Article

De deu en deu: les festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela

• Publicat el 14 de febrer de 2022

Les festes Decennals de Valls són una tradició que s'ha celebrat de forma ininterrompuda des de 1791 i que ha esdevingut per mèrits propis un dels símbols de la capital de l'Alt Camp però també de Catalunya. La història d'aquesta festa va a més a més molt lligada també a la dels castells, abans anomenats Ball de Valencians.

La “Makhnovshina” (1919-1921): quan l’anarquisme va triomfar a Ucraïna

• Publicat el 14 de febrer de 2022

Entre 1917 i 1921, paral·lelament a l’establiment de la Revolució Bolxevic, el territori ucraïnès va viure l’eclosió de la Makhnovshina, una revolució de caràcter espontani assimilada com a llibertària, que va viure en un constant diàleg i enfrontament per sobreviure en un escenari de complexitat política i bèl·lica.

Hilma af Klint: pionera de l’abstracció? Un debat absurd

• Publicat el 15 de gener de 2022

La primera obra del considerat pare de l'abstracció, Vassili Kandinski, data del 1910. Tot va canviar quan les pintures de Hilma af Klint van sortir a la llum el 1986, ja que les seves obres abstractes són anteriors a les del pintor. Des de llavors, s'han generat diversos debats entorn de si se l'ha de considerar – o no – la pionera de l'art abstracte. L'ànim d'aquest article, però, és argumentar per què és absurd fer-nos aquesta pregunta.

Regionalisme i nacionalisme d’estat a l’Espanya de Franco

• Publicat el 15 de gener de 2022

Durant la dictadura franquista, el règim va incentivar, a través de noves institucions acadèmiques i cercles socials pertanyents a les elits locals, la creació d’una narrativa regionalista que afavorís la desvinculació del territori de la seva nació. La Província de Lleida i les comarques de l’Ebre varen ser les que amb major força van sofrir aquesta política que, al mateix temps, va anar acompanyada d’altres propostes de reorganització administrativa de l’Estat que en cas d’haver-se produït haguessin diluït Catalunya en un seguit d’altres regions desconnectades políticament una de les altres.

Sant Agustí i Christine de Pizan: influències en el pensament europeu

• Publicat el 15 de gener de 2022

L'article presenta les figures de Sant Agustí d’Hipona, pensador antic que va lluitar per la defensa del cristianisme elaborant "De Civitas Dei" (412-426) com a resposta al paganisme, i Christine de Pizan, autora medieval que quasi mil anys després de Sant Agustí va elaborar "La Cité des Dames" (1405) com a protesta al pensament misogin i en defensa de la figura femenina amb ple dret i igualtat.

L’Estat, la Revolució i l’Organització Social en el Pensament de Piotr Kropotkin

• Publicat el 15 de gener de 2022

En aquest article es segueix el pensament del geògraf i biòleg ruc Piotr Kropotkin en torn de l’Estat, l’organització social i la revolució. Aquest, fou un dels principals teòrics de l'anarquisme i una figura molt reconeguda tant dins del moviment obrer com del món de les ciències. També, es comenten breument algunes de les limitacions de les seves teories i com respont en l’actualitat el seu pensament.

La pressió militar de la monarquia hispànica al territori català (1652-1705)

• Publicat el 15 de desembre de 2021

Entre els anys 1660 i 1700, la Monarquia hispànica va mantenir quatre guerres amb França, la qual cosa va tenir un impacte al territori català a causa de la seva posició fronterera. La societat catalana va haver de participar en la guerra a través de diverses formes de contribució i això generà unes profundes conseqüències econòmiques, socials i polítiques. En aquest article, s’analitzen les diverses formes de col·laboració i les seves repercussions en la conjuntura de la segona meitat del segle XVII.

La Xina dels Han i la constitució de la ruta de la seda en temps de Han Wudi

• Publicat el 15 de desembre de 2021

Aquest article analitza la manera com van interaccionar la Xina i els diferents territoris circumdants gràcies a la connexió que van establir a través de la ruta de la seda, també veient altres conflictes que es va anar trobant entre les diferents tribus nòmades per intentar consolidar l’imperi xinès i la ruta de la seda.

Dioclecià i els cristians: causes i conseqüències de la «Gran Persecució» (303)

• Publicat el 15 de desembre de 2021

L’emperador Gaius Aurelius Valerius Diocletianus va creure trobar en la filosofia i els ideals neoplatònics, fortament arrelats als governants del s. III, una possible solució als problemes que li tocà afrontar. Sembla improbable que amb els quatre edictes persecutoris que promulgà l’any 303 pretengués liquidar el cristianisme en tant que doctrina, però sí destruir aquells elements dins l’església que no reconeixien l’autoritat de l’emperador, tot acusant aquest fet d’idolatria. Així doncs, entendre les causes i les conseqüències, així com els fonaments de la lluita ideològica protagonitzada entre el cristianisme i el mal anomenat «paganisme romà», seran l’objectiu d’aquest estudi.

Dignificar la nació

• Publicat el 15 de desembre de 2021

Aquest article exposa els processos de nacionalització a territoris desproveïts d'Estats independents durant el llarg segle XIX, amb un èmfasi major en el centre, el nord i l'est d'Europa. Destaca la importància de la cultura, la llengua i les arts en el procés de nacionalització, la seva relació amb l'idealisme, el liberalisme i el romanticisme i la seva vinculació a una emergent classe mitjana oposada a una aristocràcia internacionalitzada terratinent, militar i eclesiàstica.