Article

De fades a bruixes: la representació de la dona a la tardor de l’edat mitjana

• Publicat el 14 de març de 2022

La imatge de la bruixa d’època moderna representà la síntesi de la creació literària de la fada medieval que es va formar al llarg de la baixa edat mitjana. A partir de l’estudi evolutiu de la fada Morgana, s’analitzarà l’impacte social i literari de la transformació de la representació de la dona sobrenatural a la tardor de l’edat mitjana.

Vides fragmentades: els infants orfes de la Barcelona baixmedieval

• Publicat el 14 de març de 2022

Ser un infant orfe a la Barcelona baixmedieval del segle XV suposava formar part d’un dels col·lectius més vulnerables i marginals de l’època, així com un constant canvi d’espais, de gent i d’experiències. Gràcies a la tasca assistencial de l’Hospital de la Santa Creu, alguns aconseguien una estabilitat afectiva, social i econòmica, però molts d’altres no ho aconseguien. Reconstruir les vides fragmentades d’aquests infants és reconstruir part de la societat baixmedieval barcelonina que durant molt de temps ha estat invisibilitzada.

La Convenció de Ginebra de 1951: els «primers refugiats»

• Publicat el 14 de març de 2022

L'entrada en vigor de la Convenció de Ginebra de 1951 sobre l'Estatut dels Refugiats, establia una primera definició del terme "refugiat", que en aquell moment només reconeixia com a tals a les persones forçades a abandonar el seu país d'origen arran de la Segona Guerra Mundial. Amb la descolonització d'Àfrica, les Nacions Unides van haver d'ampliar el terme, a través del Protocol de la Convenció de l'any 1967. El present article analitza l'impacte real d'ambdós documents en la defensa dels drets dels refugiats d'arreu del món.

Barcelona 1917: capital artística europea

• Publicat el 14 de març de 2022

El 1917, tot i el context bèl·lic en què es trobava Europa, va suposar un punt d’inflexió favorable per a Barcelona. Donada la neutralitat espanyola i la situació òptima de la ciutat comtal, artistes de totes les procedències van venir a refugiar-se i van portar amb ells els nous llenguatges artístics que començaven a sorgir. El resultat va ser un intercanvi creatiu molt enriquidor que va situar a Barcelona en el mapa de les capitals culturals europees.

Els fets del Sis d’Octubre a Barcelona i la repressió des de la façana d’enfront

• Publicat el 14 de febrer de 2022

El 6 d’octubre de 1934, el president Lluís Companys proclamava l’estat català. La resposta de les autoritats estatals va ser prendre el control de les institucions, al mateix temps que els principals líders eren condemnats a trenta anys de presó per un tribunal polititzat i dividit. L’Ajuntament de Barcelona també va ser intervingut, i els dirigents empresonats al vaixell-presó Uruguay, amb els mateixos càrrecs que els de la Generalitat. Tanmateix, el paper del batlle Carles Pi i Sunyer i el desenvolupament posterior dels fets seria molt diferent. 

La vaga de Roca: autoorganització i conflicte a contratemps

• Publicat el 14 de febrer de 2022

Els treballadors de Roca a Gavà van protagonitzar entre novembre del 1976 i febrer del 1977 una de les vagues més llargues, icòniques i indòmites de la Transició. Una plantilla jove i sotmesa a crues condicions va desafiar la legalitat franquista des de l’assemblearisme i sense delegar en ningú. La lluita va desenvolupar-se sota les ràtzies repressives de la policia i els atemptats de l’extrema dreta. L’aïllament que va patir, fruit de l’orientació de les principals organitzacions obreres, va acabar ofegant la confrontació.

De deu en deu: les festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela

• Publicat el 14 de febrer de 2022

Les festes Decennals de Valls són una tradició que s'ha celebrat de forma ininterrompuda des de 1791 i que ha esdevingut per mèrits propis un dels símbols de la capital de l'Alt Camp però també de Catalunya. La història d'aquesta festa va a més a més molt lligada també a la dels castells, abans anomenats Ball de Valencians.

La “Makhnovshina” (1919-1921): quan l’anarquisme va triomfar a Ucraïna

• Publicat el 14 de febrer de 2022

Entre 1917 i 1921, paral·lelament a l’establiment de la Revolució Bolxevic, el territori ucraïnès va viure l’eclosió de la Makhnovshina, una revolució de caràcter espontani assimilada com a llibertària, que va viure en un constant diàleg i enfrontament per sobreviure en un escenari de complexitat política i bèl·lica.

Hilma af Klint: pionera de l’abstracció? Un debat absurd

• Publicat el 15 de gener de 2022

La primera obra del considerat pare de l'abstracció, Vassili Kandinski, data del 1910. Tot va canviar quan les pintures de Hilma af Klint van sortir a la llum el 1986, ja que les seves obres abstractes són anteriors a les del pintor. Des de llavors, s'han generat diversos debats entorn de si se l'ha de considerar – o no – la pionera de l'art abstracte. L'ànim d'aquest article, però, és argumentar per què és absurd fer-nos aquesta pregunta.

Regionalisme i nacionalisme d’estat a l’Espanya de Franco

• Publicat el 15 de gener de 2022

Durant la dictadura franquista, el règim va incentivar, a través de noves institucions acadèmiques i cercles socials pertanyents a les elits locals, la creació d’una narrativa regionalista que afavorís la desvinculació del territori de la seva nació. La Província de Lleida i les comarques de l’Ebre varen ser les que amb major força van sofrir aquesta política que, al mateix temps, va anar acompanyada d’altres propostes de reorganització administrativa de l’Estat que en cas d’haver-se produït haguessin diluït Catalunya en un seguit d’altres regions desconnectades políticament una de les altres.