Un diumenge d’abril de 1478, a la catedral de Florència es va dur a terme una conspiració que pretenia posar fi a la vida de dos dels principals membres de la família Mèdici, Llorenç de Mèdici, governant de Florència i el seu germà menor Julià.
El complot conegut com la conspiració dels Pazzi va fracassar i les represàlies van provocar un gran rastre de sang. El paper que va tenir la família en la conspiració va fer que la història els atorgués el nom de “la conspiració dels Pazzi”. Però, qui va ser el veritable instigador del complot?
Sempre es va pensar que el papa Sixt IV va ser l’instigador del complot perquè uns dies abans de produir-se el fatídic atac havia retirat als Mèdici l’administració del patrimoni pontifici i havia enviat cartes als Pazzi, família de poderosos banquers de Florència, incitant-los a realitzar un complot contra els Mèdici, però fa uns anys que sabem la veritat.
L’any 1473 Francesco della Rovere, el Papa Sixt IV, d’ambicions expansionistes, va sol·licitar finançament als Mèdici per a la compra del senyoriu d’Imola, però Llorenç li’n va denegar el préstec perquè pretenia incorporar la plaça a la República de Florència. La compra va ser finançada pels Pazzi, encara que Francesc Pazzi havia promès a Llorenç que no ajudaria al Papa. En adquirir el desitjat territori el Papa va nomenar al seu nebot Girolamo Riario governador d’Imola i a Francesc Salviati arquebisbe de Pisa.
Va ser llavors quan Llorenç va veure l’oportunitat per a venjar-se ordenant l’expulsió de Salvati del seu càrrec i trencant tota mena de relació amb els Pazzi. Aquest fet va ser motiu suficient per a conspirar contra la família Mèdici. Francesc Salvati i Francesc Pazzi es van decidir per assassinar Llorenç i el seu germà. Però no eren els únics interessats en la mort de Llorenç.
Inicialment l’atac es devia efectuar en el viatge de Llorenç a Roma per apaivagar les diferències amb el Papa, però el viatge no es va dur a terme. Per aquest motiu la data fixada va ser el 19 d’abril en la residència de Llorenç en el moment d’esmorzar. Quan Julià anuncia que es trobava indisposat, els conspiradors van haver d’aturar l’atac.
Finalment el diumenge 26 d’abril de 1478 en la catedral Santa Maria del Fiore es va produir l’intent del doble assassinat. Durant l’eucaristia Bernard Bandini Baroncelli va assestar la primera ganivetada a Julià i amb un total de 19 ganivetades el germà petit dels Mèdici era mort. Llorenç va tindre més sort, va ser ferit al coll però va aconseguir refugiar-se a la sagristia.
El cop d’estat havia fracassat, una hora més tard de la mort de Julià, Francesc Pazzi va ser llençat per la finestra i arrossegat pels carrers de la ciutat fins a arribar al riu Arno. Va condir la commoció a tota la ciutat que s’havia alçat en armes executant a tots aquells sospitosos de tenir relació amb la conspiració.
Un fet que a simple vista sembla una lluita entre dues famílies poderoses presentava molts interessos que podien haver canviat l’evolució de la història del renaixement tal com la coneixem avui dia. Els Estats pontificis i el regne de Nàpols van jugar un paper decisiu en el complot, ja que els dos tenien interessos polítics en la Itàlia central que seria més fàcil aconseguir-los si la república de Florència deixes d’existir. No van ser ells els autèntics cervells del pla, però van formar part de la conspiració.
L’artífex del pla va ser descobert en 2004 per Marcello Simonetta, professor d’Història i Literatura del Renaixement en la Universitat de Connecticut. Simonetta va desxifrar una carta que mostrava el nom de la persona que va dissenyar l’operació i se’n va encarregar dels detalls. L’autor va ser el duc d‘Urbino, el document deixava constància que el duc volia acabar amb els Mèdici per a elevar la ciutat al nivell de les grans potències peninsulars. Ell va ser l’encarregat de persuadir al Papa i al rei de Nàpols per participar en la conspiració, utilitzant als Pazzi i els seus simpatitzants com a assassins.
Urbino va ser l’únic dels conspiradors que mai va ser sospita de Llorenç, molt probablement per aquest motiu va sobreviure a la venjança dels Mèdici.
