Article

El silenci en la història, el cas de San Sabba

• Publicat el 15 de novembre de 2022

La història dels camps de concentració nazis a Itàlia durant la Segona Guerra Mundial continua estant invisbilitzada en l’espai públic. San Sabba és exemple: situat a Trieste, va ser l’únic camp que es podria considerar d’extermini que va estar a sol italià. Zona de pas pels presoners que acabaren a Auschwitz, va recollir a milers de partisans, jueus i membres de minories ètniques perseguides pel nazi-feixisme.

Les bullangues de Barcelona (1835-1843) i la polisèmia rere el concepte de «revolta popular»

• Publicat el 15 de novembre de 2022

L’article que segueix tracta d’establir, a través de l’estudi de les insurreccions populars, conegudes com a bullangues, succeïdes a Barcelona durant el període 1835-1843, l’existència de motius múltiples rere el concepte de «revolta popular». S’identifiquen, en la mobilització insurreccional popular, components de caràcter anticlerical, antifiscal i luddita, així com es vincula la protesta popular amb el progressisme radical català.

Economia militar a l’Antiga Grècia

• Publicat el 15 de novembre de 2022

L’economia i la guerra són uns factors caracteritzats per una elevada rellevància en qualsevol moment de la civilització. Grècia no era una excepció.

Etnoarqueologia: pastoralisme present i passat en espais de muntanya

• Publicat el 15 de novembre de 2022

L'etnoarqueologia és un camp d'estudi que utilitza metodologia arqueològica per estudiar societats del present. Aquest article proporciona un estat de la qüestió de l'etnoarqueologia, des dels seus orígens fins al seu paper en l'arqueologia actual, focalitzant-se en l'estudi del pastoralisme del present i del passat en espais de muntanya. S'exemplifica tot amb els treballs realitzats a la Vall d'Alinyà (Alt Urgell).

La traceologia: seguint el rastre de les empremtes de fabricació i ús

• Publicat el 15 d'octubre de 2022

La traceologia és un mètode genuïnament arqueològic que es pot aplicar a multiplicitat de restes del passat i ens permet recuperar informació que, a priori, resta invisibilitzada en el registre arqueològic. Què menjaven, quines eines feien servir i quines malalties patien són algunes de les qüestions a resoldre si apliquem el prisma de l'anàlisi d'empremtes de fabricació i ús.

O tempora…! Moral i costums a l’església del baix Sénia modern

• Publicat el 15 d'octubre de 2022

La fe catòlica viu, de finals del segle XVI al XVIII, una reestructuració que la capgirarà i li conferirà una nova manera d’operar, de creure i de viure. En aquest article, es tracta una renovellada espiritualitat moral a través del cas de Tortosa.

Cinema i arxius: Un recorregut per la filmografia de Sergei Loznitsa

• Publicat el 15 d'octubre de 2022

Ferran Calvet revisa la filmografia d'un dels autors més interessants del panorama europeu, Sergei Loznitsa, multipremiat cineasta que s'ha encarregat de treure de l'oblit alguns dels fets més trascendents de l'últim segle. La seva filmografia no l'integren només documentals, sinó que les seves obres de ficció han estat ampliament reconegudes i és programen en festivals de mig món.

La fi del colonialisme portuguès a l’Àfrica: resistències i conflictes civils

• Publicat el 15 d'octubre de 2022

La dècada dels setanta del segle XX va viure el final del colonialisme portuguès a l’Àfrica. Ho va fer, però, després de cruentes guerres d’alliberament. La Revolució del clavells va fer caure la dictadura portuguesa, i amb ella les colònies africanes aconseguirien la independència. Començaria llavors un conflicte pel poder entre les organitzacions anticolonialistes que, en casos com Angola o Moçambic duraria dècades.

Sant Sebastià, de màrtir a icona queer

• Publicat el 15 de setembre de 2022

No és cap novetat que els col·lectius que han sigut marginats han buscat referents sobre els quals sentir-se identificats. Dins d’aquests, val la pena destacar al col·lectiu LGBTIQ+, que des de sempre ha buscat en la història els seus models a seguir. Un cas que ho exemplifica és com en les pintures de Sant Sebastià dels segles XVIII i XIX s’hi ha trobat un referent, considerant-se la primera icona homosexual de la història.

L’art d’Amenhotep III: colossitat i refinament  artístic

• Publicat el 15 de setembre de 2022

El regnat d’Amenhotep III fou dels més llargs i pròspers de l’Imperi Nou, fet que li va permetre dur a terme un programa constructiu i artístic molt ambiciós. S’aixecaren temples colossals i escultures elegants i delicades, preocupades per mostrar la naturalesa sobrehumana del faraó i la seva bellesa física, deixant-nos entreveure l’elevat grau de refinament artístic que va aconseguir el luxós art d’Amenhotep III.