Imatge de portada: Les capitulacions matrimonials, de William Hogarth (1743-45). (Font: Wikimedia Commons)
Els interessos en l’estudi de la història han estat ben diferents al llarg del desenvolupament de les Ciències Socials, i això es pot veure molt ben reflectit al llarg del segle XX, període en què sorgeixen un notable nombre de posicions entorn de les formes d’emmirallar la història. El present estudi es tracta d’una anàlisi de la bibliografia publicada des dels seus inicis fins avui dia sobre els conflictes matrimonials a l’època moderna, bibliografia que no només ha estat fruit d’una historiografia recent, sinó també d’una certa inquietud històrica que té per objectiu indagar en les temàtiques més quotidianes i mundanes.
Així doncs, es podria dir que el següent recorregut historiogràfic analitza les obres que precedeixen la història dels conflictes matrimonials fins a observar-ne les més predominants, les quals han fet dels conflictes no només una temàtica, sinó també un objecte d’estudi, intentant exposar com tracta cada autor o autora la posició femenina i a quins punts hi atorga més importància, així com de quins se’n desentén; però, sobretot, en quines aportacions es dona pas a nous temes d’estudi. És per aquest motiu que es podrà veure com l’estudi dels conflictes matrimonials no només permet endinsar-se en el món dels acords conjugals, els contratemps i els interessos particulars que podien sorgir durant el camí cap al matrimoni, sinó que també donarà a entendre la posició que tenia la dona en una estructura institucional dominada per una societat indiscutiblement patriarcal.
Els inicis de l’estudi dels conflictes matrimonials
Les primeres aportacions en l’estudi dels conflictes matrimonials a escala espanyola sorgeixen a partir dels anys vuitanta del segle XX, coincidint en el punt més àlgid de la Història Social i en ple desenvolupament de la Història de la Dona. Les fonts primàries més emprades per a l’estudi són els plets matrimonials, els quals no només permeten entendre la jurisdicció de l’època, sinó també la valoració social de la dona dins un determinat context històric. En aquests inicis, cal mencionar obres com La evolución de la familia y el matrimonio, de Jack Goody (1983), la qual parteix de la premissa de com l’honor era el causant de la majoria dels conflictes matrimonials, i de com el paper de l’Església esdevé clau sobre els assumptes matrimonials després del Concili de Trento (1545-1563) per tal de mantenir l’ordre social, ja que era la institució encarregada de garantir-lo i ho feu en major grau a partir del control del matrimoni. L’any 1986, cal fer menció a Mariló Vigil amb La vida de las mujeres en los siglos XVI y XVII, on analitza com la teoria cristiana dins l’autoritat matrimonial dels segles XVI i XVII desemboca en un marc de submissió per part de les dones vers els seus respectius marits, teoria molt ben reflectida pels moralistes de l’època. Mª Ángeles Hernández també destacarà el paper dels moralistes i la seva contribució a la misogínia amb La imagen de la mujer en la literatura moral y religiosa de los siglos XVI y XVII (1987).
Un dels estudis locals que permetrà indagar en territoris de forma més global és Los malos tratos a las mujeres en Castilla en el siglo XVII (1989), de Pedro Luis Lorenzo Cadarso, en el qual estudia els factors que justifiquen el gran nombre de plets d’abusos sexuals. Alguns d’ells són la impunitat dels agressors, les dificultats d’aïllament de les dones en els seus domicilis, o bé els problemes amb què la dona es topava de cara al seu futur en cas que denunciés la seva consumació, vista des d’una postura totalment indefensa davant les circumstàncies. Però una de les obres que no s’ha d’oblidar és Nuevas preguntas, nuevas miradas, en la qual Antonio Gil Ambrona, l’any 1992, reflecteix l’estudi que duu a terme a partir dels plets matrimonials de la Barcelona dels segles XVI i XVII. Es tracta d’un estudi en què esmenta les parts dels processos de separació matrimonial i la informació que aquests permeten saber sobre la dimensió social de la dona, destacant la necessitat de saber en quins moments i durant quant de temps s’aturen els processos amb l’objectiu d’analitzar com aquesta aturada afecta les dones en termes econòmics. Paral·lelament, també es qüestiona la veracitat dels arguments de la demandant, la imparcialitat dels testimonis, o bé la justícia eclesiàstica, tenint en compte la complexitat del mosaic jurisdiccional de l’Espanya moderna. Altrament, també destaca la importància d’aquestes fonts per a la Història de la Dona, ja que reflecteixen molt bé les formes de resistència femenina o bé, els llaços solidaris entre elles, com ara la relació que s’establia entre les veïnes.
L’auge dels estudis locals
D’entre els estudis locals, els quals augmentaran al llarg dels anys noranta, cal destacar els següents: La delinqüència a la Lleida del Barroc (1994), de Teresa Ibars, obra de la qual cal remarcar l’apartat on esmenta la contradicció que hi ha entre les diverses formes d’oci i la mateixa rectitud moral, afirmant que com menys tolerant era una ciutat pel que fa a la moral social, més vàlvules d’escapament hi havia. A partir d’aquest postulat, no resulta gens estrany que després del Concili de Trento i de l’enduriment de la institució matrimonial, es veiessin incrementades les vies de sortida de la quotidianitat, molt ben reflectides en l’augment de plets iniciats per adulteri o estupre, tant per part de la dona com de l’home. Mª del Juncal Campo Guinea, dins Los procesos por causa matrimonial ante el tribunal eclesiástico de Pamplona en los siglos XVI y XVII (1994) dedica diversos estudis al territori navarrès, en els que analitza com es va adaptar el matrimoni cristià de Trento a la comunitat navarresa, amb tradicions, costums i rituals molt arrelats a la societat col·lectiva. Cal destacar també l’estudi enfocat en la ciutat de Cadis d’Arturo Morgado titulat El divorcio en el Cádiz del siglo XVIII (1995), en el qual prioritza els malentesos econòmics com a factor de conflicte, mencionant com bona part d’aquests s’originaven a partir de l’emigració cap a les Amèriques. També fa al·lusió a la major recurrència al divorci de les capes socials baixes, a partir de la qual explica com resultava de costós el divorci pels estrats més alts, no tant en termes econòmics, sinó en la reputació social que estava en joc.
Una altra obra de gran importància per a donar pas als següents estudis de la conflictivitat matrimonial és la de Tomás Antonio Mantecón amb La muerte de Antonia Isabel Sánchez (1997), que es tracta d’un estudi analitzat des de la perspectiva microhistòrica, mostrant com els assumptes criminals no es resolien per via de sentències, sinó mitjançant altres instruments d’autocontrol (com per exemple els controls disposats de la comunitat camperola i de les autoritats locals, tant civils com eclesiàstiques) amb l’objectiu d’aconseguir una certa pau social, fet que no sempre aconseguia evitar actituds violentes, les quals en moltes ocasions van acabar en l’homicidi de la dona. A partir d’aquest estudi, l’autor creu necessari fer un examen comparatiu dels casos de violència marital i dels controls disposats de la comunitat camperola i les autoritats locals per evitar-los, tant civils com eclesiàstics, així com de la seva respectiva eficàcia.
Finalment, ja fora dels estudis locals, cal destacar Amor, matrimonio y família (1998), d’Isabel Morant i Mònica Bolufer, obra en què es dedica un breu apartat a l’anàlisi dels problemes matrimonials des dels valors que predominaven a la societat, com ara el poder, la jerarquia, la raça o bé el sexe. Les autores també contribueixen en l’estudi analitzant l’actitud de l’home en el conflicte, a través del qual arriben a la conclusió d’una major tolerància en comparació a la de la dona.
El rebuig del victimisme
L’obra de Mª José de la Pascua titulada Mujeres soles: historias de amor y abandono en el Mundo Hispánico (1998), suposarà un gir en la lectura de la dona en els conflictes matrimonials, ja que farà visible les vivències i estratègies de les dones soles i abandonades deixant de banda els tòpics historiogràfics de víctima/heroïna i partint d’una interrelació entre l’experiència històrica de les dones amb el seu entorn polític i sociocultural. D’altra banda, Mª Victoria López Cordón, amb Familia, sexo y género en la España Moderna (1998), també rebutjarà aquest punt de vista victimista subratllant la resistència emprada per les dones en diversos conflictes en què se’ls demanava resignació i paciència.
El segon mil·lenni: Furor et rabies
Ben entrats el segon mil·lenni, cal destacar tres investigacions recopilades dins l’obra editada per José Fortea, Juan Gelabert i Tomás Mantecón titulada Furor et rabies: violència, conflicto y marginación en la Edad Moderna (2002). La primera d’elles és El mal uso de la justícia en la Castilla del siglo XVII, de Tomás Mantecón. També cal destacar la investigació de Francisco Javier Lorenzo Actitudes violentes en torno a la formación y disolución del matrimonio en Castilla durante la Edad Moderna, en la qual indaga en facetes tant corporals com psicològiques de les víctimes, o bé Un mundo perseguido. Delito sexual y justícia eclesiàstica en los Tiempos Modernos de Mª Luisa Candau, una recerca que va més enllà dels implicats en el procés i analitza l’entorn dels acusats, comprovant com la majoria d’ells es movia en un entorn públic, fet que proporcionava un gran nombre de testimonis. A partir d’aquest estudi, l’autora s’adona de com la dona és més conscient del seu pecat que no pas l’home, i de com l’acusació es duu a terme a partir de quatre pilars: Dios, justícia, honra e infamias, factors que, de forma paral·lela, requeien en tot moment i amb major força sobre la figura femenina.
El problema dels abusos sexuals i la categoria d’estupre
El mateix any de publicació de Furor et rabies, Tomás Mantecón duu a terme un estudi de gran importància que porta per títol Mujeres forzadas y abusos deshonestos en la Castilla Moderna, a partir del qual posa sobre la taula la problemàtica de l’estudi dels abusos sexuals, tot mencionant que quan s’ha estudiat la violència sexual contra les dones, la seva falta de consentiment s’ha col·locat en l’epicentre per a distingir la violació de la seducció i, per tant, definir què era i què no la violència sexual. D’aquesta manera, esmenta que, tot i no haver-hi una diferenciació jurídica dels delictes que comprenien la violència sexual (agrupats dins la categoria d’estupre), les causes agreujants es basarien en l’edat de la víctima o bé en la voluntat del delinqüent per a satisfer el seu desig sexual. També és important destacar la interrogació que es planteja: fins a quin punt era socialment i culturalment tolerable la falta de respecte de l’home a la negativa femenina? És a partir d’aquesta pregunta que observa com la majoria de víctimes eren extremadament joves i sofrien gairebé un total abandonament, i com, en bona part dels casos, existia un vincle de subordinació entre l’agressor i la víctima. Se n’adona també de com la causa criminal oferia un escenari molt afavoridor per al delinqüent, ja que la víctima en sortia beneficiada monetàriament i l’agressor s’alliberava de les penes corporals i de l’embargament de béns.
L’obra d’Antonio Gil Ambrona
Historia de la violencia contra las mujeres, d’Antonio Gil Ambrona, suposarà un llibre clau per a la resta d’investigacions, ja que en el dens capítol dedicat a la Història Moderna, elaborat a partir de fonts literàries i de biografies de diferents escriptors, indaga en les frustracions, repressions i aberracions que es van dur a terme contra les dones, tot partint de quina era la condició i espai reservat per a elles en aquests discursos teòrics masculins o en les lleis, o bé què s’esperava d’elles i què era el que se’ls hi permetia i prohibia fer. També investiga què succeïa quan es transgredia la norma o si s’utilitzaven estratègies pròpies per defensar-se de les agressions o defensar els seus interessos, tot justificant que…
Sin interrogar-nos acerca de estas cuestiones, difícilmente podemos visualizar todas las aristas que envuelven el conflicto matrimonial, ni emprender el problema de la violencia contra las mujeres en toda su complejidad.
Historia de la violencia contra las mujeres, p. 26
Darreres aportacions
Pel que fa a les darreres aportacions, cal destacar l’estudi de Mª Isabel Gascón Uceda, titulat Estrategias matrimoniales según un pleito del siglo XVII i publicat l’any 2009, en el qual fa ús d’un punt de vista similar al de Mª José de la Pascua, ja que fa referència a l’estratègia que sovint utilitzava la dona amb l’objectiu de trobar un matrimoni més acord amb els seus desitjos. Una d’aquestes estratègies consistia a difondre “la falsa paraula de casament” que li havia proporcionat un home jeràrquicament superior a ella i, en certes ocasions, acompanyada de l’acte sexual, ja que la paraula i l’honor, en la nova esfera matrimonial que englobava el Concili de Trento, eren intocables, motiu pel qual l’home es veia obligat a casar-se amb la dona en qüestió.
L’estudi de Mª Pilar Molina, Juventud y sexualidad: actitudes y conflictos entre mozos y doncellas en el marco social y familiar (2009), també es tracta d’una recerca innovadora gràcies a la seva aproximació als terrenys problemàtics de la sexualitat juvenil i matrimonial, analitzant fins a quin punt coincidien els discursos i les lleis oficials entorn dels comportaments socials i sexuals dels joves. A partir d’aquesta anàlisi, arriba a la conclusió que a la societat d’Albacete hi havia molt poca relació entre la dona i la imatge de la jove passiva i submisa que dictava l’època. L’any 2011, seguint en la línia de recerca local, cal esmentar La violència contra la mujer en la Sevilla del Siglo de Oro, de Francisco Javier Sáncher-Cid, una amplíssima obra en la qual es planteja qüestions a partir d’aproximacions sociològiques a la violència contra la dona i amb un focus microhistòric de fonts concretes, a partir de les quals interpreta les manifestacions culturals de l’època. L’any 2021, Antonio Calvo Maturana, amb Las autoridades Civiles y eclesiásticas ante la violència contra la mujer a finales del Antiguo Régimen español, se n’adona de la falta de documentació judicial necessària per estudiar la quotidianitat dels maltractaments. D’altra banda, també cal mencionar Maltrato de género en los procesos matrimoniales modernos. La Rioja, 1641-1713, de Julio Luis Arroyo, el qual aprecia com en els casos de violència física no es recorria a les institucions fins al moment en què la vida de la víctima perillava, així com que la implicació social vers la víctima era molt més favorable en les zones rurals.
Alonso Manuel Macías arriba cap al final del nostre recorregut historiogràfic amb un gran nombre d’estudis, com ara la seva tesi doctoral, titulada El matrimonio. Espacio de conflictes. Incumplimiento de palabra, divorcio y nulidad matrimonial en la Archidiócesis Hispalense durante el siglo XVIII, la qual respon un gran nombre de qüestions, com ara el paper dels progenitors en la ruptura, el grau d’intimitat creat entre els futurs conjugues, les diverses vies de ruptura, les causes de la ruptura matrimonial i el seu pes en el conjunt dels processos judicials, la relació entre estatus social i ruptura, etc. L’any 2015 també contribuirà en l’estudi amb La conflictividad matrimonial bajo control. La intermediación de la comunidad como agente de resolución de conflictes entre casados (Sevilla, s. XVIII), una investigació en què menciona com la major part de les dones que denunciaven maltractament en les seves demandes de divorci pertanyien als grups més pudents de la societat, tot el contrari a la teoria d’Arturo Morgado mencionada anteriorment.
Conclusions
Al llarg d’aquest recorregut historiogràfic s’ha pogut observar com la temàtica dels conflictes matrimonials a l’Edat Moderna s’ha enfocat i interpretat des de diversos punts de vista, partint de fonts primàries a partir de les quals s’han entès els diversos interrogants plantejats. Per exemple, la inferioritat jurídica de la dona com a garantia de l’ordre social, el punt de vista dels conflictes per part dels testimonis, el possible grau de corrupció i infrajudicialitat a les quals se sotmetien, la resistència de les dones i les seves possibles estratègies, o bé l’anàlisi dels problemes metodològics que les mateixes fonts han reflectit, gairebé sempre tenint en compte la societat patriarcal en què es convivia.
També és important percebre com la perspectiva microhistòrica ha estat la més emprada per a comprendre de forma detallada els esdeveniments conflictius, abandonant així els prejudicis a partir dels quals s’enceta un estudi, com ara els comportaments assignats a la dona o bé la hipòtesi de la seva submissió a partir del Concili de Trento, fet que ha permès, en el cas dels estudis de Mª José de la Pascua, anar més enllà de la visió establerta de la dona com a víctima a fi d’entendre altres objectius dels documents que reflecteixen els conflictes matrimonials, com ara estratègies econòmiques o bé amoroses.
Finalment, crec necessari destacar la importància de l’estudi dels conflictes matrimonials dins la Història de la Dona, branca en la qual s’emmarca aquest treball, recordant en tot moment la importància de donar veu, dins les Ciències Socials, a totes aquelles que foren ignorades en el seu temps, o bé a aquelles que no van poder fer-se escoltar a temps.
Per saber-ne més:
CANDAU CHACÓN, Mª Luisa. “Entre lo permitido y lo ilícito: la vida afectiva en los Tiempos Modernos”, en Revista electrónica de Historia Moderna, 2009, Vol. 6, núm. 18.
COSTA, Marie. Conflictos matrimoniales y divorcio en Cataluña: 1775-1833. Universitat Pompeu Fabra: tesis doctoral inédita, 2007.
DE LA PASCUA, Mª José. Mujeres solas: historias de amor y abandono en el Mundo Hispánico. Málaga:Diputación Provincial de Málaga, 1998.
FORTEA, José; GELABERT, Juan; MANTECÓN, Tomás A. (eds.). Furor et rabies. Violencia, conflicto y marginación en la Edad Moderna. Santander: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cantabria, 2002. CANDAUGIL AMBRONA, Antonio. Historia de la violencia contra las mujeres. Misoginia y conflicto matrimonial en España. Madrid: Cátedra, 2008.
GOODY, Jack. La evolución de la familia y el matrimonio. València:Publicacions de la Universitat de València, 2009. (Primera edición en 1983).
MORANT DEUSA, Isabel; BOLUFER PERUGA, Mónica. Amor, matrimonio y familia. Madrid: Editorial Síntesis, 1998.
NASH, Mary. (ed.). Presencia y protagonismo, aspectos de la historia de la mujer. Barcelona: Ediciones del Serbal, 1984.
-
(Lleida, 1999). Graduada en Història per la Universitat de Lleida (2017-2021), Beca d'Introducció a la Recerca (UdL, 2021), Internship a l'Escola Espanyola d'Història i Arqueologia - CSIC a Roma (2021), màster en Formació del Professorat (URV, 2021-2022). Interessada en l'Època Moderna, sobretot en l'estudi de la figura femenina en aquest període.