Els orígens medievals de Catalunya Publicat el 14 de febrer de 2024 L’article és una síntesi de la configuració del que avui és el territori de Catalunya i pretén posar en relleu la seva realitat com a subjecte històric. Els processos i els components de la seva formació se situen a l’època medieval. Catalunya es constitueix a les perifèries de l’imperi carolingi i al-Àndalus, i s’expliquen les dinàmiques internes que hi van tenir lloc: la delimitació de l’espai, l’emergència de les dinasties dirigents autòctones, la constitució de la societat que l’ocupava, la llengua comuna emprada pels seus membres, i els processos de conquesta i colonització.
Com fer genealogia: recursos, eines i tècniques (I) Publicat el 14 de febrer de 2024 Fer genealogia és una afició que gràcies a la informatització moderna cada cop resulta més accessible i popular. Tanmateix, quan hom comença a fer recerca sobre els seus avantpassats o els d’altri, és fàcil no saber per on començar o per on continuar més enllà de la memòria oral i la documentació familiar. Aquest article i la seva segona part volen servir de guia per a aquells que s’endinsen per primera vegada en el món de l’estudi dels avantpassats.
El concepte del més enllà cèltic a “El Senyor dels Anells” Publicat el 15 de gener de 2024 El món d’El Senyor dels Anells de Tolkien ha estat objecte de nombroses comparacions que han contribuït a relacionar tots aquells aspectes mitològics i culturals que podrien haver influït en la seva creació. Mentre que la mitologia nòrdica va ser acceptada fins i tot pel mateix Tolkien com una de les principals referències en la creació del seu món, la funcionalitat i la simbologia dels aspectes culturals i mitològics relacionats amb la cultura cèltica han estat menystinguts. No obstant això, malgrat l’escassa afecció de Tolkien per les coses cèltiques i la incertesa sobre el concepte de "més enllà", hi ha diversos aspectes que, de manera inconscient o no intencionada, s'han creat i modelat com una possible explicació d’aquest més enllà.
Poemes a Mallorca per la causa nacionalsindicalista Publicat el 15 de gener de 2024 Després del cop d’estat de 1936 que causà la guerra civil, Mallorca quedà sota el domini del bàndol revoltat. Així, les agrupacions de dretes prengueren força. Falange Espanyola i de les JONS va participar feroçment en la repressió, és a dir, en la desaparició forçada de milers de persones. D’altra banda, Falange havia de justificar les seves accions i així ho feia al seu òrgan de difusió, Aquí estamos, on publicà, entre molts altres continguts, poemes que feien lloances a la ideologia falangista i procuraven difondre una imatge benevolent i èpica de la guerra i la Revolució Nacionalsindicalista.
Desxifrant la mobilitat humana en el passat mitjançant la bioarqueologia i la química: els isòtops d’estronci Publicat el 15 de gener de 2024 L'arqueologia parteix de la premissa que les modificacions en el registre material al llarg del temps poden ser explicades per motius socioeconòmics estructurals. D'aquesta manera, l’article tracta, per una banda, per a què i com estudiem des de l’arqueologia processos socials com les migracions o la mobilitat social, que, a priori, poden semblar complexos d’entendre des de fora la disciplina. Per un altre banda, s’exposarà què son els isòtops i com s’apliquen en estudis de mobilitat geogràfica amb l’aplicació dels estudis d’isòtops d’un element: l’estronci.
La primera oposició a l’energia nuclear: de la nova esquerra a l’ecologisme Publicat el 15 de gener de 2024 La formació del moviment antinuclear a Europa Occidental durant les dècades dels 60, 70 i 80 es deu a la conjugació de tres elements polítics: la crítica a l’estat burocràtic i autoritari, així com a la societat de consum de la nova esquerra; la defensa dels espais naturals i dels entorns de les comunitats locals i, en segons quins casos, l’existència d’un sentiment de pertinença diferenciat d’aquell estatal. Les sinergies creades entre aquests tres sectors a partir de les mateixes campanyes antinuclears permeten que aquest moviment adquireixi un corpus ideològic i formi part del naixent ecologisme.
La «Milícia Nacional» (1814-1876): revolució liberal i autoorganització obrera Publicat el 15 de desembre de 2023 Després de la Guerra del Francès, els liberals espanyols veieren la necessitat d’organitzar sobre noves bases la defensa interior del país. La Milícia Nacional, en un principi destinada únicament al compliment de les lleis i a salvaguardar l’ordre públic, s’acabarà convertint en un espai de formació i de politització de les classes populars, prenent partit a favor dels sectors més esquerrans del liberalisme. Al llarg del s.XIX actuaran en els diversos conflictes bèl·lics, transgredint les normes i actuant com a un vertader contrapoder.
La joia del Prado: “Las meninas” de Velázquez Publicat el 15 de desembre de 2023 El Museo del Prado acull algunes de les obres mestres de la pintura espanyola. "Las meninas" de Velázquez n'és un clar exemple. Un quadre amb un important valor artístic, tècnic i històric que s'ha conformat com una obra emblemàtica del museu des de gairebé la seva creació l'any 1819. El valor del quadre per a la institució és tal que no s'ha prestat mai i, únicament, ha sortit del recinte del Museo del Prado durant la Guerra Civil Espanyola, període on les obres van ser traslladades per a la seva salvaguarda envers els possibles perills de pèrdua.
El veritable origen del terme «kamikaze» Publicat el 15 de desembre de 2023 El kamikaze, o vent diví, és un terme de cert pes en l’ideari nipó. Va ser utilitzat durant la Guerra del Pacífic pels traductors nord-americans per referir-se als atacs suïcides, efectuats per pilots d'una unitat especial de l'Armada Imperial Japonesa contra embarcacions de la flota dels Aliats a la fi de la Segona Guerra Mundial. Kamikaze, històricament, no s’ha referit a aquestes accions militars desesperades. En aquest article s’explicarà l’origen d’aquest terme, el perquè de la seva importància, i que va voler dir i significar realment pel poble japonès de l’època.
La mort de l’autor? L’adveniment de la intel·ligència artificial en l’audiovisual Publicat el 15 de desembre de 2023 El present article busca reflexionar sobre l'adveniment de la intel·ligència artificial i les seves relacions amb la creació, concretament dintre de l'audiovisual. Es veurà que la IA no és quelcom nou en la cultura popular: la novetat actual resideix en el fet que ha passat de ser un «tropos» narratiu a la producció real d'un producte. Ens preguntarem, també, què és la intel·ligència artificial i quins tipus hi ha i, sobretot, en quin punt deixa al director/autor d'audiovisuals com a creador. Quina serà la nostra relació amb la IA, col·laborarem dintre d'un marc legislatiu o l'ús de la IA en la creació artística, serà relegat a un àmbit experimental?
Històries dels videojocs Patrician III: la Hansa i la puixança de la burgesia Publicat el 11 de gener de 2024
Article La producció cartogràfica al llarg de la història: els mapes des de l’antiga Grècia fins als nostres dies Publicat el 15 de gener de 2021
Article Les oblidades de les oblidades a la prehistòria: infants, persones discapacitades i ancianes Publicat el 15 de setembre de 2018