Deformant la Història

«La mort de Guillem»

• Publicat el 3 d'octubre de 2020

"La mort de Guillem", dirigida per Carlos Marqués-Marcet, inicia la trama dies abans de l’assassinat, concentrant el focus narratiu en els fets immediatament posteriors al crim i en el procés judicial que finalitzà dos anys després. En el transcurs de l’obra anem veient com es combinen puntualment les imatges reals d’arxiu amb la ficció.

«Watchmen»: Nixon, justiciers i extraterrestres a Nova York

• Publicat el 20 de setembre de 2020

Analitzem "Watchmen": Justiciers emmascarats pels carrers de Nova York, un superhome de color blau que és un déu, uns Estats Units d’Amèrica (EUA) que van guanyar la Guerra del Vietnam i un extraterrestre gegant que posa punt final a la Guerra Freda.

«La tomba de les lluernes»: morir al Japó vençut

• Publicat el 2 de setembre de 2020

“El 21 de setembre de 1945, vaig morir”. Amb aquesta frase s’estrenà el 16 d’abril de 1988 la pel·lícula d’animació La tomba de les lluernes. Avui dia aquesta obra és considerada un dels cims dels prestigiosos Estudis Ghibli, però tingué un èxit modest en els seus inicis, en contraposició a El meu veí Totoro, estrenada paral·lelament i que representava una cara molt menys fosca i traumàtica de la infància i adolescència.

«La línea invisible» i el monopoli del discurs

• Publicat el 9 de juliol de 2020

La sèrie dirigida per Mariano Barroso intenta explicar en 6 episodis com es va forjar l’atemptat mortal per part d’ETA (Euskadi Ta Askatasuna) contra Melitón Manzanas, qui fou col·laborador de la Gestapo, torturador i cap de la policia política franquista a Guipúscoa, així com el del Guàrdia Civil, Pardines, qui passaria a la història en ser la primera víctima de l’organització.

Assumir que els republicans també compren sabatilles o quedar-se fora de l’NBA: una història de basquetbol i política

• Publicat el 2 de juny de 2020

Drogues, apostes i trompades provocades per defenses agressives són només algunes de les polèmiques que s'han reobert amb l'emissió a Netflix del documental The Last Dance (Jason Hehir, 2020) centrat en l'última temporada de Michael Jordan als Chicago Bulls, la 1997-98, així com en la resta de la trajectòria de l'escorta a la franquícia d'Illinois.

«Rise of Empires: Ottoman»: la conquesta de Constantinoble

• Publicat el 29 de maig de 2020

Rise of Empires: Ottoman és un docudrama de ficció històrica que narra en sis episodis d'aproximadament 45 minuts cadascun els principals fets coneguts de la conquesta otomana de Constantinoble, i la fi de l'Imperi romà d'Orient.

«Ermessenda»: defensora del vell ordre

• Publicat el 29 de febrer de 2020

La sèrie, com el seu nom indica, narra la vida de la comtessa Ermessenda de Carcassona (972 - 1058) des de la mort del seu marit Ramon Borrell l’any 1017 fins a la seva pròpia mort, durant el regnat del seu nét Ramon Berenguer I (1023 - 1076) amb Almodis de la Marca (1020 - 1071). Ermessenda es va casar amb Ramon Borrell, comte de Barcelona (972 - 1017), i d’ell va rebre en escreix de dot els comtats d’Osona, Manresa i el bisbat de Vic.

«1917»: la quarta paret de la trinxera

• Publicat el 8 de febrer de 2020

Analitzem el film "American Beauty" una proposta que innova en la recreació de la Gran Guerra a la gran pantalla amb una experiència immersiva construïda no des del plantejament argumental sinó des de l'execució tècnica.

«Jojo Rabbit»: la innocència que mai va existir

• Publicat el 3 de febrer de 2020

El nazisme hagués estat molt menys dramàtic si Hitler només hagués existit a les ments dels alemanys. Desgraciadament no va ser així, i les idees es van convertir en fets. Taika Waititi ens transporta a una època fosca –l'últim any de la II Guerra Mundial a un poble d'Alemanya– vista amb els ulls d'un nen de deu anys. És la lliure adaptació de la novel·la Caging Skies, de Christine Leunens.

«L’oficial i l’espia»: dotze anys que trasbalsaren França

• Publicat el 11 de gener de 2020

A "El oficial y el espía" Roman Polanski ha tornat a apostar per un film de temàtica històrica. El tema escollit no és menor, ja que es tracta de l'"afer Dreyfus", un dels grans escàndols de la història contemporània francesa i que posà en dubte els mateixos fonaments ideològics de "llibertat, igualtat i fraternitat" sobre els quals es legitimava la III República Francesa (1870-1940).