Article

El ‘Devocionario Militar’ de Remigio Vilariño

• Publicat el 15 d'abril de 2022

La vuitena edició del Devocionario Militar es publica en un context complex de la guerra civil, on hi ha lluites ideològiques pel control de la propaganda. De totes maneres, es fa una tirada d’un milió d’exemplars perquè els soldats que són al front, o no, tenguin al seu abast una guia de com practicar correctament la religió i els rituals catòlics tot i ser a la guerra. Segons Remigio Vilariño, ser bon militar és ser bon catòlic, defensar la pàtria i el cap de l’Estat, però per a fer-ho mai s’ha d’anar en contra de la llei divina.

La irrupció del maoisme a occident (I): el Maig del 68 i la violència revolucionària

• Publicat el 15 d'abril de 2022

La dècada dels seixanta generà un context procliu al sorgiment d'organitzacions armades arreu del món, que iniciaren diversos fenòmens revolucionaris. El present article té per objectiu discernir-ne les seves causes i analitzar les conjuntures sota les quals es van gestar.

La davallada de l’imperi espanyol: factors clau per entendre la crisi de 1640

• Publicat el 15 d'abril de 2022

Tots els estats nacionals que es van forjar a partir del segle XIX, molts dels quals encara romanen intactes avui dia, es van arbitrar gràcies a la gran varietat de monarquies de l’Edat Moderna. Malgrat tot, l’ascens de la Monarquia Hispànica a les potències mundials, hegemònica sobretot durant el segle XVI, fou del tot breu, ja que la diversitat i la dispersió territorial de la qual constava l’Imperi Espanyol plantejava seriosos obstacles per a la prosperitat d’aquest vast territori.

Reciclant el patrimoni: espoli, reinterpretació i conservació de l’Antiguitat a l’Europa medieval

• Publicat el 15 d'abril de 2022

En època medieval, l’espoli d’edificis antics d’època imperial, així com el tràfic de marbres i altres materials de prestigi a través del Mediterrani, seria una constant. Més de cinc-cents anys després de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident, es pot veure perfectament com moltes peces d’aquella època -entre les quals destaquen sobretot joies i altres pedres precioses- serien reaprofitades, reinterpretades i reconvertides en clau cristiana, des d’una mirada completament diferent.

De fades a bruixes: la representació de la dona a la tardor de l’edat mitjana

• Publicat el 14 de març de 2022

La imatge de la bruixa d’època moderna representà la síntesi de la creació literària de la fada medieval que es va formar al llarg de la baixa edat mitjana. A partir de l’estudi evolutiu de la fada Morgana, s’analitzarà l’impacte social i literari de la transformació de la representació de la dona sobrenatural a la tardor de l’edat mitjana.

Vides fragmentades: els infants orfes de la Barcelona baixmedieval

• Publicat el 14 de març de 2022

Ser un infant orfe a la Barcelona baixmedieval del segle XV suposava formar part d’un dels col·lectius més vulnerables i marginals de l’època, així com un constant canvi d’espais, de gent i d’experiències. Gràcies a la tasca assistencial de l’Hospital de la Santa Creu, alguns aconseguien una estabilitat afectiva, social i econòmica, però molts d’altres no ho aconseguien. Reconstruir les vides fragmentades d’aquests infants és reconstruir part de la societat baixmedieval barcelonina que durant molt de temps ha estat invisibilitzada.

La Convenció de Ginebra de 1951: els «primers refugiats»

• Publicat el 14 de març de 2022

L'entrada en vigor de la Convenció de Ginebra de 1951 sobre l'Estatut dels Refugiats, establia una primera definició del terme "refugiat", que en aquell moment només reconeixia com a tals a les persones forçades a abandonar el seu país d'origen arran de la Segona Guerra Mundial. Amb la descolonització d'Àfrica, les Nacions Unides van haver d'ampliar el terme, a través del Protocol de la Convenció de l'any 1967. El present article analitza l'impacte real d'ambdós documents en la defensa dels drets dels refugiats d'arreu del món.

Barcelona 1917: capital artística europea

• Publicat el 14 de març de 2022

El 1917, tot i el context bèl·lic en què es trobava Europa, va suposar un punt d’inflexió favorable per a Barcelona. Donada la neutralitat espanyola i la situació òptima de la ciutat comtal, artistes de totes les procedències van venir a refugiar-se i van portar amb ells els nous llenguatges artístics que començaven a sorgir. El resultat va ser un intercanvi creatiu molt enriquidor que va situar a Barcelona en el mapa de les capitals culturals europees.

Els fets del Sis d’Octubre a Barcelona i la repressió des de la façana d’enfront

• Publicat el 14 de febrer de 2022

El 6 d’octubre de 1934, el president Lluís Companys proclamava l’estat català. La resposta de les autoritats estatals va ser prendre el control de les institucions, al mateix temps que els principals líders eren condemnats a trenta anys de presó per un tribunal polititzat i dividit. L’Ajuntament de Barcelona també va ser intervingut, i els dirigents empresonats al vaixell-presó Uruguay, amb els mateixos càrrecs que els de la Generalitat. Tanmateix, el paper del batlle Carles Pi i Sunyer i el desenvolupament posterior dels fets seria molt diferent. 

La vaga de Roca: autoorganització i conflicte a contratemps

• Publicat el 14 de febrer de 2022

Els treballadors de Roca a Gavà van protagonitzar entre novembre del 1976 i febrer del 1977 una de les vagues més llargues, icòniques i indòmites de la Transició. Una plantilla jove i sotmesa a crues condicions va desafiar la legalitat franquista des de l’assemblearisme i sense delegar en ningú. La lluita va desenvolupar-se sota les ràtzies repressives de la policia i els atemptats de l’extrema dreta. L’aïllament que va patir, fruit de l’orientació de les principals organitzacions obreres, va acabar ofegant la confrontació.