Imatge de portada: captura de pantalla del videojoc Patrician III. Font: Instant Gaming.
El gènere d’estratègia és un dels més prolífics per a ordinadors i quasi sempre representa escenaris bèl·lics, deixant l’economia en segon terme. Podem estar d’acord que la guerra, a priori, és més emocionant que l’economia, però hi ha videojocs notables que demostren que la simulació econòmica pot ser igual de divertida. Analitzem Patrician III: Rise of the Hansa (2003) com a paradigma de videojoc fonamentat en l’economia i que representa amb les mecàniques de joc l’ascens de la burgesia del nord d’Europa i la influència política que va tenir a finals de l’Edat Mitjana.
L’estudi desenvolupador era Ascaron, que tenia la seu a Gütersloh, Alemanya. Des que es va fundar es va enfocar particularment en jocs d’estratègia i comerç marítim amb les sèries Patrician (1992, 2000, 2003) i Port Royale (1996, 2002, 2004). També va crear paral·lelament la llarga sèrie de gestió d’equips de futbol Anstoss i el joc de rol d’acció Sacred. El 2009, Ascaron va tancar i altres estudis van continuar les llicències Patrician i Port Royale sense gaire èxit. Patrician IV (Gaming Minds Studios, 2010) va ser l’última entrega.
El videojoc que ens ocupa, Patrician III, és la tercera i més reeixida iteració de la mateixa idea. S’ambienta al Mar Bàltic, entre els anys 1300 i 1400. El jugador comença com un simple mercader i ha d’escalar socialment guanyant diners i fama fins a arribar al càrrec de governador o complir una missió més concreta.
El mapa i les ciutats representades són l’àmbit territorial de l’antiga Lliga Hanseàtica (o Hansa), una confederació de ciutats i gremis de mercaders del centre i el nord d’Europa. La lliga va créixer partint d’unes quantes ciutats alemanyes a finals del segle XII fins al segle XV. En el seu apogeu arribà a comptar amb uns dos-cents enclavaments des de l’actual Estònia i Polònia fins als Països Baixos i Londres a l’altre extrem. Els membres de la lliga gaudien de privilegis i protecció mútua. La seva influència política va treure impediments legals al comerç i fins i tot podia imposar bloquejos o guerrejar contra feus antagònics.
L’ascens del burgès
La partida comença a la ciutat natal del mercader que porta el jugador. La podem triar en la partida lliure o està predeterminada en les missions principals. En qualsevol cas, la ciutat inicial és el primer centre d’operacions comercials i d’on salpen els vaixells amb què es comença l’aventura. Les mecàniques principals són fer viatges marítims entre ciutats i comprar i vendre mercaderies, cosa que es pot combinar amb fer encàrrecs de personatges secundaris. Des del mapamundi, es dirigeixen vaixells d’un port a l’altre i es poden iniciar combats navals contra pirates o bé exercir la pirateria.
Quan es tenen prou diners es poden construir més vaixells, armar-los, contractar personal i obrir oficines a altres ciutats i construir-hi edificis com magatzems i fàbriques, o bé fer obra pública per millorar la infraestructura urbana i la reputació. Aleshores és quan el joc va escalant de la microgestió d’una o dues naus a administrar una flota i una xarxa comercial pròpia amb la capacitat de produir i distribuir mercaderies. Es poden programar les rutes comercials, de forma que la càrrega de treball organitzatiu no sigui esgotadora per al jugador. Tanmateix, és un joc exigent que requereix entendre els mercats i que penalitza la mala gerència.
Les dinàmiques de joc simulen l’oferta i demanda, les rutes comercials i la inversió, o sigui, les mateixes dinàmiques econòmiques que van permetre el sorgiment d’una nova classe social: la burgesia. Els artesans i comerciants de les ciutats europees medievals, organitzats en gremis, van esdevenir un grup social diferenciat de la noblesa i la població rural. A mesura que la seva riquesa i influència anava creixent, la burgesia va configurar les bases jurídiques d’un règim municipal que facilitava el comerç i l’activitat gremial, tot disputant el poder a l’aristocràcia feudal. A partir del segle XII, el burg medieval típic estava dominat pel patriciat urbà, és a dir, els burgesos més rics que donen nom al videojoc en qüestió.
Durant el transcurs d’una partida, les ciutats creixen, pateixen fam, la pesta i setges. Estar al cas dels esdeveniments és important per treure’n rèdit econòmic (per exemple, abastint ciutats necessitades) o evitar danys a les teves propietats, però també per millorar la reputació, que esdevé cada cop més important.
Per augmentar la reputació a la ciutat cal satisfer les demandes dels ciutadans, organitzar festes, donar diners per ampliar la catedral o construir carreteres i pous. En aquest aspecte de simulació social, el joc presenta també diàlegs amb gent influent, la possibilitat de formar part de cercles socials exclusius i, fins i tot, tràfic d’influències.
Patrician III, per tant, planteja recrear de forma lúdica l’ascens de la figura del patrici d’aquest període baixmedieval. Tot i els anys que té el videojoc, segueix sent una fórmula satisfactòria, ben envellida gràcies a l’art de píxels, tot i que pels estàndards actuals pot ser frustrant, perquè no s’explica prou què fer i com.
És més, tenint en compte quan va sorgir i qui són els creadors, cal destacar l’originalitat de la proposta. El concepte era innovador i arriscat en enfocar-se al tema econòmic, i l’ambientació és molt poc coneguda. Segurament, els creadors sí que el coneixien, perquè a Alemanya es devia ensenyar aquest episodi històric a l’escola. Gràcies a la decisió creativa d’usar-lo de rerefons, el joc aporta al jugador un coneixement ric i diferent del de la majoria d’obres ambientades a l’Europa medieval i una experimentació del comerç i la inversió de capital.
