Deformant la Història

«El club Estambul»: refugi dels desemparats

En ple auge de la indústria audiovisual turca, en Marc Morató-Aragonés ens apropa al Club Estambul, un lloc de trobada de persones de diversa condició social i religiosa. La sèrie ens porta a l’Estambul de l’any 1955, concretament als  carrers del barri de Beyoglu (o Gàlata), on conviuen locals d’oci nocturn, consolats estrangers i una petita però genuïna comunitat de jueus sefardites. Matilda (Gokce Bahadir), una membre d’aquesta comunitat que ha sortit de la presó gràcies a una amnistia general del govern, torna al barri amb la idea d’emigrar aviat a Israel.

«El olvido que seremos»: quan la solidaritat se paga amb la mort

Carlo Bertran ens parla de la Colòmbia dels anys 70 i 80 a través de la pel·lícula El olvido que seremos, que narra de manera íntima la història del metge colombià Héctor Abad Gómez, carismàtic líder social i home de família, un destacat metge i activista pels drets humans al Medellín polaritzat i violent dels anys 70. La trama relata la vida del doctor i pare de família, preocupat tant pels fills com pels nens de classes menys afavorides. A casa seva es respirava la vitalitat i creativitat característiques d'una educació fonamentada en la tolerància i l'amor, però la violència ambiental del país condicionava la vida de tot el seu entorn.

«Evita»: calia plorar per aquella Argentina?

El film del reconegut director Alan Parker i protagonitzat per Madonna i Antonio Banderas, narra la vida d’Eva Duarte de Perón (1919-1952), més coneguda com a Evita. Actriu, model i Primera Dama d’Argentina durant bona part del mandat de Juan Perón (1895-1974), Evita fou la segona esposa d’aquest. El musical, però, no només ens presenta qui era ella, sinó que ens posa sobre la taula per què fou tan important i estimada per la població argentina, sobretot pels simpatitzants del moviment peronista, els també coneguts com a “descamisados”, i quin era el context històric en el qual va desenvolupar la seva personalitat i fama com a personatge públic i com a transformadora de la política argentina.

«Vacas»: viatge a l’estranyesa

Vacas de Julio Medem és una de les millors òperes primes de la història del cinema espanyol. Escrita pel mateix Medem en companyia del mestre Michel Gaztambide (guionista fonamental), la cinta aborda el període de la història basca comprès entre 1875 i 1936. La cinta proposa una estructura episòdica; són quatre parts unides per un seguit de curiosíssimes el·lipsis. Ja ho deia Robert Bresson, que l’el·lipsi és la poesia en el cinema. En aquest sentit Medem i Gaztambide es van tirar a la piscina quan van decidir dissenyar aquest enginy, que té tant de fascinant com d’estrambòtic.

«BARBAREN»: una barbaritat històrica?

Barbaren és una sèrie de televisió alemanya que s’estrenà a Netflix el 23 d’octubre del 2020. Formada per sis episodis, relata la lluita dels pobles germànics, en concret dels queruscs, contra la dominació romana a inicis del primer mil·lenni. Andreas Hechkmann, Arne Nolting i Jan Martin han aconseguit crear un producte que, malgrat alguns biaixos, es presenta com una de les millors recreacions històriques que s’han estrenat fins al dia d’avui. La sèrie pretén mostrar aquesta transcendental conjuntura històrica des de la perspectiva dels pobles germànics, quelcom complicat si es té en compte que tota la documentació existent procedeix de cronistes romans. 

«Troy: fall of a city»: crònica d’un desencís

Troya: Fall of a City és una sèrie de vuit episodis estrenada originalment l’any 2018 al canal britànic BBC fruit d’una coproducció entre Estats Units, Regne Unit, Sud-àfrica i Austràlia. El guió està escrit per Joe Barton, David Farr, Nancy Harris i Mika Watkins. Com a creador de la sèrie hi figura David Farr, home darrere de la sèrie Electric Dreams, adaptació de diversos relats de Philip K. Dick. El setè art ja ha transitat en múltiples ocasions les aigües emmetzinades de “l’affair” troià; de fet la sèrie de David Farr probablement no passa de ser un epígraf en una llarguíssima llista de títols que per falta de temps i d’espai no ens aturarem a desglossar.

«Pride»: la lluita per l’aliança i la solidaritat

El film "Pride" comença en plena manifestació de l’Orgull LGTBIQ+ en el Londres del 1984, on veiem Ashton realitzant la primera recol·lecta de diners pels miners enmig de la celebració. La LGSM, formada per gais i lesbianes, va encarregar-se de recaptar diners pels miners per donar suport a una comunitat que estava lluitant per uns drets fonamentals.En aquesta lluita és on el col·lectiu LGTBIQ+ va trobar-hi una connexió: van buscar l’aliança de comunitats que patien un seguit d’injustícies.

«Josep»: de pintor en camps de concentració a il·lustrador glorificat a Mèxic i Estats Units

Al film "Josep" ens hem de situar al febrer de 1939. Des dels ulls d’un jove soldat gendarme i un pintor català s’explica com aquests dos personatges forgen una amistat, com França creà el primer camp de concentració el 3 de febrer de 1939 a Argelès i s’il·lustra el que van patir catalans i espanyols en els camps de concentració. Les condicions de vida en aquests eren nefastes, els refugiats eren tractats com si fossin presoners de guerra, a més no existia l’aigua potable, els banys, el menjar i medicaments, i tot aquest conjunt de mancances provocà que ràpidament augmentessin les malalties i les morts.
Popular
El complot del Garraf: un regicidi fallit a mans d’independentistes catalans

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES