Article

Pasolini, a cent anys del seu naixement (I)

Pier Paolo Pasolini (1922-1975) és un dels grans referents del cine europeu de la segona meitat del segle XX. Autor polèmic, va ser capaç de realitzar pel·lícules impensables per l’època i al mateix rebre l’admiració dels seus coetanis. Sempre a cavall entre el cinema social i un cert exotisme banyat en misticisme, el cert és que Pasolini va atacar de forma directa les arrels del nou estat italià de postguerra. La seva carrera es va truncar emperò amb el seu assassinat l’any 1975.

Cosmovisió i pensament polític al món occidental de l’Antic Règim

Aquest article planteja alguns elements clau per entendre la cosmovisió i el pensament polític del món occidental dels segles medievals i moderns. Un món que podríem anomenar premodern —dins la periodització modernitat-postmodernitat—, tradicional, o de forma més popular i econòmica, d’Antic Règim. Diem pensament polític, tot i que potser seria millor parlar de concepcions —quelcom menys definit que les idees o les teories— de lo polític, perquè ens centrarem en aquelles representacions profundes que prefiguraven la reflexió política. I parlem de cosmovisió en la mesura en què tals categories només són comprensibles si se situen dins de la constel·lació de nocions i intuïcions que constituïen el marc mental d’aquella cultura històrica.

Història del cap i casal (I). La València romana: de la fundació a la fi de la República

Des de l’època medieval la ciutat de València porta essent el cap i casal d’un territori més o menys estable en el temps que, amb diferents noms, ha sobreviscut fins a l’actualitat. No obstant això, no sempre va ser així. Segles abans, en l’Antiguitat, res feia pensar que una petita colònia romana, molt més menuda que altres ciutats properes, acabaria constituint-se com a una de les grans urbs de la península Ibèrica a partir dels darrers segles de l’edat mitjana. En el present article pretenem explicar els orígens de la ciutat de València a l’època romana, quan era coneguda com a Valentia.

La paleografia, o com mirar cara a cara les fonts escrites del passat

Com diu la mateixa paraula, la paleografia és la ciència que estudia les escriptures antigues. Per això analitza la història de l’escriptura, les seves fases i les característiques pròpies de cada moment, l’instrument escrit tant pels seus caràcters interns com externs, així com el context social i cultural en què va ser produït, per tal de conèixer en el sentit més ampli què diu un document.

L’origen de la metal·lúrgia a la península Ibèrica

La Metal·lúrgia va suposar un abans i un després en tots aquells grups socials que la van començar a practicar. Aquesta nova tècnica (i els nous productes als quals donava accés) van canviar tots els paradigmes que fins a aquell moment es coneixien, des de les relacions socials d'estatus fins a exercir les seves activitats econòmiques amb molta més fluïdesa. La nota dissonant està en el fet que no hi ha un consens ni en com va arribar ni que va suposar a la península Ibèrica. En aquest escrit s'intentarà, a través de l'exposició de diversos estudis, esclarir una mica aquesta qüestió.

Patrimoni i memòria a les Terres de l’Ebre

Els espais de memòria a les Terres de l'Ebre representen un dels símbols més coneguts del patrimoni de memòria a Catalunya. Com tants d'altres repartits al llarg del nostre territori són exemples d'una geografia marcada pel passat de la Guerra Civil. La construcció del que anomenem patrimoni de memòria i el lligam amb el passat històric ens porta a plantejar-nos reptes presents per la importància d'aquesta tipologia de patrimoni dins de la nostra societat avui en dia.

El ‘Devocionario Militar’ de Remigio Vilariño

La vuitena edició del Devocionario Militar es publica en un context complex de la guerra civil, on hi ha lluites ideològiques pel control de la propaganda. De totes maneres, es fa una tirada d’un milió d’exemplars perquè els soldats que són al front, o no, tenguin al seu abast una guia de com practicar correctament la religió i els rituals catòlics tot i ser a la guerra. Segons Remigio Vilariño, ser bon militar és ser bon catòlic, defensar la pàtria i el cap de l’Estat, però per a fer-ho mai s’ha d’anar en contra de la llei divina.

La davallada de l’imperi espanyol: factors clau per entendre la crisi de 1640

Tots els estats nacionals que es van forjar a partir del segle XIX, molts dels quals encara romanen intactes avui dia, es van arbitrar gràcies a la gran varietat de monarquies de l’Edat Moderna. Malgrat tot, l’ascens de la Monarquia Hispànica a les potències mundials, hegemònica sobretot durant el segle XVI, fou del tot breu, ja que la diversitat i la dispersió territorial de la qual constava l’Imperi Espanyol plantejava seriosos obstacles per a la prosperitat d’aquest vast territori.

Reciclant el patrimoni: espoli, reinterpretació i conservació de l’Antiguitat a l’Europa medieval

En època medieval, l’espoli d’edificis antics d’època imperial, així com el tràfic de marbres i altres materials de prestigi a través del Mediterrani, seria una constant. Més de cinc-cents anys després de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident, es pot veure perfectament com moltes peces d’aquella època -entre les quals destaquen sobretot joies i altres pedres precioses- serien reaprofitades, reinterpretades i reconvertides en clau cristiana, des d’una mirada completament diferent.
Popular
El «llarg 68»: radicalització de la protesta i sorgiment dels nous moviments socials a l’Estat espanyol durant el tardofranquisme

Subscriu-te a la nostra newsletter

ISSN 3137-6908 

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES