Article

Urbanisme i salut pública: tres transformacions urbanes als segles XIX i XX

La modernització de l’urbanisme ha estat molt lligada a la salut pública de les ciutats. En aquest article repassem diverses transformacions urbanes dels segles XIX i XX desencadenades per problemàtiques vinculades a la insalubritat, les epidèmies i la contaminació. Proposem una mirada al passat, a la planificació de l’Eixample Cerdà, Al Pla Haussmann de París, A la ciutat-jardí anglesa i a l’esponjament de Barcelona pel GATCPAC, per reprendre el debat sobre la tensió entre ciutat i salut.

Venationes: els jocs i la construcció del poder a Roma

Els jocs romans varen ser una pràctica molt important per tot el que van significar, tant en l'àmbit logístic com econòmic i polític. En aquest article ens proposem analitzar la influència que aquests van exercir envers la població, és a dir, com els representants polítics de la República i de l'Imperi romà van utilitzar-los per a mantenir controlada a la massa popular, així com estendre i inculcar el relat nacional i el discurs de classe.

Bloody Mary: l’última reina catòlica d’Anglaterra contra el protestantisme

L'Europa del segle XVI va estar plena de canvis polítics, econòmics i religiosos. En aquest convuls context, Anglaterra es va veure immersa en grans batalles ideològiques i disputes religioses. El paper que tingué Maria I d'Anglaterra, dona ferventment catòlica, dins d'aquestes transformacions va fer que passés a ser recordada per la historiografia sota el pseudònim de bloody Mary per les seves violentes accions contra els protestants dins d'un regne anglès partidari, cada cop més, de la nova Església anglicana.

Julià l’Apòstata: l’última esperança del romanisme clàssic

La figura de Flavi Claudi Julià, qui només governà l'imperi romà dos anys (361 – 363), va commoure els esperits del seu temps, tant cristians com pagans. Per als primers, la irrupció de Julià, en tant que restaurador dels antics cultes, suposà la constatació que la victòria constantiniana encara no era absoluta. Per als segons (és a dir, els partidaris de l'antiga religió romana dels períodes republicà i alt imperial) significà l'oportunitat, perduda, de recuperar les antigues quotes de poder. En el següent article analitzem les motivacions que el portaren a realçar els cultes antics.

La imatge pobra: el llegat contemporani de la separació entre art i artesania. Una qüestió de classe

Després que a la segona meitat del segle XVI, el teòric, arquitecte i pintor Giorgio Vasari publiqués les biografies d'alguns artistes-artesans, iniciant així per primera vegada el gènere literari biogràfic en el camp de l'artesania, la historiografia artística moderna va interpretar aquest fet, entre altres canvis en l'evolució de l'esquema de les arts, com a punt de partida per la creació del relat occidental modern de la Història de l'Art.

Manuel Tagüeña Lacorte: desterrament i càstig, el preu de la dignitat per a un heroi de la Batalla de l’Ebre

Manuel Tagüeña Lacorte, tinent coronel de l’Exèrcit republicà espanyol i heroi de la Batalla de l’Ebre, va viure la seva vida sempre situada entre dues guerres, com va recollir a les seves memòries: entre la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial; però també entre els seus principis polítics i els del Partit Comunista; entre la ciència que sempre va practicar com a físic i metge de professió i una brillant carrera militar; entre el preu que va pagar per ser coherent amb els seus principis i l’èxit que li assegurava ser traïdor als seus principis.
Popular
Les normes de l’ordre del temple

Subscriu-te a la nostra newsletter

ISSN 3137-6908 

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES