cas de Joseon Exorcist, es pretenia introduir una part de ficció i màgia dins una sèrie de personatges i situacions històriques reals i potser va ser això el que va dur el drama al fracàs. La introducció de recursos aliens a la història coreana, com és un exorcista europeu, no va tenir en cap cas bona acollida i demostra la -potser- sobreprotecció de la història pròpia. Tampoc va tenir bona acollida l’aparició d’aliments i menjars propis de la dinastia Ming. Aquest conflicte no només el veiem a Joseon Exorcist, sinó que el veiem en altres drames històrics (Dae Janggeun, 2001) i no històrics (Vincenzo, 2021), on les inexactituds històriques o l’emplaçament de productes d’origen xinès respectivament, ha creat malestar dins el públic coreà.
És important també esmentar que Joseon Exorcist és un drama emès per la SBS, una de les principals cadenes de televisió privades a Corea del Sud. Aquest tipus de drames, doncs, estan bàsicament finançats de forma privada i responen en part a l’estratègia de màrqueting que aquests que aquestes empreses finançadores considerin més adequat. Davant una possible controvèrsia, la forma de procedir més habitual és el canvi o substitució d’allò que ha generat el conflicte, i en casos més extrems, la cancel·lació del programa, com és Joseon Exorcist.
En aquest cas, (com diem, un extrem) no només el públic general es va sentir incòmode, sinó que també l’Associació del Clan de la Família Lee a Jeonju, es va queixar públicament davant la mala imatge que es donava del rei Taejong de la dinastia Joseon, pertanyent a aquest mateix clan de la família Lee.
És a dir, més enllà dels possibles errors històrics o cinematogràfics que Joseon Exorcist pugui tenir, el motiu de la seva cancel·lació va tenir més a veure amb la política actual i amb la concepció de la pròpia història que es té a Corea del Sud.
Joseon Exorcist no és l’únic drama que ha patit aquesta censura. A principis de 2021 estava prevista l’emissió de Snowdrop, un drama històric ambientat en les eleccions de l’any 1987 a Seúl, un any especialment convuls a nivell polític. Per aquest mateix motiu, Snowdrop va haver d’enfrontar-se a diverses crítiques i amenaces de cancel·lació, abans fins i tot de la seva emissió. L’oposició davant aquest drama va continuar també durant la seva emissió a finals de 2021 i principis del 2022, trobant-se tot d’entrebancs, no només per culpa de les crítiques del públic, sinó també per les crítiques que van sorgir en ambients universitaris, associacions polítiques i culturals i fins i tot grans empreses que tenien lligams econòmics amb la productora de la sèrie.
Malgrat no ser cancel·lada, Snowdrop va ser acusada de tergiversació històrica pels fets que relata en torn de la possible manipulació de les votacions del 1987 (que a la sèrie donen per suposat, per poder continuar amb la trama inicial) i de fer ús d’imatges que s’assemblarien a Chun Doohwan.
Molt diferent és el cas de Pachinko, que com hem vist, no ha tingut reaccions negatives de cap mena i que ha estat molt ben considerada en tot moment. Potser perquè és una adaptació d’un llibre que ja va tenir molt bona acollida, Pachinko va ser un dels kdrames més esperats del 2022. Potser el seu èxit i falta de crítiques negatives es dona, no només per l’alta qualitat de producció, sinó també per la constant apel·lació a una nostàlgia i resiliència nacional. En qualsevol cas, és important també veure com en aquest cas, el rigor històric tampoc ha estat criticat ni dubtat, acceptant més fàcilment les escenes que de ficció que servissin per seguir amb la trama.
En qualsevol cas, veiem que els kdrames històrics formen part de l’onada coreana, que al cap i a la fi, no deixa de ser una forma de diplomàcia pública. Això significa que els objectius d’aquestes sèries, més enllà del propi entreteniment que aporten, són diversos i potser, més aviat polítics. Tenint en compte l’augment d’espectadors internacionals, els kdrames suposen una gran forma de projectar una imatge concreta de Corea del Sud i la seva història, i potser aquest és el motiu pel qual les crítiques als drames històrics són cada vegada més agressives i contundents.
L’altra cara de la moneda és potser més positiva, i és que gràcies a aquests drames històrics, siguin més o menys rigorosos a nivell històric, estan generant també molt interès en la història de Corea del Sud, àmbit que fins ara es veia eclipsat en gran part per la cultura pop del país.
Per saber-ne més:
BERG, S. (2015). Creative Cluster Evolution: The Case of the Film and TV Industries in Seoul, South Korea. European Planning Studies, 23(10), 1993–2008.
KI KYOUNG-RYANG (2021). Joseon exorcist and the uncanny valley of historical dramas: on the problems of “distorted” representations of history in Korean popular culture products.. International Journal of Korean History, pp. 1193-202.
KOO SEWOONG (24/1/21). “Snowdrop” and Korea’s growing Cancel Culture. Korea Expose. Recuperat el 17/9/22 de: https://koreaexpose.com/jtbc-kdrama-snowdrop-row-over-historical-truth-cancel-culture/
LIN, A. i AVIN, T. (2009) Constructing self and other in the internet discussion of a Korean historical TV drama. A discourse analysis of weblog messages of Hong Kong viewers of Dae Jang Geum. Journal of Asian Pacific Communication, 19-2, pp. 289-312.
SUH KUKSUNG (et al.). (1983) The Identity of the Korean people: a history of legitimacy on the Korean Peninsula. National Unification Board.
