Article

Cocaïna, sexe, cabarets i pistoles: els baixos fons barcelonins (1914-1929)

“Mandanga”. I, si era de bona qualitat, se l’anomenava “mandanga chachi”. La que circulava entre els bons cabarets era nomenada “cocó”. Tot i que també feu fortuna un altre apel·latiu: “nievita”. I no era un negoci menor. D’acord amb el periodista Paco Villar, el negoci de la cocaïna movia cada nit milers de pessetes de l’època. Tothom en consumia. Francisco Madrid (1900-52), un dels millors periodistes de la seva època, relatava com alguns farmacèutics feien un petit sobresou gràcies a la sobreexplotació d’una substància que en aquells moments encara era considerada medicinal.

Els canvis polítics, religiosos i artístics promoguts pel faraó Akhenaton

La civilització de l’Antic Egipte es va desenvolupar durant més de tres mil·lennis aproximadament, però en el present escrit ens centrarem en la Dinastia XVIII, en l’Imperi Nou, període considerat per diversos egiptòlegs com el moment de màxima esplendor de l’Antic Egipte, a causa de la prosperitat econòmica, als grans projectes artístics realitzats i a l’expansió territorial d’Egipte. Tanmateix, fou una dinastia marcada per grans personalitats, com per exemple la faraona Hatxepsut, el faraó Amenhotep III o el faraó Amenhotep IV, més conegut com a Akhenaton, el qual ens interessa particularment, perquè durant el seu regnat va intentar dur a terme una mena de reforma politicoreligiosa, un fet vertaderament insòlit en la història de l’Antic Egipte.

La Companyia de Jesús: la seva expulsió dels territoris espanyols

La Companyia de Jesús va néixer entre 1538 i 1541 en un convuls context religiós. El progressiu avenç del protestantisme, l’inici del moviment de l’observança i moviments com l’erasmisme varen fer que les autoritats catòliques europees consideressin la necessitat de convocar un Concili general que arribaria en 1545 amb el Concili de Trento. Sorgida com un dels instruments de la Contrareforma dins de la lluita de l’Església catòlica contra la reforma protestant, la Companyia de Jesús va ser fundada per Ignacio López de Loyola (1491-1556), home amb una intensa activitat militar i cortesana que a principis del segle XVI comença a apropar-se a la mística més intel·lectual.

The Troubles (II): de l’inici als acords de pau

En aquesta segona part, analitzem com a, partir dels anys 1973-1974, els Troubles comencen a esdevenir un conflicte que perdurarà en el temps. Ens centrarem en tres grans esdeveniments: el març de 1973, per primer cop, un comando del PIRA va atemptar fora d'Irlanda contra quatre objectius de la capital londinenca. Cap a finals del mateix any, el govern britànic pactà amb els partits SDLP, UUP i Alliance Party, una nova forma d'autogovern per suspendre el Direct Rule i donar autonomia a l'Ulster. I, finalment, el maig de 1975, l'Ulster Workers' Council, lleialista, convocà una vaga general en contra de l'acceptació de l'Acord de Sunningdale, que durà dues setmanes i paralitzà tots els sis comtats.

Afganistan: el sorgiment del cementiri d’imperis

El recent col·lapse de l’Estat afganès en mans de les milícies talibà ha contribuït una vegada més a popularitzar aquest país com “el cementiri dels imperis”. Que passa perquè els grans imperis mundials caiguin a l’Afganistan? Que té d’especial aquest país? En aquest article es fan algunes claus sobre la particular idiosincràsia nacional, parant especial atenció a la seva formació com a Estat.

The Troubles (I): esclat del conflicte (1968 – 1973)

Entre final de la dècada dels seixanta i els anys noranta, la petita província d’Irlanda del Nord va viure uns dels períodes més violents del segle XX. El conflicte que enfrontà la comunitat catòlica-nacionalista, contra la protestant-unionista i el govern britànic, se saldaria amb més de 3000 morts i una societat dividida que perdura encara avui en dia. El conflicte nord-irlandès, popularment conegut com The Troubles (Els Problemes), no es limita simplement a factors religiosos ni ètnics, sinó que respon a una història de colonització i opressió. Les conseqüències encara són perceptibles avui: barris segregats i separats amb Peace Walls, inestabilitat política, pallisses de càstig, violència sectària, i presos en són el pa de cada dia.

Narcís Monturiol: trajectòria i pensament polític més enllà del submarí

La comunitat historiogràfica fa anys que estudia la vida de Narcís Monturiol i Estarriol (1819-1885), inventor que destacà en diferents aspectes en el seu context històric: la navegació submarina i d'altres invents, la carrera política a cavall de la I República o l'activisme ideològic i social que l'acompanyà al llarg de la seva vida. En aquestes línies es tracta la faceta més política de l'inventor, tot incidint en les diferents etapes vitals i la seva participació en els processos històrics que visqué.

Col·lectivitzacions durant la Guerra Civil a Catalunya

Un dels grans tresors historiogràfics que ens deixà la devastadora Guerra Civil espanyola és, sens dubte, la implantació de l’autogestió de la producció i dels serveis en la societat catalana a partir de la voluntat dels obrers revolucionaris de 1936. Un fenomen, en línies generals, poc conegut, polèmic, que ha portat a multitud d’interpretacions i que segueix sense tenir posicions argumentals amb una solidesa suficient com per determinar, a dia d’avui, una posició consensuada i irrefutable.
Popular
Ser mares per la pàtria: les dones en el primer franquisme (1939-1959)

Subscriu-te a la nostra newsletter

ISSN 3137-6908 

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES