memòria històrica

Concòrdia dels vencedors, memòria dels vençuts: el passat que no passa al discurs i l’acció polítiques del conservadorisme espanyol

• Publicat el 16 de juliol de 2024

En el present article s'aborda breument la relació del conservadorisme espanyol amb el passat republicà i franquista i la seua acció política d'oposició feroç. Al llarg del text es traça una crònica del desenvolupament de la movilització civil per la recuperació de la memòria històrica i la resposta rebuda des dels sectors i partits dretans a nivell estatal, fins arribar a les contrareformes anunciades i imposades dels governs de coalició autonòmics PP-VOX amb la derogació de les lleis de memòria o substitució per de lleis de "concòrdia".

«Un cel de plom»: la vida per la llibertat de Neus Català

• Publicat el 12 de desembre de 2023

Lucía Aliagas ens parla d'una de les nostres activistes més cèlebres: Neus Català. Neus Català i Pallejà va néixer l’octubre de 1915 al municipi del Priorat dels Guiamets, provinent d’una llar camperola, fet que ja des de nena li va marcar i li va fer prendre consciència de classe davant les condicions que patia la seva família. El moment àlgid en la seva politització es va donar amb el fracàs del cop d’estat feixista el 17 de juliol de 1936 i el seu ingrés poques setmanes després en el nounat Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

Patrimoni i memòria a les Terres de l’Ebre

• Publicat el 15 de maig de 2022

Els espais de memòria a les Terres de l'Ebre representen un dels símbols més coneguts del patrimoni de memòria a Catalunya. Com tants d'altres repartits al llarg del nostre territori són exemples d'una geografia marcada pel passat de la Guerra Civil. La construcció del que anomenem patrimoni de memòria i el lligam amb el passat històric ens porta a plantejar-nos reptes presents per la importància d'aquesta tipologia de patrimoni dins de la nostra societat avui en dia.

Punt de partida de la Transició als Països Catalans

• Publicat el 15 de març de 2020

A més de quaranta anys de la mort del dictador Francisco Franco el 1975 i la ratificació de la Constitució espanyola del 1978, el període de la Transició Democràtica continua sent objecte de debat per bona part de la societat.

El neoliberalisme neix i mor a Xile

• Publicat el 18 de novembre de 2019

A Xile no hi ha hagut una vertadera transformació del sistema neoliberal dictatorial i els seus responsables continuen gaudint de total impunitat. La mal anomenada transició va fer caure a molta gent en una letargia en la qual a “la injusticia social se le llamó inequidad y a la violación de derechos humanos, excessos”.

El Valle de los Caídos i el miratge de la memòria històrica

• Publicat el 12 de novembre de 2019

1940, devastació absoluta. Espanya acabava de sortir d'una Guerra Civil que havia durat tres anys, i que havia deixat tot el territori en una situació precària. El primer d’abril d’aquell any s’aprova el decret de construcció del Valle de los Caídos, que disposava que s’alcés una basílica, un monestir i una caserna de joventuts a la finca coneguda com a Cuelgamuros, situada a Guadarrama (El Escorial).

Combatre la llarga ombra del Franquisme

• Publicat el 4 d'abril de 2017

El general Francisco Franco moria un 20 de novembre de 1975, i amb ell es tancava una etapa. S’iniciava el convuls camí cap a la democràcia. Part de les diferents forces polítiques clandestines entraven en el joc polític que havia de definir el rumb de l’estat espanyol. El procés, però, seria dirigit pels antics franquistes, ara erigits com a nous demòcrates i sota la figura de Suárez.