Deformant la Història

«Danton» o la utopia agonitzant

• Publicat el 5 d'abril de 2021

El film "Danton", que podríem situar dins del subgènere del drama històric, assoleix en el seu conjunt l’entitat de vertadera tragèdia grega; el seu desenllaç, a camí entre la ràbia i l’horror, dibuixa un panorama vertaderament desolador. A ulls de Wajda, el triomf del dogma revolucionari desemboca inevitablement en el desencís, en la constatació del fet que la guspira revolucionària s’ha apagat en un mar d’infortunis i fèrria legislació.

«Elisabet»: l’Edat d’Or

• Publicat el 24 de març de 2021

Al llarg de la pel·lícula "Elisabet" se’ns mostra el context de l’Anglaterra del segle XVI. La dinastia Tudor ostentava el tron d’Anglaterra des de 1485. Nascuda del matrimoni entre Enric VIII (1491-1547) i Anna Bolena (1501-1536), Elisabet fou l’última reina Tudor. La seva consideració d’heretera il·legítima –naixé dins un matrimoni dins l’Església anglicana i fora dels mandats de Roma– va fer que Elisabet fou apartada de la línia successòria al tron d’Anglaterra.

«Mank»: un guionista alcohòlic en el món del poder

• Publicat el 23 de febrer de 2021

Orson Welles, el “noi miracle”, només tenia vint-i-tres anys quan va fer creure a mitja Nova York que els alienígenes havien iniciat la invasió de la Terra gràcies a una adaptació radiofònica de La guerra dels mons, de Herbert George Wells; el 1939 estava preparant una adaptació del clàssic literari El cor de les tenebres, de Joseph Conrad i el 1941 estrenaria el film que el faria immortal.

«Vikings»: de la saga a la pantalla

• Publicat el 12 de gener de 2021

Vikings ens situa a la tosca Noruega del segle IX. La sèrie narra la història de Ragnar Loðbrók, un humil granger que, per la seva gran ambició i perspicàcia, va convertir-se primer en comte i després en rei, mitjançant exitosos 'raids' per Anglaterra i França.

«Romulus»: la fundació de Roma entre la mitologia i la història

• Publicat el 23 de desembre de 2020

"Romulus", dirigida per Matteo Rovere, compta amb deu capítols, intitulats com uns famosos versos de Virgili que diuen així: "tu regere imperio populos, Romane, memento / hae tibi erunt artes: pacisque imponere morem,/ parcere subiectis et debellare superbos" (Tu, romà, recorda’t de dominar els pobles amb el teu poder. Aquestes seran les teves arts: imposar el costum de la pau, perdonar els derrotats i anorrear els superbiosos). Aquests versos ens remeten a un període mític de la fundació d’un futur estat poderós. Per desgràcia, cal comentar que la tipografia del títol fa referència a les runes vikingues i no pas a l’alfabet llatí arcaic, semblant a l’etrusc, i sembla, doncs, desencaixar força amb la temàtica històrica de la sèrie.

«Patria»: la sempiterna superficialitat en la narrativa del conflicte basc

• Publicat el 1 de desembre de 2020

Després d’uns quants mesos de retard a causa de la pandèmia de la Covid-19, per fi s’estrenava la sèrie Patria basada en la novel·la homònima de l’escriptor Fernando Aramburu. Sota una campanya publicitària força polèmica, al fer referència a les tortures dutes a terme en casernes i comissaries durant dècades, i que va activar les alarmes d’alguns dels sectors més intransigents de l’espectre polític estatal, la sèrie no va ser capaç d’acomplir amb totes les expectatives en l’àmbit artístic i cinematogràfic, tal com coincideixen molts dels crítics que l'han analitzat.

«Blood of Zeus»: mitologia visceral

• Publicat el 27 de novembre de 2020

La primera temporada de la sèrie d’anime Blood of Zeus, creada per Charley i Vlas Parlapanides, farà les delícies dels amants del gore, però potser no acabarà d’entusiasmar els versats en mitologia grega. La trama se centra en un jove, Heró (Derek Philips), que un dia descobreix que és fill de Zeus (Jason O’Mara) i que està destinat a tenir un rol crucial per aturar el perill que amenaça tant el món humà com el diví: l’horda de dimonis de Serafí (Elias Toufexis).

«El Judici dels 7 de Chicago»: quan la realitat supera la ficció

• Publicat el 8 de novembre de 2020

“El Judici dels 7 de Chicago” representa uns fets que es van iniciar el 1968 i que van finalitzar el 1970. Durant la Convenció Nacional Demòcrata de 1968, celebrada a Chicago, es va organitzar una protesta contra l’administració Johnson (1963-69) per la Guerra del Vietnam, que vivia els seus moments més durs amb 1.000 soldats americans morts cada mes. Durant aquesta protesta es van produir quatre dies d’aldarulls que van acabar amb 650 arrestats, més de 1000 ferits i vuit homes acusats de conspiració contra el Govern dels estats Units.

«Temps Moderns»: fàbriques i treballadors

• Publicat el 26 d'octubre de 2020

Si ens xerressin de cinema mut, molt probablement ens vindria al cap un dels personatges més famosos de la pantalla gran en blanc i negre: Charlot, un simpàtic i tendre rodamón que va aparèixer d’ençà del 1914 en curts i llargmetratges d’una comèdia burlesca i situacional, i que va arribar a ser una icona del cinema clàssic i inspiració de molts comediants tant contemporanis a ell com posteriors.

Monty Python: una edat mitjana deformada a consciència

• Publicat el 8 d'octubre de 2020

Analitzem el film "Monty Phyton and the Holy Grail" (1975), doblada al castellà com a "Los caballeros de la mesa cuadrada"que parodia la llegenda del Rei Artús i els seus cavallers de la Taula Rodona.