Article

La dinàmica socioeconòmica del Quarter de Mar de Barcelona a la Baixa Edat Mitjana

• Publicat el 15 de juliol de 2015

Durant molts segles la Barcelona medieval va ser la ciutat romana, que transformava el seu traçat tot nodrint-se del seu estatus de capital política i creava una nova organització territorial que la convertia en la gestora dels excedents agrícoles.

Cheikh Anta Diop: pare de la historiografia africana

• Publicat el 15 de juliol de 2015

A l’hora d’abordar la historiografia sobre el continent negre escrita per africans i/o des d’un punt de vista afrocentrat es fa necessari parlar de Cheikh Anta Diop, autor de "Naciones negras y cultura", una obra pilar per l’africanisme i que sempre ha generat gran controvèrsia entre historiadors i egiptòlegs, i considerat per molts el pare de la historiografia africana independent.

La guerra de l’Extrem Orient (1918-1922)

• Publicat el 15 de juliol de 2015

En esclatar la Revolució Russa (1917) es produí un daltabaix en l’equilibri de poders tant a Europa com a l’Extrem Orient asiàtic. A Europa, la política dels bolxevics d’arribar a un acord de pau amb els alemanys, enemics de Rússia durant la Primera Guerra Mundial, permeté a les tropes germàniques concentrar els seus recursos contra els seus enemics occidentals.

Sardenya, una joia (massa cara) per a la corona catalanoaragonesa

• Publicat el 15 de juliol de 2015

En diversos dialectes de la llengua sarda, la panerola, l’insecte més fastigós de l’imaginari col·lectiu, s’anomena “catalana”. Aquest fet, poc conegut, resulta molt significatiu per entendre l’odi que nasqué entre sards i catalans durant la llarga guerra de Sardenya (1323-1420), un conflicte que tingué una fatal transcendència per ambdós pobles.

Una pesta a Barcelona enmig de la Guerra dels Trenta Anys i la Guerra dels Segadors

• Publicat el 15 de juliol de 2015

Enmig de la Guerra dels Trenta anys (1618-1648) i la Guerra dels Segadors (1640-1652) ens trobem dins de la monarquia de Felip IV, amb unes polítiques centralitzadores personificades en la figura del “valido” Conde Duque d’Olivares.

El concurs municipal de 1859 i les Barcelones que mai van ser

• Publicat el 15 de maig de 2015

En 1854 s'obria a Espanya un panorama polític breu però clau amb el començament del Bienni Progressista i la fi de la Segona Guerra Carlina, fent que Barcelona deixés de ser un emplaçament de guerra emmurallat dominat pel ministeri militar, molt reticent a obrir la ciutat al pla de Barcelona (en aquesta època estava prohibit construir fora del recinte emmurallat per poder obrir foc des de Montjuïc en el cas que s’assetgés la ciutat).

La revolució Safàvida

• Publicat el 15 de maig de 2015

El territori que comprenia l’actual Iran i que en el passat habia donat origen a grans imperis de l’antiguitat, es trobava els primers anys del segle XV sota la dominació de dinasties estrangeres d’origen nòmada.

Ubi sunt: per què la Història al segle XXI

• Publicat el 15 de maig de 2015

Ningú vol la història però tothom la necessita. La globalització nascuda després de la caiguda del comunisme ens ha llegat un món més unit entre ell que mai, on la democràcia liberal i de tall occidental s’imposa a arreu com a model polític i l’economia de lliure mercat proporciona un benestar sense precedents a la majoria d’integrants d’una societat global que es vol democràtica, igualitària i meritocràtica.

Sodomia: història d’una intolerància a través de la teologia medieval

• Publicat el 15 de maig de 2015

L’objectiu del següent article és compilar escrits teològics medievals que posen de manifest la intolerància contra el pecat de la sodomia. A través d’ells, ens farem una idea de la mentalitat de l’època i de la posició de l’Esglèsia medieval davant aquests desviaments immorals.

Blackwater i els desafiaments de les empreses privades en els conflictes actuals

• Publicat el 15 de maig de 2015

Per a entendre la major implicació de les empreses militars i de seguretat privades en els conflictes del nou mil·lenni, hem de mirar endarrere, retrocedint fins a la fase final de la Guerra Freda.