Deformant la Història

«Bauhaus, la nova era»: l’art de desaprendre

• Publicat el 16 de juliol de 2021

El film Bauhaus: la nova era, ens transporta als inicis de la Bauhaus a través dels records del seu fundador i un dels arquitectes més cèlebres del món.

«News of the World»: les notícies viatgen per camins d’alt risc

• Publicat el 9 de juliol de 2021

Tècnicament, la Guerra Civil nordamericana va finalitzar el 1865, però el conflicte va anar molt més enllà en el temps. És en aquest context, a l’estat de Texas l’any 1870, on se situa News of the World, una pel·lícula a cavall (i mai millor dir) entre el Western i el drama, basada en la novel·la de Paulette Jiles, de l’any 2016. La trama ens presenta a un excapità de l’exèrcit confederat, Jefferson Kyle Kidd (interpretat per Tom Hanks), que es dedica a llegir de poble a poble les notícies més destacades dels diaris.

«Vinland Saga»: una saga islandesa del segle XXI

• Publicat el 11 de juny de 2021

Makoto Yukimura realitza la seva pròpia adaptació de l’Era Vikinga i de les sagues islandeses en una sèrie de còmics manga “seinen” (orientada a un públic jove-adult) anomenada Vinland Saga, que començà a publicar l’any 2005.

«Mrs. America»: els drets de la dona a la “Primera Democràcia” del món

• Publicat el 6 de maig de 2021

"Mrs. America" parteix dels anys 70, dècada convulsa en què va tenir lloc l'anomenada "Segona Onada del Feminisme". Sota el govern del president republicà Richard Nixon, EUA segueix enviant ciutadans al front per lluitar a la Guerra de Vietnam, incrementant així el nombre de víctimes mortals i el de veterans de guerra traumatitzats que retornen al país ferits, impressionats i, sovint, enganxats a la droga. La Guerra Freda ocupa també l'agenda política i el suprematisme blanc continua amenaçant als ciutadans afroamericans, tot i la notable millora (respecte a els anys 50) en els drets de la població negra establerta en territori americà.

«Spartacus»: en nom de la llibertat

• Publicat el 12 d'abril de 2021

La sèrie Spartacus té 4 temporades, però només 3 aborden íntegrament la vida d'Espàrtac: la primera, la tercera i la quarta. La segona és una preqüela que aborda la vida a l'escola de gladiadors que habitarà Espàrtac, ja que l'actor protagonista de la primera temporada, Andy Whitfield, va morir d'un limfoma el 2011, canviant d'actor per a les dues últimes. La sèrie ha estat criticada per algun anacronisme en les vestimentes dels legionaris romans i l'excés de sexe i sang. Tot i això, la sèrie destaca per la coincidència històrica en la trajectòria del personatge en diversos punts claus i unes escenes de guerra/combat espectaculars.

«Danton» o la utopia agonitzant

• Publicat el 5 d'abril de 2021

El film "Danton", que podríem situar dins del subgènere del drama històric, assoleix en el seu conjunt l’entitat de vertadera tragèdia grega; el seu desenllaç, a camí entre la ràbia i l’horror, dibuixa un panorama vertaderament desolador. A ulls de Wajda, el triomf del dogma revolucionari desemboca inevitablement en el desencís, en la constatació del fet que la guspira revolucionària s’ha apagat en un mar d’infortunis i fèrria legislació.

«Elisabet»: l’Edat d’Or

• Publicat el 24 de març de 2021

Al llarg de la pel·lícula "Elisabet" se’ns mostra el context de l’Anglaterra del segle XVI. La dinastia Tudor ostentava el tron d’Anglaterra des de 1485. Nascuda del matrimoni entre Enric VIII (1491-1547) i Anna Bolena (1501-1536), Elisabet fou l’última reina Tudor. La seva consideració d’heretera il·legítima –naixé dins un matrimoni dins l’Església anglicana i fora dels mandats de Roma– va fer que Elisabet fou apartada de la línia successòria al tron d’Anglaterra.

«Mank»: un guionista alcohòlic en el món del poder

• Publicat el 23 de febrer de 2021

Orson Welles, el “noi miracle”, només tenia vint-i-tres anys quan va fer creure a mitja Nova York que els alienígenes havien iniciat la invasió de la Terra gràcies a una adaptació radiofònica de La guerra dels mons, de Herbert George Wells; el 1939 estava preparant una adaptació del clàssic literari El cor de les tenebres, de Joseph Conrad i el 1941 estrenaria el film que el faria immortal.

«Vikings»: de la saga a la pantalla

• Publicat el 12 de gener de 2021

Vikings ens situa a la tosca Noruega del segle IX. La sèrie narra la història de Ragnar Loðbrók, un humil granger que, per la seva gran ambició i perspicàcia, va convertir-se primer en comte i després en rei, mitjançant exitosos 'raids' per Anglaterra i França.

«Romulus»: la fundació de Roma entre la mitologia i la història

• Publicat el 23 de desembre de 2020

"Romulus", dirigida per Matteo Rovere, compta amb deu capítols, intitulats com uns famosos versos de Virgili que diuen així: "tu regere imperio populos, Romane, memento / hae tibi erunt artes: pacisque imponere morem,/ parcere subiectis et debellare superbos" (Tu, romà, recorda’t de dominar els pobles amb el teu poder. Aquestes seran les teves arts: imposar el costum de la pau, perdonar els derrotats i anorrear els superbiosos). Aquests versos ens remeten a un període mític de la fundació d’un futur estat poderós. Per desgràcia, cal comentar que la tipografia del títol fa referència a les runes vikingues i no pas a l’alfabet llatí arcaic, semblant a l’etrusc, i sembla, doncs, desencaixar força amb la temàtica històrica de la sèrie.