L’origen de les escriptures paleohispàniques: dades i hipòtesis sobre el sorgiment de l’escriptura a la península Ibèrica Publicat el 15 de maig de 2021 Abans de l’arribada dels romans l’any 218 aC, a la península Ibèrica existia una gran diversitat cultural i lingüística. Els geògrafs grecoromans ens la mostren, sovint de forma fragmentada i inexacta, atesa la seva tendència a fer generalitzacions i al fet que, alguns, mai van trepitjar els territoris que van descriure.
Què en sabem de les primeres biblioteques? Biblioteques i arxius mesopotàmics Publicat el 15 d'abril de 2021 A partir de l’etimologia grega, veiem que no hi ha diferència entre el mot biblioteca i el mot arxiu, per tant són mots sinònims: però, podem entendre els arxius com aquells documents i l’edifici que els protegeix, documents que tenen una organització o una persona, independentment del seu ús.
El desembarcament de Mallorca (1936): el breu front illenc durant la Guerra Civil Publicat el 15 d'abril de 2021 Hom coneix el desenvolupament que va tenir la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) en la resta de l'Estat, però quan als llibres de text o documentals es parla de la guerra en general amb grans ofensives, batalles i fronts, molt sovint s'ignora una peça clau dins el teuler del joc de la guerra: l'illa de Mallorca. El desembarcament de Mallorca va ser l'únic front de guerra obert a l'illa durant la Guerra Civil Espanyola. El bon plantejament inicial de l'operació ràpidament es va veure esbucat pel poc suport de part del govern republicà, i la participació dels italians va canviar les condicions del front en una batalla que podria haver capgirat el transcurs de la guerra. Hom coneix el desenvolupament que va tenir la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) en la resta de l'Estat, però quan als llibres de text o documentals es parla de la guerra en general amb grans ofensives, batalles i fronts, molt sovint s'ignora una peça clau dins el teuler del joc de la guerra.
El Gran Joc: el repartiment anglorus d’Àsia (I) Publicat el 15 d'abril de 2021 Al llarg del segle XIX, els imperis rus i britànic s’enfrontaren en una sèrie d’episodis que la historiografia anglosaxona va denominar el “Gran Joc”; una perllongada lluita normalment a través d’intermediaris en la qual amplies extenses d’Àsia foren repartides, inicialment com a àrees d’influència i més endavant com a colònies.
L’estructuració del poder popular a la Corona d’Aragó: origen, establiment i pacte Publicat el 15 d'abril de 2021 Sempre que un grup d’humans coincideixen en el temps i en l’espai ho fan inserits en estructures de poder més complexes o més simples. Aquestes estructures són orgàniques, ja que, si no n’hi ha d’existents, es poden desenvolupar per inèrcia i, si n’hi ha però no responen a les necessitats del grup, són modificades o suplantades.
Editorial: Nova pandèmia. Velles històries Publicat el 15 de març de 2021 Des de la gran grip de 1918-19 (que es calcula que segà la vida de milions de persones al món en un any, convertint-la en una de les més mortíferes de la història), el món no s’havia tornat a enfrontar a una pandèmia veritablement global, excloent potser el VIH.
Existiren pandèmies a la prehistòria? Malalties, epidèmies i societat de classes Publicat el 15 de març de 2021 El present article posa en qüestió l’ús del terme pandèmia per referir-nos al passat prehistòric, tot posant èmfasi en les malalties infeccioses prehistòriques, els canvis socials neolítics i la importància de les cures per a la supervivència social.
Aproximació a les pandèmies de l’antiguitat mediterrània Publicat el 15 de març de 2021 Com a éssers biològics, els humans ens enfrontem a la influència de virus, bacteris i patògens. Això, que sembla una obvietat des del punt de vista científic i biològic, i que ens afecta especialment degut a les pèrdues a les quals ens enfrontem en un context com l'actual, amb la pandèmia de la Covid-19, no és una justificació per laxar les mesures proposades pels experts per evitar els contagis.
Malaltia i estigma: canvis en la percepció del malalt de lepra al llarg de la història Publicat el 15 de març de 2021 En el present article s'analitzen els canvis històrics en la percepció de la malaltia de Hansen o lepra: des d'Egipte i les referències bíbliques fins l'última leproseria de Barcelona al segle XX, fent especial èmfasi en la percepció del malalt de lepra a l’Europa medieval.
L’arma invisible: el paper de les epidèmies en la conquesta d’Amèrica Publicat el 15 de març de 2021 La conquesta d'Amèrica en mans dels europeus i la consegüent subjugació de la població nativa va trobar-se lligada a diversos motius i processos. En especial, hi ha una casuística que permet entendre la disminució de la massa indígena en la mesura i rapidesa que va ser: els agents patògens transportats pels mateixos espanyols al continent americà. La ràpida expansió de les epidèmies, que afectaven sorprenentment de manera voraç a la població nativa i no a la inversa, va convertir-les en l'arma inesperada més eficaç pels europeus.