març 14, 2022

Morgana intenta matar el rei Uriens, però el seu fill Ivany ho impedeix.

De fades a bruixes: la representació de la dona a la tardor de l’edat mitjana

La imatge de la bruixa d’època moderna representà la síntesi de la creació literària de la fada medieval que es va formar al llarg de la baixa edat mitjana. A partir de l’estudi evolutiu de la fada Morgana, s’analitzarà l’impacte social i literari de la transformació de la representació de la dona sobrenatural a la tardor de l’edat mitjana.

Vides fragmentades: els infants orfes de la Barcelona baixmedieval

Ser un infant orfe a la Barcelona baixmedieval del segle XV suposava formar part d’un dels col·lectius més vulnerables i marginals de l’època, així com un constant canvi d’espais, de gent i d’experiències. Gràcies a la tasca assistencial de l’Hospital de la Santa Creu, alguns aconseguien una estabilitat afectiva, social i econòmica, però molts d’altres no ho aconseguien. Reconstruir les vides fragmentades d’aquests infants és reconstruir part de la societat baixmedieval barcelonina que durant molt de temps ha estat invisibilitzada.

La Convenció de Ginebra de 1951: els «primers refugiats»

L'entrada en vigor de la Convenció de Ginebra de 1951 sobre l'Estatut dels Refugiats, establia una primera definició del terme "refugiat", que en aquell moment només reconeixia com a tals a les persones forçades a abandonar el seu país d'origen arran de la Segona Guerra Mundial. Amb la descolonització d'Àfrica, les Nacions Unides van haver d'ampliar el terme, a través del Protocol de la Convenció de l'any 1967. El present article analitza l'impacte real d'ambdós documents en la defensa dels drets dels refugiats d'arreu del món.

Barcelona 1917: capital artística europea

El 1917, tot i el context bèl·lic en què es trobava Europa, va suposar un punt d’inflexió favorable per a Barcelona. Donada la neutralitat espanyola i la situació òptima de la ciutat comtal, artistes de totes les procedències van venir a refugiar-se i van portar amb ells els nous llenguatges artístics que començaven a sorgir. El resultat va ser un intercanvi creatiu molt enriquidor que va situar a Barcelona en el mapa de les capitals culturals europees.
Popular
El Marroc: la pedra a la sabata de Primo de Rivera

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES