Per citar aquesta publicació

Maeso, Lorena (2022). “Patrimoni i memòria a les Terres de l’Ebre”, Ab Origine Magazine, 73 (maig) [en línia].
Tags

Patrimoni i memòria a les Terres de l’Ebre

Imatge de portada: Església del Poble Vell de Corbera d’Ebre. Font: Lorena Maeso.

Quan es parla de patrimoni de memòria o memorialista a Catalunya sens dubte ens aturem a pensar en una de les zones més rellevants pel que fa aquesta tipologia de patrimoni. En efecte, fem referència a les Terres de l’Ebre, que queden geogràficament repartides entre els diferents territoris al llarg de les comarques de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Baix Ebre i el Montsià.

Aquests indrets van ser escenaris d’un dels episodis més significatius de la Guerra Civil on es va lliurar la coneguda Batalla de l’Ebre, que començà el 25 de juliol de 1938. Aquesta fou el combat més llarg de tots les que succeïren durant l’enfrontament amb un total de 115 dies de combat entre les tropes del bàndol republicà – encapçalat per l’exèrcit del Front Popular – i les tropes sollevades sota el comandament del general Franco. Un aspecte estratègic important que cal destacar i tenir en compte durant aquest període és el propi riu Ebre, que amb el seu pas per l’orografia del terreny va exercir de línia divisòria natural entre els uns i altres quan batallaven ambdós costats d’aquest. Així com també ho foren les formacions muntanyoses de la zona, sobretot la Serra de Pàndols i la Serra de Cavalls i les muntanyes de la Fatarella, que es van convertir en posicions claus per determinar el control del conjunt general del territori.

Dels fets històrics al patrimoni de memòria

L’historiador francès Pierre Nola, conegut pels seus treballs a l’entorn de la identitat nacional i la memòria, deia que La història és la reconstrucció sempre problemàtica i incompleta del que ja no és. La memòria és un fenomen sempre actual, un llaç viscut en el present etern […]”. Amb aquestes paraules, i amb les quals es pot estar més o menys d’acord, interpretem el rastre de la memòria a través dels espais de memòria al territori de l’Ebre com un senyal del passat encara viu i present en els nostres dies. No només per explicar uns fets històrics crucials en el desenvolupament al llarg de la història de la nostra societat fins a arribar a l’actualitat, sinó també per recordar, per dignificar i sobretot per conscienciar de les ferides obertes que s’arrosseguen durant generacions i utilitzar aquests fets per fomentar el que s’anomena com la ‘cultura de la pau’. En definitiva, el treball al servei de la memòria històrica entès gairebé com un deute pendent amb el nostre passat, amb la nostra història més contemporània. 

Per arribar fins aquestes reflexions cal establir abans una base prèvia al voltant del concepte de patrimoni que ajudi a entendre el procés que s’estableix en la memòria, a través, doncs, de la historiografia, per arribar al que avui dia es coneix i s’identifica com a patrimoni de memòria.

Si ens remuntem a la noció de patrimoni a grans trets veurem que aquest s’ha vinculat estretament amb el passat i amb aquells elements culturals que tenen un lligam amb l’antiguitat. Aquest aspecte ens presenta doncs, d’entrada, uns valors associats cap a allò que es considerava digne de considerar-se ‘patrimoni cultural’. Els valors que s’atribueixen al patrimoni són canviants, és a dir, han evolucionat amb els pas dels segles i, en cap cas, han estat mai valors absoluts. Això vol dir que aquests canvien en funció del context social, històric o cultural i reben diferents interpretacions segons el determinat moment on s’emmarquen. Podem trobar, per exemple, valors patrimonials associats a la funcionalitat d’un element considerat patrimoni o valors estètics, religiosos, entre d’altres. L’aspecte que no és canviant, però, és el procés que s’estableix entre aquell element (que pot ser de caràcter material o immaterial) per a què esdevingui considerat com a patrimoni. Aquest procés és el que els estudiosos de la disciplina anomenen com a procés d’apropiació simbòlica o procés d’identitat. És, per tant, el procés on s’atribueixen a l’element cultural en qüestió una sèrie de valors simbòlics que serviran per transformar un element en patrimoni dins de l’imaginari col·lectiu d’una societat, d’un grup o comunitat. 

Recapitulem doncs per relacionar aquest procés simbòlic descrit amb la memòria històrica i el concepte de patrimoni de memòria que ens pertoca en el present escrit i veurem com pel que fa al patrimoni de memòria també es produeix un procés simbòlic que té un gran component principalment d’identitat. És doncs, la construcció d’un relat històric al voltant d’un element patrimonial que té un fort lligam emocional i, fins i tot, reivindicatiu, ja que posa de manifest relats i col·lectius que sovint la historiografia ha deixat al marge del relat ‘oficial’, realitats que han quedat oblidades o, en molts casos, silenciades. Per aquest motiu, a través dels espais de memòria es busca la recuperació d’una memòria històrica que a la vegada trenca amb la barrera del temps passat de la Història i que es reprèn des d’uns valors del present.

Els espais de memòria, la dinamització del territori i el ‘turisme’ de memòria; el cas de l’Ebre

Tenint en compte doncs els aspectes més teòrics del patrimoni de memòria i de la seva relació amb els valors associats al patrimoni cultural veiem com la creació d’espais de memòria visitables en el conjunt d’un territori impacta profundament en la manera de projectar la seva pròpia cultura cap a la resta del món. La importància del passat històric de les Terres de l’Ebre pel que fa a la Guerra Civil és present en els espais de memòria que hi ha repartits en diversos punts i localitats del territori. A Catalunya comptem amb l’òrgan públic del Memorial Democràtic, dins de la Direcció General de Memòria Democràtica del govern de la Generalitat de Catalunya, com a màxim exponent de les qüestions memorialístiques a nivell de finançament econòmic i organitzatiu, entre d’altres aspectes. Aquest es ramifica també amb el Consorci del Museu Memorial de l’Exili (MUME) i, pel que fa als territoris de l’Ebre, el COMEBE o Consorci Memorial dels espais de la Batalla de l’Ebre, que és operatiu des de l’any 2001. El COMEBE divideix els vestigis de memòria de les Terres de l’Ebre i els classifica entre centres d’interpretació, espais històrics i memorials. A continuació es poden veure en els mapes els punts on estan situats i com queden repartits en el territori:

Mapes d’identificació dels diferents espais pertanyents al COMEBRE. Font: https://batallaebre.org/. Data d’actualització: 12/01/2022

Aquesta diversitat d’espais, centres d’interpretació i memorials encapçalen una gran part de l’interès històric de la zona que es combina amb el gran valor paisatgístic, gastronòmic i cultural del conjunt dels territoris de l’Ebre. És doncs d’esperar que aquesta distribució atregui molts visitants de tot tipus de procedència que volen conèixer a fons els diferents espais habilitats que el COMEBE ofereix a la disposició del públic per aprofundir i comprendre la seva història com a territori. Aquest fenomen no és un fet aïllat o singular que no s’ha repetit en altres indrets -dins i fora de Catalunya i del conjunt de l’Estat- on el patrimoni cultural visitable va de la mà del patrimoni de memòria i els espais de memòria en moltes ocasions. De segur que ara mateix podríem pensar en un espai de memòria de commemoració o d’homenatge amb vinculació d’algun fet en relació a la II Guerra Mundial o a les víctimes dels horrors de l’Holocaust nazi. Així doncs veiem com el patrimoni de memòria és molt present sobretot pel que fa al conjunt del continent europeu i serveix en molts casos per a la dinamització a nivell econòmic i cultural del propi país, tot i no deixar d’estar sempre exempt de controvèrsies i problemàtiques que se’n deriven de la “turistificació” de la memòria.

Corbera d’Ebre i el Poble Vell

Ampliant el focus encara més dins de les terres de l’Ebre volem parar especial atenció al cas del Poble vell de Corbera d’Ebre i a la seva singularitat i importància com a espai de memòria. El poble de Corbera d’Ebre va ser un dels pobles més bombardejats durant la Batalla de l’Ebre, ja que es trobava enmig dels enfrontaments. Aquest va quedar gairebé destruït per complet pels estralls de la guerra i els ciutadans que hi van quedar van acabar desplaçant-se i construint un nou nucli de població situat més a baix d’on inicialment hi havia el poble. El que fa característic aquest episodi tràgic és el que fet el poble original -amb els anys denominat poble vell de Corbera d’Ebre- va restar immòbil al pas del temps. La reconstrucció del poble no va ser una opció, ja que les estructures principals de gran part de les cases van quedar massa malmeses per poder tornar a fer de la vila habitable. Així doncs, es va decidir conservar el lloc com un espai que recordaria per sempre més aquell episodi de la Guerra Civil.

Restes de cases malmeses per la guerra al Poble Vell de Corbera d’Ebre. Font: Lorena Maeso

L’any 1992 el conjunt del poble va ser declarat Bé d’Interès Cultural (BCIN) com a lloc històric i es va posar en marxa un pla per a la protecció i salvaguarda per tal que es pogués visitar. Amb el suport de l’Ajuntament de Corbera i per iniciativa dels seus veïns es va crear l’Associació del Poble Vell, que actualment regula l’accés de pagament a l’espai i el dinamitzen amb la possibilitat de fer-hi visites guiades. A més, les diverses zones que hi ha repartides per tot el conjunt, incloses l’església, que tot i que va quedar molt destruïda i va haver-se de reconstruir parcialment l’any 1948 encara es conserva amb les cicatrius visibles de la guerra, han servit d’espai per diverses instal·lacions d’estil artístic i cultural que aprofiten la singularitat del poble de ser gairebé un punt ancorat en l’espai-temps per desenvolupar iniciatives que fan reflexionar als visitants.

Instal·lacions presents als carrers del poble Vell. Font: Lorena Maeso

Reptes del present

Molts dels espais de memòria que existeixen actualment segueixen essent espais on es pot palpar un sentiment de feina encara per fer. És per això que cal sumar esforços per fer d’aquests indrets espais on, més enllà d’atreure visitants o de ser espais de commemoració, la seva funció sigui la d’establir un lligam amb el present que permeti treballar en els valors democràtics i de llibertat que cal preservar i pels quals s’ha de seguir lluitant i per seguir fomentant l’educació i la cultura com a vehicle que proporcioni eines per desenvolupar el pensament crític i la revisió del passat històric. Dins de totes i cada una de les possibilitats que es donen amb el patrimoni de memòria com a element d’interès des del punt de vista cultural i de visita per al conjunt de la població, el cas de l’Ebre és especialment significatiu a Catalunya pel desplegament de diferents tipologies d’espais. Tots ells ofereixen diverses possibilitats de visita – ja sigui memorials, visites guiades, centres d’interpretació, rutes de senderisme, etc. En el moment present en el qual ens trobem, amb la memòria històrica sempre en el centre de debats i usos polítics per un costat i altre, és important seguir tenint present aquests espais i destinar-hi els recursos necessaris per a la visibilització que permeti seguir treballant cap a la recuperació de la memòria històrica del territori. 

  • (Barcelona, 1992). Graduada en Traducció i Interpretació (UPF), Màster en Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia (UB) i Postgrau en Polítiques i Recerca en Justícia de Transició i Memòria Democràtica (UIB). Ha participat en projectes patrimonials enfocats a la recuperació i difusió de la memòria històrica.

Tags

Comparteix i comenta-ho a les xarxes

Compartició en twitter
Compartició en facebook
Compartició en email

Per citar aquesta pubicació

Maeso, Lorena (2022). “Patrimoni i memòria a les Terres de l’Ebre”, Ab Origine Magazine, 73 (maig) [en línia].
Popular

Relacionat