Article

Sant Agustí i Christine de Pizan: influències en el pensament europeu

L'article presenta les figures de Sant Agustí d’Hipona, pensador antic que va lluitar per la defensa del cristianisme elaborant "De Civitas Dei" (412-426) com a resposta al paganisme, i Christine de Pizan, autora medieval que quasi mil anys després de Sant Agustí va elaborar "La Cité des Dames" (1405) com a protesta al pensament misogin i en defensa de la figura femenina amb ple dret i igualtat.

L’Estat, la Revolució i l’Organització Social en el Pensament de Piotr Kropotkin

En aquest article es segueix el pensament del geògraf i biòleg ruc Piotr Kropotkin en torn de l’Estat, l’organització social i la revolució. Aquest, fou un dels principals teòrics de l'anarquisme i una figura molt reconeguda tant dins del moviment obrer com del món de les ciències. També, es comenten breument algunes de les limitacions de les seves teories i com respont en l’actualitat el seu pensament.

La pressió militar de la monarquia hispànica al territori català (1652-1705)

Entre els anys 1660 i 1700, la Monarquia hispànica va mantenir quatre guerres amb França, la qual cosa va tenir un impacte al territori català a causa de la seva posició fronterera. La societat catalana va haver de participar en la guerra a través de diverses formes de contribució i això generà unes profundes conseqüències econòmiques, socials i polítiques. En aquest article, s’analitzen les diverses formes de col·laboració i les seves repercussions en la conjuntura de la segona meitat del segle XVII.

Dioclecià i els cristians: causes i conseqüències de la «Gran Persecució» (303)

L’emperador Gaius Aurelius Valerius Diocletianus va creure trobar en la filosofia i els ideals neoplatònics, fortament arrelats als governants del s. III, una possible solució als problemes que li tocà afrontar. Sembla improbable que amb els quatre edictes persecutoris que promulgà l’any 303 pretengués liquidar el cristianisme en tant que doctrina, però sí destruir aquells elements dins l’església que no reconeixien l’autoritat de l’emperador, tot acusant aquest fet d’idolatria. Així doncs, entendre les causes i les conseqüències, així com els fonaments de la lluita ideològica protagonitzada entre el cristianisme i el mal anomenat «paganisme romà», seran l’objectiu d’aquest estudi.

Dignificar la nació

Aquest article exposa els processos de nacionalització a territoris desproveïts d'Estats independents durant el llarg segle XIX, amb un èmfasi major en el centre, el nord i l'est d'Europa. Destaca la importància de la cultura, la llengua i les arts en el procés de nacionalització, la seva relació amb l'idealisme, el liberalisme i el romanticisme i la seva vinculació a una emergent classe mitjana oposada a una aristocràcia internacionalitzada terratinent, militar i eclesiàstica.

El comunisme català davant la Revolució dels Clavells

Pocs treballs han tractat la influència que va tenir la Revolució dels Clavells a l’Estat Espanyol. L’impacte d’aquesta en la construcció de nous imaginaris en les forces polítiques de l’oposició antifranquista i l’esquerra comunista ha quedat passat per sobre en comparació als estudis comparatius sobre els dos processos cap a la democràcia i les conseqüències directes en el règim. Els pocs treballs que podem trobar, alhora, se centren en els actors estatals, deixant de banda les repercussions en els subjectes polítics de les nacions perifèriques, com és el cas català, basc i gallec.

Del victimisme a la resistència: un recorregut historiogràfic dels conflictes matrimonials a l’Espanya Moderna

Els interessos en l’estudi de la història han estat ben diferents al llarg del desenvolupament de les Ciències Socials, i això es pot veure molt ben reflectit al llarg del segle XX, període en què sorgeixen un notable nombre de posicions entorn de les formes d’emmirallar la història. El present estudi es tracta d’una anàlisi de la bibliografia publicada des dels seus inicis fins avui dia sobre els conflictes matrimonials a l’època moderna, bibliografia que no només ha estat fruit d’una historiografia recent, sinó també d’una certa inquietud històrica que té per objectiu indagar en les temàtiques més quotidianes i mundanes.
Jaume Vicens Vives. Font: Wikimedia Commons

Jaume Vicens Vives: un renovador de la historiografia espanyola

La historiografia ens ha permès comprendre les grans tendències històriques que han proliferat des dels inicis d’aquest camp de coneixement. En aquesta, Jaume Vicens Vives va establir una sèrie de xarxes internacionals, tant del món francès com del món anglès, que va permetre una millor recepció dels diferents plantejaments historiogràfics, tant metodològics com temàtics, que s’estaven proposant en el món occidental. Així, va quedar facilitada aquesta renovació de la historiografia espanyola es trobava ancorada a la història nacionalista i positivista que inculcava el règim franquista.
Popular
Dràcula de Bram Stoker: una anàlisi històrica en clau de gènere al cor de les tenebres tardovictorianes

Subscriu-te a la nostra newsletter

ISSN 3137-6908 

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES