Article

El sorgiment de l’enfocament experimental durant els segles XVI i XVII: entre la tradició i la revolució

• Publicat el 15 de juliol de 2021

La revolució científica no va existir" és la frase provocadora que inicia el llibre "The Scientific Revolution" (1996), de l'historiador Steven Shapin. Una afirmació que posa en qüestió la idea generalitzada que atribueix el sorgiment del mètode científic.

Hug Roger III: l’últim comte de Pallars

• Publicat el 15 de juliol de 2021

Hug Roger III de Mataplana (1435-1508), comte del Pallars, és sense cap mena de dubte un dels personatges més excepcionals de la història medieval de Catalunya. Aquest noble visqué uns temps difícils que anaven a cavall entre el món medieval i el món modern.

El Gran Joc: el repartiment anglo-rus d’Àsia (III)

• Publicat el 15 de juliol de 2021

Després de la guerra de Crimea (1853-1856) l’expansionisme rus a l’Àsia Occidental havia quedat confinat a les muntanyes del Caucas mentre que els britànics s’havien servit del soldà otomà com a barrera a canvi de conformar-se amb una presència limitada a l’Orient Mitjà.

Les invasions angleses al Riu de la Plata (II): armes, política i transformacions de les milicies catalanes

• Publicat el 15 de juny de 2021

Per poder entendre les particularitats de les milícies catalanes formades a les invasions angleses, cal tenir en compte alguns dels episodis que van forjar una nova generació de comerciants.

L’urbicidi: un mecanisme polític d’uniformització social?

• Publicat el 15 de juny de 2021

La destrucció d’edificacions i ciutats ha estat al llarg de la història una part gairebé inevitable de l’intercanvi d’hostilitats entre bàndols enfrontats en un conflicte armat.

El Gran Joc: el repartiment anglo-rus d’Àsia (III)

• Publicat el 15 de juny de 2021

Després de la guerra de Crimea (1853-1856) l’expansionisme rus a l’Àsia Occidental havia quedat confinat a les muntanyes del Caucas mentre que els britànics s’havien servit del soldà otomà com a barrera a canvi de conformar-se amb una presència limitada a l’Orient Mitjà.

Alexandre Magne i l’adopció de rituals perses: la «Proskynesis»

• Publicat el 15 de juny de 2021

L’adopció dels costums orientals li suposà a Alexandre no poques crisis internes al fregar, a vegades, la transformació de la seva pròpia identitat, com és el cas de la proskynesis, que bàsicament coneixem per un dramàtic episodi (el banquet de Samarcanda i l’assassinat de Clit el Negre l’any 328 aC). Sens dubte aquest fet es revela com un dels més rellevants de l’ambiciosa expedició d’Alexandre, ja que, a partir d’aquell moment, l’oposició al monarca es mostrà cada vegada més ferma, fins al punt que els soldats s’amotinaren l’any 326 aC al riu Hifasis davant la voluntat del monarca de seguir fins a l’Índia. Perquè la conclusió de la seva expedició no serà, en definitiva, decisió seva, sinó dels seus companys d’armes.  

El Gran Joc: el repartiment anglo-rus d’Àsia (II)

• Publicat el 15 de maig de 2021

A principis de la dècada de 1840 la premsa britànica era clarament russofòbica: veien als súbdits del tsar com una perillosa colla de supersticiosos que amenaçaven fer esclatar pels aires l'incipient imperi.

Què en sabem de les primeres biblioteques? Biblioteques i arxius grecs i romans en el Pròxim Orient

• Publicat el 15 de maig de 2021

Aquest article és la segona part de l’article “Què en sabem de les primeres biblioteques? Biblioteques i arxius mesopotàmics”, on vam poder observar que no existia diferència entre el concepte de biblioteca i d’arxiu; però què passa durant l’època grega i l’època romana?

L’esfondrament del lerrouxisme en la Barcelona republicana (1931-1936)

• Publicat el 15 de maig de 2021

El Partit Republicà Radical, anticatalanista i amb un discurs camaleònic, va ser un dels principals protagonistes de la política barcelonina de principis del segle XX.