Article

La figura del wanax a la Grècia Micènica. Heroi o sacerdot?

• Publicat el 15 de març de 2023

En aquest article repassem el funcionament dels centres administratius micènics, coneguts com a palaus, i el paper del seu dirigent, l’anomenat «wanax». Analitzem la seva significació, origen i caràcter, centrant-nos especialment en el seu paper dins de la formació de la identitat nacional dels estats micènics, que, a la vegada, van servir per crear la cosmogonia grega clàssica.

Jackson Pollock no va inventar la pintura de degoteig

• Publicat el 15 de març de 2023

Aquest article pretén abordar la tècnica del dripping des d'un lloc poc conegut. Si llegim els manuals i llibres d'història de l'art, segurament trobarem que la pintura de degoteig va ser inventada per Jackson Pollock. El dia d'avui, però, ja s'ha desmentit aquest fet, perquè una pintora ucraïnesa anomenada Janet Sobel ja estaria utilitzant aquesta tècnica abans que el pintor nord-americà. I no només això, sinó que Pollock hauria vist les obres de Sobel en una exposició a Nova York. Tot i així, veurem que tampoc es va inventar a Europa aquesta tècnica, ja que la pintura de degoteig ja serà una realitat en el context xinès al voltant del segle VII.

Les decoracions pictòriques i musivàries de les cases romanes: el cas de Pompeia

• Publicat el 15 de març de 2023

Quan parlem de l’art romà solem generalitzar i destacar principalment la magnifica i solemne arquitectura i escultura que ens ha arribat fins als nostres dies. Però els artistes romans no només van destacar en aquestes dues arts, sinó que van ser esplèndids en pintures i en l’art musivari. Un dels conjunts més excepcionals és el cas de Pompeia, una de les ciutats més importants de l’antiga civilització romana, concretament les que es troben en les cases.

L’impacte de la Mancomunitat de Catalunya sobre el país

• Publicat el 15 de febrer de 2023

Acabant-se el 1913, les Corts Generals d’Espanya promulgaren la llei de mancomunitats. Prompte, veuria la llum la Mancomunitat de Catalunya. Vivint i morint en un moment complicat políticament, la Mancomunitat va assumir la tasca de reforçar una identitat catalana amb aspiracions polítiques, un repte doblement complicat per haver d’aglutinar formacions de dreta i esquerra; volent vertebrar una regió molt desigual demogràfica i econòmicament.

La doble cara dels drames històrics a Corea del Sud

• Publicat el 15 de febrer de 2023

Actualment, amb el gran creixement de Corea del Sud, ens arriba de forma constant tot tipus de contingut provinent de la península. Els kdrames són possiblement una de les formes més conegudes i que estan generant cada cop més interès per les audiències internacionals. En aquest article es ponderarà l’ús dels kdrames històrics com a eina política i d’entreteniment i si realment és possible separar-les.

«Per relevar aquestes mortaldats qui·s meten en la dita ciutat». Epidèmies i crisis de mortalitat a Manresa durant el segle XIV

• Publicat el 15 de febrer de 2023

Aquest article està dedicat als diversos cicles epidèmics i crisis de mortalitat que assolaren la ciutat de Manresa en el decurs del segle XIV. Aquestes crisis, episodis i cicles que afectaren la capital del Bages i la seva població, s’han pogut analitzar, resseguir, calibrar i observar en el present article a través de la combinació de les dades i informacions que oferien diverses tipologies documentals de caràcter municipal i notarial, custodiades al mateix Arxiu Històric de la Ciutat de Manresa (AHCM).

L’impacte de la Revolució Russa en la premsa obrera espanyola

• Publicat el 15 de febrer de 2023

Aquest mes Martí Balsells ens parla de com la Revolució Russa es produeix en un escenari en què el moviment obrer a l’estat espanyol fa front a una doble crisi, política i econòmica. Aquest panorama genera dins el propi moviment obrer una necessitat de debat, no tan sols pel que fa a la praxi sinó també a la identitat. De fet, va ser al mateix 1917 quan es va produir un intent d’acostament entre la CNT i la UGT amb l’objectiu comú de generar un clima revolucionari davant la situació del moment. La vaga, declarada el 10 d’agost es va prolongar durant tres dies i va ser brutalment reprimida mitjançant la declaració de l’estat de guerra.

Les funcions socials de la religió: un breu assaig

• Publicat el 15 de gener de 2023

És la religió un fenomen de la psicologia individual? Quina és la seva funció dins la societat? Quin és el paper dels rituals dins la religió? I en general, què s’entén per religió segons l’antropologia i la sociologia? Aquest breu assaig intenta respondre les anteriors preguntes a partir de les obres dels antropòlegs i sociòlegs Durkheim, Evans-Pritchard, Radcliffe-Brown i Skorupski, els quals enceten el camí de la recerca del perquè del comportament religiós de l’ésser humà.

Pasolini, a cent anys del seu naixement (II)

• Publicat el 15 de gener de 2023

Coincidint amb el centenari del naixement del director, poeta, novel·lista i dramaturg italià Pier Paolo Pasolini (1922-1975), ens proposem revisitar a aquest polifacètic autor des de diferents moments de la seva carrera amb l'objectiu de sintetitzar una trajectòria tan extensa com rica en grans moments per a la història del cinema.

L’antropofàgia a les societats neandertals: ritualitat i supervivència

• Publicat el 15 de gener de 2023

La Paula Montes de Oca ens parla de l'antropofàgia com a pràctica i de quin rol jugava dins les societats neandertals. L’antropofàgia, entesa com una pràctica humana de procedència prehistòrica, ha trobat diversos estadis de materialització durant la història humana. Així, a través de l’arqueologia i l’etnografia, s’identifica aquest comportament en diversos moments de la història de la humanitat fins el dia d’avui, on encara existeixen tradicions que inciten a aquest acte.