L’erupció del Vesuvi a través de Plini El Jove: Epístoles VI, 16 i 20 Publicat el 16 de juliol de 2024 Les Epístoles VI, 16 i 20 de Plini el Jove expliquen l'erupció del Vesuvi del 79 dC, que va sepultar les ciutats situades a la vora del golf de Nàpols, des de Misenum, on hi havia la vil·la familiar de Plini, oferint algunes pinzellades sobre la rutina de l'aristocràcia romana en el seu temps de descans, lluny de la vida bulliciosa de Roma. L'epístola VI, 16 explica la mort de l'oncle, Plini el Vell, que va ser víctima de l’erupció, mentre l'epístola VI, 20 explica l'experiència del mateix Plini el Jove, que s'havia quedat a Misenum, lloc que es salvarà de ser sepultat.
La Segona Generació a l’Exili: de Mallorca a Mèxic, i tornar? Publicat el 16 de juliol de 2024 Els exiliats espanyols a Mèxic es varen fondre en identitats complexes que la segona generació va recollir i elaborar. L'estudi de la memòria de la família Serra Vives ens permet conèixer aquestes percepcions.
Treball i Virtut: la caixa d’estalvis de Sabadell Publicat el 15 de juny de 2024 L’edifici modernista de la Caixa d’Estalvis de Sabadell esdevé un símbol de l’entitat bancària que representa, però també del moment de desenvolupament que visqué la ciutat als segles XIX i XX. A través dels diferents elements iconogràfics s’aconsegueix explicar el caràcter de l’entitat que neix en una època de profund canvi industrial, econòmic i social. La fundació de la Caixa d’Estalvis està estretament lligada a la revolució industrial i a un empresari i polític que propicià i impulsar el naixement de la institució: Pere Turull i Sallent.
Aeso: La ciutat romana del Pallars Publicat el 15 de juny de 2024 Aeso (Isona, Pallars Jussà) és una de les ciutats romanes que estructuraven el territori del què després seria Catalunya. La història d’Aeso ens parla d’una ciutat connectada amb la resta de l’imperi, de petites dimensions en un inici, però amb un creixement important cap al segle I d.C. Gràcies a les seves inscripcions podem conèixer les vides d’alguns dels antics isonencs més famosos, com Luci Emili Patern, un centurió de l’època de Trajà que al llarg de la seva carrera recorreria els racons més llunyans de l’imperi.
Una aproximació dels usos del gos i la seva relació amb els éssers humans de la península ibèrica: de la prehistòria a la protohistòria Publicat el 15 de juny de 2024 Aquest article vol significar part del treball fet per a definir la importància dels gossos en època prehistòrica, i quina ha estat la interacció amb els humans a partir dels usos que aquest van fer dels cànids, centrat en quatre usos: caça, càrrega, consum i ritual-funerari, examinant a més, si aquests usos es van prolongar a època protohistòrica, en el territori de la península Ibèrica. Els estudis dels usos dels gossos pels humans, han determinat molts aspectes de la seva relació, i com es van desenvolupar i adaptar al medi natural en el qual convivien.
El feixisme espanyol i la qüestió catalana als anys trenta Publicat el 15 de juny de 2024 Aquest article tracta la visió que el feixisme espanyol dels anys trenta, previ a la guerra civil i el franquisme, tenia en relació amb la situació existent a Catalunya, és a dir amb l’aprovació de l’Estatut de Núria, el desenvolupament del règim autonòmic i el predomini polític i social del catalanisme, així com quines propostes feia per aconseguir la plena integració de Catalunya dins d’Espanya.
Teodora, la mà dreta de l’emperador Justinià Publicat el 14 de maig de 2024 Teodora va ser una emperadriu bizantina especialment important per ser de la total confiança del seu marit, l’emperador Justinià. Aquest article resumeix algunes de les gestes més importants de Teodora com emperadriu, responsable d’evitar diverses conspiracions en contra de Justinià i d’ajudar en la preparació de conquestes i reformes religioses. L’article busca reivindicar el paper de les dones en la societat tardoantiga que tot i estar limitada per la moral i les lleis de l’època en alguns casos va ser vital per a la subsistència de governs i dinasties.
La caiguda del rei Artur (1930) de J.R.R. Tolkien i la seva versemblança amb el cicle artúric Publicat el 14 de maig de 2024 El món de "El Senyor dels Anells" (1954-55) de Tolkien ha estat objecte d'estudi de nombroses comparacions, les quals han contribuït a establir una relació amb tots aquells aspectes mítics i culturals que podrien haver influït en la seva creació. Dintre del seu "mythos" el "cicle artúric" ha esdevingut crucial per comprendre el Legendarium de Tolkien, revelant la seva concepció mitològica, tal com s'expressa en les seves cartes i escriptures. L'objectiu d'aquest estudi és entendre millor com es relacionen els mons de Tolkien i la llegenda artúrica, explorant com els personatges, els temes i les imatges simbòliques es reflecteixen entre ells. Aquesta anàlisi es basa principalment en les obres fonamentals de J.R.R. Tolkien, incloent-hi La Caiguda d'Artur (2013), El Senyor dels Anells (1954-55) i El Silmarillion (1977).
El «llarg 68» a la universitat: Influències i particularitats a l’estat espanyol Publicat el 14 de maig de 2024 Els seixanta-vuits tingueren una lògica transnacional, car que es produïren a diversos indrets del món. El que s’explica en aquest article és com el «llarg 68 espanyol» mostrà unes particularitats determinades pel context polític i social, però que, tanmateix, s’interrelacionà amb les experiències de més enllà de les fronteres de l’estat. El subjecte que s’estudia és el moviment estudiantil, des de la seva evolució i configuració fins al fet que permeté que la Universitat esdevingué un focus d’impugnació i d’oposició al règim franquista.
El pintor Ricard Canals: de la París de la belle époque a la Catalunya noucentista Publicat el 14 de maig de 2024 Ricard Canals (1876-1931) fou un pintor català polièdric que, malgrat formar part del cercle artístic de Picasso, exposar amb els grans pintors francesos del moment com Renoir o Gauguin, i pintar, al final de la seva vida, a Alfons XIII; ha acabat passant força desapercebut a la cultura pop. La seva trajectòria artística fou molt variada tant en el tema com en l’estil, iniciant-se durant el postmodernisme i acabant al noucentisme. Un artista que, sens dubte, val la pena conèixer i reconèixer.
Article Vides fragmentades: els infants orfes de la Barcelona baixmedieval Publicat el 14 de març de 2022