Els primers pescadors eren Neandertals: les evidències del consum de peix a la península Ibèrica

Els neandertals (Homo neanderthalensis) són una espècie extinta del gènere Homo que va habitar a Europa i el Pròxim Orient durant el paleolític mitjà (230 000 – 40 000 Before Present). Des del seu descobriment l’any 1856 a la vall de Neander a prop de Düsseldorf, els neandertals han anat acumulant un gran nombre de treballs i estudis sobre com era la seva vida. Particularment, la dieta dels neandertals és una qüestió que des d’un inici ha inquietat als investigadors i investigadores. Actualment encara és un tema obert que està en estudi, ja que mitjançant les noves tècniques científiques s’aconsegueixen resultats molt més acurats.

D‘ençà que els neandertals van ser descoberts, s’ha pensat que aquests tenien unes capacitats inferiors als humans moderns; però de mica en mica les noves investigacions han anat demostrant que, tot i que tenien capacitats i tècniques diferents, aquests no eren pas ximples. La tesi que exposem a continuació és rellevant per tal de demostrar que els neandertals tenien la capacitat de pescar d’igual manera que els humans moderns.

Els estudis isotòpics fets sobre diferents restes òssies de neandertal als jaciments de Vindija (Cròacia) i Marillac (França) semblarien indicar que els neandertals estarien a dalt de tot de la cadena tròfica, sent una espècie exclusivament carnívora. Recentment, però, nous estudis sobre la qüestió desmentirien que els neandertals fossin només carnívors a tot arreu.  A Shanidar (Irak), per exemple, s’han trobat restes vegetals en la placa dental en neandertals. Fets com aquests aportarien evidències que els neandertals tindrien una dieta omnívora, variada i adaptativa, ja que en molts  jaciments s’han trobat evidències de consum d’aus, peix, mol·lusc i crustacis, així com de grans mamífers i vegetals.

Els neandertals i el consum de peix

Existeix un intens debat acadèmic sobre el consum de peix per part dels neandertals. La seva dieta s’ha intentat estudiar a través de l’estudi dels isòtops, que consisteix a mesurar les proteïnes consumides. Els resultats dels estudis isotòpics fets fins ara ens mostren que el consum de peix no era habitual en la seva dieta, però això no vol dir que no el consumissin esporàdicament. Els neandertals acostumaven a ser força adaptatius i a aprofitar els recursos que tenien al seu abast. En conseqüència no semblaria estrany que capturessin peixos, tot i no haver-se trobat eines de pesca, aquestes podrien haver estat fetes de fusta, de fibres vegetals o simplement no haver-se realitzat. 

En relació amb l’explotació dels peixos marins, segons els estudis d’isòtops realitzats semblaria que no hi accedirien regularment. Tot i això, aquestes conclusions no implicaria que no els consumissin. Pel que fa a l’explotació dels peixos d’aigua dolça, els estudis d’isòtrops, a causa de les variables resultants és difícil  detectar-ne el consum. Tot i que els registres faunístics són escassos, creiem que els neandertals feien un ús més elevat dels recursos aquàtics.

Molts d’aquests estudis s’han fet a neandertals del nord d’Europa. Per tant, si tenim en compte la seva capacitat adaptativa, hi ha la possibilitat que els neandertals del sud d’Europa aprofitessin més els recursos aquàtics i, particularment, els dels rius, ja que molts rius mediterranis pateixen estiatges a l’estiu i això els permetria capturar peixos amb major facilitat. A partir d’aquí ens centrarem en l’exemple particular de la península Ibèrica:

L’explotació dels recursos fluvials

Actualment hi ha pocs estudis sobre l’explotació neandertal dels recursos fluvials i, en especial, sobre el consum de peix. Particularment, a la península Ibèrica, les evidències associades als neandertals són molt escasses i resulta molt complicat determinar que siguin aquests mateixos els que les han aportat.

Principalment, hi ha dues problemàtiques sobre la poca presència de restes de peix en contextos mosterians:^[1]El mosterià és una cultura o període que es desenvolupa a partir del 300.000 BP aproximadament, a la part final del paleolític inferior, durant els períodes glacials Würm I i Würm II i … Continue reading la primera és que aquestes restes són molt fràgils i solen ser petites; la segona seria que molts jaciments van ser excavats antigament, emprant una metodologia rudimentària o no adequada pel context arqueològic concret.

Els principals jaciments on trobem restes de peix en nivells mosterians a la península Ibèrica es localitzen al nord-est peninsular, Aquests són l’Amalda (Zestoa, Gipuzkoa), Bolomor (Tavernes de Valldigne, València), la cova del Millán (Hostigüela, Burgos), l’Arbreda (Serinyà, Girona) i els Ermitons (Sadernes, Girona).

En la majoria de casos es creu que aquestes han estat aportades pels humans de neandertal, però podria ser que algunes hagin estat aportades per animals piscívors, com per exemple: l’ós de les cavernes, el llop, la guilla, la hiena, l’ànec collverd, el xoriguer petit, l’oliva comú, la polla pintada i el fumarell negre, entre d’altres.

Els estudis fets sobre aquestes restes òssies ens poden indicar quan van ser capturades i, fins i tot, quina edat tenia el peix quan va ser capturat. Per exemple, sabem que les restes de cova del Millán van ser capturades a l’estiu, que és l’època de l’any més benigne per a la vida del peix i la més favorable per a la pesca, ja que molts rius redueixen el seu cabal i fan possible que la seva captura sigui més senzilla.

Al jaciment de Bolomor s’ha documentat la captura esporàdica de peix, destacant la localització de closques de tortugues amb marques de tall, que indicarien que els neandertals les consumien. Aquesta seria una altra mostra de l’explotació que duien a terme els neandertals dels recursos fluvials.

D’entre les espècies continentals localitzades als jaciments arqueològics hi trobaríem l’anguila, la bagra, el barb, la truita de riu i el salmó. Es tracta d’espècies molt comunes en els rius peninsulars fins als nostres dies. Cal tenir en compte que el salmó únicament el trobem en aquells jaciments localitzen en el vessant atlàntic de la península, en tant que mai han habitat en els rius del vessant mediterrani.

L’explotació del medi marí

A la península Ibèrica hi ha pocs jaciments on s’hagi detectat una explotació del medi marí per part dels neandertals. Els més importants són Figueira Brava a Portugal i les coves de Gorham a Gibraltar.

La troballa de restes de peix en jaciments costaners és més complicada. S’han de tenir en compte els factors anteriorment exposats i que la línia de costa durant el paleolític mitjà estaria molt més allunyada. Això es deu a la pujada de temperatures durant l’Holocè,^[2]L’Holocè és una època geològica que s’estén des de fa uns deu mil anys fins al present. que va provocar el desgel dels pols i per tant que augmentés el volum dels oceans i la línia de costa retrocedís; causant que la majoria dels jaciments costaners quedessin submergits.

El 2020, El Dr. João Zilhão i altres investigadors van publicar a la revista Science una gran troballa feta a Figueira Brava, Portugal. En aquest jaciment portuguès es va poder demostrar per primera vegada el consum i pesca de peix per part dels neandertals gràcies a la troballa de  nombroses restes de peix acompanyades de restes de crustacis, mol·luscos, foques i dofins. Així doncs, es conclou que la seva dieta era en un 50% d’origen marí. A més a més, a les coves  Gorham, s’hi ha trobat una espina de sard així com restes de foques i de cetacis, que es creu que recollirien quan quedaven varats a la platja per a consumir-ne el greix. 

Conclusions

Actualment a península Ibèrica, les restes de peix i el nombre de jaciments trobats segueixen sent escassos. A causa d’això és difícil poder afirmar que la pesca era una activitat practicada amb abundància durant el mosterià, però això no vol dir que no es practiqués. Com hem dit, possiblement el registre fòssil ha quedat malmès a causa de la fragilitat de les restes o bé aquestes no s’han recollit correctament degut a metodologies d’excavació antigues segons les quals no es garbellava. A més a més sempre ens queda la possibilitat de tenir restes encara no estudiades, i potser ni tan sols localitzades.

Actualment arran de les noves troballes de Figueira Brava (Portugal) i de la informació que ja disposavem podríem afirmar que els neandertals de la península Ibèrica aprofitarien els recursos aquàtics propers. El peix, doncs, jugaria un paper complementari i oportunista en la seva dieta. A més a més, aquests resultats ens demostren que els neandertals eren molt adaptatius i que tot i que els isòtops ens indiquen que eren principalment consumidors de grans mamífers també aprofitàvem els recursos més assequibles. El millor exemple que coneixem és l’anteriorment esmentat on el 50% de la seva dieta provenia del medi marí, ja que aquest era el recurs més abundant a la zona on habitaven.

Podem confirmar que consumien peix gràcies a alguns casos com a la cova Millán i, conseqüentment, això ens duu a pensar que existia una estratègia de pesca. En ser capturats a l’estiu, l’època més benigna per la vida del peix, es faria estrany que aprofitessin peixos que estiguessin ja morts. Als jaciments costaners hem pogut observar que no consumien únicament peixos sinó que explotaven tot el medi aquàtic amb la caça estacional de foques i fins i tot cetacis, tot aprofitant que havien quedat varats a la platja.

Per tant, podem concloure que els neandertals segurament utilitzaven estratègies de pesca o caça per explotar els medis aquàtics i que solien aprofitar aquells animals aquàtics de grans mides disponibles si en tenien l’ocasió.

Tot i que desconeixem com eren les estratègies de pesca i captura del peix, podem afirmar que els neandertals van ser els primers pescadors de la península Ibèrica.