Article

De la Cort al servei dels orfes: madona Estàcia i l’Hospital de la Santa Creu

• Publicat el 15 de desembre de 2020

El present article tracta sobre les dones que treballaven a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona durant el segle XV, en ple context de la reforma hospitalària de l’Occident europeu. Més concretament, se centra en l’interessant cas de la comtessa siciliana Anastasia Spatafora. Les conclusions d’aquest treball permeten acostar-nos a una realitat laboral molt complexa i heterogènia del món assistencial a l’Hospital de la Santa Creu.

Pensament educatiu i realitat escolar a la Catalunya del primer franquisme (1939-1957)

• Publicat el 15 de desembre de 2020

Durant l’etapa del primer franquisme (1939-1959), la realitat escolar catalana va patir una transformació radical i sobtada respecte de les dinàmiques que s’havien anat concretant al Principat durant el primer terç del segle XX. A través del Ministerio de Educación Nacional, la dictadura va orquestrar una nova política cultural i educativa fonamentada en un ideari neoescolàstic de caràcter integrista i ultraconservador, dedicada al desmantellament del sistema educatiu implantat per la Generalitat republicana i a la substitució dels plantejaments pedagògics del moviment de l’Escola Nova.

Els primers pescadors eren Neandertals: les evidències del consum de peix a la península Ibèrica

• Publicat el 15 de desembre de 2020

El debat sobre la pesca i consum de peix per part dels neandertals és que en els últims anys ha suscitat una infinitat de treballs per donar resposta a aquesta qüestió. Aquest article pretén realitzar una aproximació acurada, tot analitzant les diferents opinions i estudis fets sobre aquest tema.

El «llarg 68»: radicalització de la protesta i sorgiment dels nous moviments socials a l’Estat espanyol durant el tardofranquisme

• Publicat el 15 de novembre de 2020

Un d’eixos moments als quals ha semblat que un fantasma recorrera el món ha sigut, sens dubte, la dècada de 1960 -tal vegada junt 1848, els anys immediatament posteriors al triomf de la Revolució Russa de 1917 i les darreries del primer decenni del segle XXI.

Galícia al tardofranquisme: radiografia socioeconòmica i contestació a la dictadura (1960-1975)

• Publicat el 15 de novembre de 2020

A començament de segle, els 2.073.638 gallegues i gallecs representaven l’11,14% de l’Estat, però durant la dècada dels seixanta aquesta xifra havia descendit al 8,95%, encara lluny del 5,71% actual. Les causes que expliquen aquesta tendència són dues.

Editorial: quaranta-cinc anys després, cal parlar del tardofranquisme

• Publicat el 15 de novembre de 2020

El 20 de novembre de 1975, el president del govern (franquista), Carlos Arias Navarro, anunciava de manera tragicòmica la mort de Francisco Franco Bahamonde.

Euskal Herria 1970-1975: estat d’excepció permanent

• Publicat el 15 de novembre de 2020

La crònica a l’Euskal Herria de l’anomenat tardofranquisme, terme difús per una qüestió elemental (fins on arriba l’ombra franquista?), circula entre dos grans esdeveniments judicials: el Procés de Burgos de desembre de 1970, contra 16 militants d’ETA, i els judicis massius de l’estiu de 1975 que condemnaren a mort a 11 militants del FRAP i d’ETA, cinc dels quals foren executats.

Economia i món empresarial a l’Espanya franquista

• Publicat el 15 de novembre de 2020

Amb l’esclat de la guerra civil de 1936, bona part de les elits econòmiques van donar suport als sublevats, les quals van gaudir de molts privilegis durant la dictadura gràcies a la seva proximitat al règim, encara que no van poder gaudir de la llibertat de comerç i de fer negocis que havien desitjat.

No sols era una qüestió de noms: nació i oposició en els darrers anys del franquisme

• Publicat el 15 de novembre de 2020

Amb la mort de Franco el 20 de novembre de 1975 s’obria un període de canvi. No entrarem a valorar la magnitud de l’operació i molt menys el resultat d’aquesta.

Tots junts contra Franco? Unitat i catalanisme popular a l’Assemblea de Catalunya

• Publicat el 15 de novembre de 2020

La manifestació de l’onze de setembre de 1976 a Sant Boi és potser la imatge més icònica del que representava l’Assemblea de Catalunya: el zenit d’un ampli moviment popular orquestrat per uns partits polítics que, unànimement i de manera convençuda, es dirigien cap a la llibertat del poble de Catalunya. Si bé aquesta era la situació de l’antifranquisme poc després de la mort del dictador, el desenvolupament de l’oposició democràtica catalana fou un camí tortuós d’encerts i errors que, a còpia de batzegades, anà dibuixant el camí a seguir cap a la restitució de les llibertats a Catalunya.