Article

L’aigua en el món romà: L’abastiment de les ciutats 

La cultura de l’aigua en la Roma Antiga és un tema que sempre ha causat molta intriga als historiadors i arqueòlegs. En aquest article es parla de com transportaven l’aigua fins a les ciutats, quines eren les fonts d’on treien aquesta aigua i les estructures que van construir per poder abastir a la població. Els aqüeductes són l’element més característic d’aquesta cultura hídrica, però no era l’única manera d'obtenir aigua per una ciutat. Mitjançant una comparativa de les dades que ens aporten les fonts de l’època i les evidències arqueològiques, veurem com els romans eren capaços de tenir un subministrament d’aigua constant i de bona qualitat.
Quadre realitzat per Hippolyte Lecomte (1828) representant l’Episode de la guerre d'Espagne en 1823, prise des retranchements de Sainte-Marguerite devant la Corogne, le 5 juillet 1823, exposat al Palau de Versalles. Font: Wikimedia commons.

Els Cent Mil Fills de Sant Lluís i l’oblidada ocupació francesa d’Espanya (1823-1828)

Una panoràmica a les motivacions, esdevenir i conseqüències polítiques de la presencia francesa a Espanya en els primers moments de la segona restauració de Ferran VII. En recuperar la història d’un període oblidat per la historiografia i la memòria, es destaca la rellevància d’una ocupació que regulà els mecanismes repressius del darrer període absolutista espanyol.

El servei militar com a mètode d’ascens social a l’època moderna: l’autobiografia del Capità Alonso de Contreras

Les vies d’ascens social a l’època moderna eren diverses. Si bé ingressar als terços de la monarquia hispànica constituïa una possibilitat, no tots els soldats que hi entraven n’aconseguien grans recompenses. Aquest no fou el cas d’Alonso de Contreras, qui se les va empescar per arribar a freqüentar esferes del poder virregnal de Nàpols. El seu testimoni queda recollit en la seva autobiografia i esdevé un retrat del sistema de valors de l’Antic Règim.

La cacera de bruixes a la vegueria d’Osona i l’arquebisbat de Vic al segle XVII

Sovint partim de narratives estereotipades al voltant de la figura de la bruixa. Els estudis que intenten esclarir la dita tendència solen fonamentar-se en el marc mental de la bruixa com a figura subversiva i no tenen en consideració elements exògens que puguin haver condicionat enormement el fenomen de la cacera de bruixes a Catalunya. En el cas particular del present article, l'objecte principal d'estudi consisteix en l'estreta vinculació entre la fenomenologia atmosfèrica i els judicis seculars contra dones acusades de bruixeria a l'actual regió d'Osona. Un enfocament molt poc treballat i que, a dir veritat, és cabdal.

El safareig i la bugada. Reivindicar el patrimoni de l’aigua és recuperar la memòria històrica de les dones.

El següent article explora, en primer lloc, l'origen i l'evolució dels safareigs públics i la pràctica de la bugada, destacant el seu significat cultural i social; en segon lloc, se centra no només en el paper de les dones en aquest context i la seva relació amb l'espai públic i privat, sinó també la transició cap a les rentadores automàtiques i les implicacions en la vida quotidiana de les dones.

Les beguines i el sorgiment de la mística nupcial

L’ascetisme que va experimentar Europa a partir del s. XI, el desig de retorn al cristianisme primitiu, el principi de la defensa de la dona i l’aparició de la Minnemystik foren elements crucials per al sorgiment de les beguines, i que foren reflectits en seves obres literàries. Aquest moviment i la seva obra van suposar un acte de rebel·lió que qüestionava les bases patriarcals del poder temporal i de l'espiritual, que recollia els elements propis de la literatura feudal, però que també generava les bases de corrents literaris com l’humanisme cristià, la mulier religiosa, o la mística nupcial.

El «De amore heroico» d’Arnau de Vilanova: un diàleg entre la medicina medieval i l’amor cortès

Arnau de Vilanova, notori metge de l’edat mitjana, realitzà un tractat mèdic sobre l’amor heroic. Un terme que denominava la passió obsessiva amorosa, objecte d’estudi d’una llarga tradició de teoria mèdica, des de l'antiguitat, passant per la ciència àrab, fins als temps d’Arnau. En aquest manual s’exposen les causes, els símptomes i les possibles cures per aquest amor entès com una malaltia. Alhora, permet advertir el diàleg establert entre la medicina i la concepció literària de l’amor cortès.

Per a tots, tot: breus apunts de la guerrilla zapatista a Chiapas

En els últims setanta anys les mobilitzacions socials que han tingut lloc a Mèxic han travessat, com en tota latinoamérica, una transformació considerable. L'1 de gener de 1994, dia en què el Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (TLCAN) va entrar en vigor, tres mil indígenes de la selva Lacandona declaraven en San Cristóbal de las Casas, Chiapas, la guerra al govern mexicà. La guerrilla zapatista, resultant d'una amalgama d'influències molt diverses, es fa especialment complexa de definir i no pot ser reductible a un sol aspecte. El següent text explora algun dels seus trets més característics

L’experiència cinematogràfica a Barcelona, els primers anys del setè art a la ciutat comtal

El present article pretén reflexionar sobre els primers anys del cinema a Barcelona, atorgant especial atenció a l’evolució de l’exhibició. Es partirà de les vies d’introducció del cinema l’any 1895, veient el pas de les barraques i primeres projeccions, a les a les sales permanents d'exhibició. Tot plegat, veurem com el parc de sales es va estendre exponencialment al voltant de diferents nuclis de la ciutat, arribant a superar el centenar de sales. A més, es tindran en consideració les dificultats que va tenir el cinema amb la introducció del sonor, alhora que es convertia en víctima d’una campanya de desprestigi. Finalitzarem amb una reflexió sobre què queda dels vestigis del setè art a la ciutat.

Maquiavel, l’historiador rere el polític

Maquiavel historiador, una faceta menys coneguda del cèlebre pensador florentí. Situant-lo dins de la tradició historiogràfica humanista i comparant-lo amb el gran historiador de l’època, Guicciardini, esbossarem els punts principals de la seva obra historiogràfica i del seu pensament històric. Si, per una banda, Maquiavel ens apareix com un seguidor dels cànons humanistes, per l’altra trobem un autor que planteja un nou apropament a la història, per adaptar-la i posar-la al servei dels seus lúcids i potents plantejaments polítics, sorgits per tal de remeiar la greu crisi política amb què s’obre l’època moderna a Itàlia.
Popular
La Guerra Civil: per què?

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES