Per citar aquesta publicació

Guasch Camacho, Adrià (2022) "«The graduate» o la decadència de l'imperi americà" Ab Origine Magazine, Deformant la història(29 juny) [en línia].
Tags

«The graduate» o la decadència de l’imperi americà

De com era el món

L’any 1967, el món estava en ebullició. Els Estats Units i la Unió Soviètica, les dues superpotències del moment, estaven embarcades en una macabra sessió de “Monopoly” que hauria de trasbalsar durant dècades l’estabilitat política de mig planeta. Parapetat dins la selva boliviana, Ernesto “Che” Guevara ultimava el seu famós Mensaje a los Pueblos del Mundo, en què de forma explícita convidava als països d’arreu del món a aixecar-se en armes contra els Estats Units per tal de crear tants nous Vietnams com fos possible. Paral·lelament, en una estança mal il·luminada del Tribunal Suprem espanyol es dictaminava la il·legalització de Comissions Obreres i el règim del 36 encarava amb agror el seu propi procés d’implosió. I per si tot això no fos prou, tant els Estats Units com l’URSS vivien immersos en una cursa armamentista de volada espacial i conclusions incertes.

Una mica com a reflex d’aquesta histèria col·lectiva, als cinemes s’estrenava una de les més entranyables (per ridícula) cintes del famós agent 007: “You only live twice”, en què la malvada organització Spectra inventava una sonda que es cruspia (literalment) les astronaus americanes i soviètiques. El mateix any s’estrenava emperò, lluny de satèl·lits espacials i guerrilles selvàtiques, una de les cintes claus en la configuració del que després s’anomenaria el nou Hollywood: The graduate (el graduat). 

De com la senyora Robinson t’intenta seduir

The graduate ens explica la història de Benjamin Braddock, un jove americà de classe mitja que torna a casa després de graduar-se en una universitat de prestigi. Tot i que en Benjamin és un estudiant brillant i tothom li augura un futur ple de promeses, el cert és que el jove travessa una profunda crisi existencial que el té completament bloquejat. Com a resultat d’aquest bloqueig el jove inicia un procés d’autodescobriment, que el durà a viure una sèrie d’estranyes aventures amoroses amb la senyora Robinson, una amiga dels seus pares.

Cartell original de la cinta. Font: Wikimedia Commons

  Una de les principals claus de la cinta és la perdurabilitat del seu missatge. Malgrat que hi ha determinats aspectes de la cinta que només es poden explicar en el seu context, com la ridícula beateria del seu protagonista o les traces de l’antic American way of life dels anys seixanta (vegis Mad Men), en general el missatge que exposa la cinta podríem dir que és gairebé universal. Tant el llibre com la pel·lícula tracten des d’una perspectiva innovadora per l’època el trauma que suposa madurar en un món sense oportunitats i enfrontar-se a realitats que a vegades poden resultar desagradables. Però, com es va gestar aquest projecte?

De com una pel·lícula esdevé una icona

Mike Nichols, el director de la cinta, dirigia un any abans la celebrada adaptació de l’obra d’Edward Albee, Who’s Afraid of Virginia Woolf? Aprofitant l’empenta de la cinta el director va posar dempeus una nova adaptació, en aquest cas la de la novel·la de Charles Webb, The Graduate. La pel·lícula, que va costar uns tres milions de dòlars (de l’època clar), en va recaptar més de cent. Però l’èxit de la pel·lícula no només es va fer notar en el plànol comercial, sinó que va rebre set nominacions als Oscars d’aquell any i Mike Nichols es va endur a casa el guardó a millor director. Però això no és tot, la cinta va suposar el debut a Hollywood del celebèrrim actor Dustin Hoffman, que va esdevenir de la nit al dia un dels intèrprets més cotitzats del panorama cinematogràfic. I per si això no fos poc, la cinta té una de les bandes sonores més reconeixibles de la història del cinema, a càrrec de Dave Grusin i on destaquen els temes compostos pel llegendari dueto Simon i Garfunkel. 

De James Dean i caçadores vermelles

La cinta posseeix, en un sentit més abstracte, aquella estranya vibració que només una de cada cent pel·lícules saben capturar i que defuig qualsevol intent de rèplica. A la tragèdia del jove eternament insatisfet s’hi afegeix el particularíssim volksgeist d’una generació d’americans abocada a la destrucció física i mental a les selves de Vietnam. La cinta de Mike Nichols és una instantània d’un neguit, el temor d’un jove que veu des de la seva peixera el col·lapse del somni americà. És la imatge d’una societat que s’asfixia sense saber-ho en un mar de promeses dissenyades en despatxos, una generació que s’estranya per primera vegada de la seva pròpia infelicitat.

James Dean a Rebel without a cause. Font: Wikimedia Commons

La situació que travessa el personatge d’en Dustin Hoffman no dista molt del drama personal de Jim Stark (el personatge de James Dean a Rebel without a cause), que deambula sol pels turons de Los Ángeles i no dubta en posar en risc la seva vida per tal d’evitar ofegar-se en una existència que li resulta vulgar. És un nihilisme que conviu en els dos personatges, una metzina que els espitja fora del convencionalisme del qual se senten esclaus. Malgrat que cap dels dos personatges acabi cedint a la pulsió autodestructiva, ambdues cintes s’esforcen en deixar-nos clar que aquesta creu, la de la ràbia que engendra la insatisfacció, l’arrossegaran la resta de les seves miserables vides.

Epíleg

Pocs dies abans de l’estrena de la cinta, el dia 9 d’octubre, el “Che” Guevara, símbol de la lluita antiimperialista, era assassinat a Bolívia a mans de l’exèrcit del país en col·laboració amb els serveis d’espionatge americans. L’intervencionisme del colós arreu del planeta no faria sinó créixer exponencialment durant la dècada dels setanta, ampliant els fronts de lluita i alimentant sovint la conflictivitat dels països on posava la mirada.

Soldats americans enviats al Vietnam. Font: Wikimedia Commons

Per la seva banda, The Graduate s’ha erigit amb el pas del temps com “la comèdia generacional dels anys seixanta”, una etiqueta que en la meva humil opinió pot distreure a l’espectador contemporani i privar-lo d’una interessantíssima segona lectura de la cinta. El film de Nichols no és pas una celebració de l’American way of life, sinó una dissecció, en clau satírica, de fins on arriba el cinisme de la decrèpita burgesia americana.  

  • (Tarragona, 1998). Graduat en Història (UB), ha cursat el Màster de Guió a l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC). Ha participat a més en diversos projectes audiovisuals com a guionista.

Tags

Comparteix i comenta-ho a les xarxes

Compartició en twitter
Compartició en facebook
Compartició en email

Per citar aquesta pubicació

Guasch Camacho, Adrià (2022) "«The graduate» o la decadència de l'imperi americà" Ab Origine Magazine, Deformant la història(29 juny) [en línia].
Popular

Relacionat