memòria històrica

Masculinitats medievals: històries, tensions i imaginaris

Aquest article explora com entenem el poder a l’edat mitjana i mostra que aquesta comprensió està profundament marcada per qüestions de gènere. No busquem només assenyalar quins aspectes de la història medieval s’han estudiat - o s’han ignorat - des d’aquesta perspectiva; també volem cridar l’atenció sobre les paraules, les imatges i les idees que hem heretat de la historiografia del segle XIX, quan es construïen les identitats nacionals modernes. En aquell moment, la figura dels homes i dones del passat es va reinterpretar a través de les preocupacions polítiques i culturals del present. Això es nota especialment en la manera com es va recordar al‑Andalus: un territori convertit en símbol d’alteritat, exotització i diferència. Però també es percep en la forma com es van imaginar les masculinitats medievals, tant cristianes com musulmanes, filtrades per la mirada d’un segle que projectava els seus propis temors, ambicions i complexos sobre el passat. Aquest text convida a pensar l’edat mitjana com un espai més complex i menys rígid del que sovint imaginem. Les masculinitats i les feminitats no van ser categories fixes, i la història funciona sovint com un mirall incòmode: reflecteix no només allò que va passar, sinó també allò que cada època desitja veure, tem descobrir o necessita afirmar.

Concòrdia dels vencedors, memòria dels vençuts: el passat que no passa al discurs i l’acció polítiques del conservadorisme espanyol

En el present article s'aborda breument la relació del conservadorisme espanyol amb el passat republicà i franquista i la seua acció política d'oposició feroç. Al llarg del text es traça una crònica del desenvolupament de la movilització civil per la recuperació de la memòria històrica i la resposta rebuda des dels sectors i partits dretans a nivell estatal, fins arribar a les contrareformes anunciades i imposades dels governs de coalició autonòmics PP-VOX amb la derogació de les lleis de memòria o substitució per de lleis de "concòrdia".

«Un cel de plom»: la vida per la llibertat de Neus Català

Lucía Aliagas ens parla d'una de les nostres activistes més cèlebres: Neus Català. Neus Català i Pallejà va néixer l’octubre de 1915 al municipi del Priorat dels Guiamets, provinent d’una llar camperola, fet que ja des de nena li va marcar i li va fer prendre consciència de classe davant les condicions que patia la seva família. El moment àlgid en la seva politització es va donar amb el fracàs del cop d’estat feixista el 17 de juliol de 1936 i el seu ingrés poques setmanes després en el nounat Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

Patrimoni i memòria a les Terres de l’Ebre

Els espais de memòria a les Terres de l'Ebre representen un dels símbols més coneguts del patrimoni de memòria a Catalunya. Com tants d'altres repartits al llarg del nostre territori són exemples d'una geografia marcada pel passat de la Guerra Civil. La construcció del que anomenem patrimoni de memòria i el lligam amb el passat històric ens porta a plantejar-nos reptes presents per la importància d'aquesta tipologia de patrimoni dins de la nostra societat avui en dia.

El Valle de los Caídos i el miratge de la memòria històrica

1940, devastació absoluta. Espanya acabava de sortir d'una Guerra Civil que havia durat tres anys, i que havia deixat tot el territori en una situació precària. El primer d’abril d’aquell any s’aprova el decret de construcció del Valle de los Caídos, que disposava que s’alcés una basílica, un monestir i una caserna de joventuts a la finca coneguda com a Cuelgamuros, situada a Guadarrama (El Escorial).
Popular
Panoràmix ha mort: mite i realitat sobre els druides

Subscriu-te a la nostra newsletter

ISSN 3137-6908 

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES