La pressió militar de la monarquia hispànica al territori català (1652-1705) Publicat el 15 de desembre de 2021 Entre els anys 1660 i 1700, la Monarquia hispànica va mantenir quatre guerres amb França, la qual cosa va tenir un impacte al territori català a causa de la seva posició fronterera. La societat catalana va haver de participar en la guerra a través de diverses formes de contribució i això generà unes profundes conseqüències econòmiques, socials i polítiques. En aquest article, s’analitzen les diverses formes de col·laboració i les seves repercussions en la conjuntura de la segona meitat del segle XVII.
La Xina dels Han i la constitució de la ruta de la seda en temps de Han Wudi Publicat el 15 de desembre de 2021 Aquest article analitza la manera com van interaccionar la Xina i els diferents territoris circumdants gràcies a la connexió que van establir a través de la ruta de la seda, també veient altres conflictes que es va anar trobant entre les diferents tribus nòmades per intentar consolidar l’imperi xinès i la ruta de la seda.
Dioclecià i els cristians: causes i conseqüències de la «Gran Persecució» (303) Publicat el 15 de desembre de 2021 L’emperador Gaius Aurelius Valerius Diocletianus va creure trobar en la filosofia i els ideals neoplatònics, fortament arrelats als governants del s. III, una possible solució als problemes que li tocà afrontar. Sembla improbable que amb els quatre edictes persecutoris que promulgà l’any 303 pretengués liquidar el cristianisme en tant que doctrina, però sí destruir aquells elements dins l’església que no reconeixien l’autoritat de l’emperador, tot acusant aquest fet d’idolatria. Així doncs, entendre les causes i les conseqüències, així com els fonaments de la lluita ideològica protagonitzada entre el cristianisme i el mal anomenat «paganisme romà», seran l’objectiu d’aquest estudi.
Dignificar la nació Publicat el 15 de desembre de 2021 Aquest article exposa els processos de nacionalització a territoris desproveïts d'Estats independents durant el llarg segle XIX, amb un èmfasi major en el centre, el nord i l'est d'Europa. Destaca la importància de la cultura, la llengua i les arts en el procés de nacionalització, la seva relació amb l'idealisme, el liberalisme i el romanticisme i la seva vinculació a una emergent classe mitjana oposada a una aristocràcia internacionalitzada terratinent, militar i eclesiàstica.