Curiositats

Bipartidisme a la Barcelona medieval: la biga i la busca

Durant els darrers anys s’ha pogut veure a l’Estat Espanyol, a Catalunya i, de fet, en molts indrets d’Europa, l’ascens de noves agrupacions polítiques que han debilitat els sistemes bipartidistes que havien imperat al llarg de les últimes dècades. En aquest context el fet de trencar o, com a mínim, reduir, l’hegemonia de dos grans partits governants –el PP i el PSOE en són un exemple clar– ha estat un símbol de canvi i renovació, de modificar un model considerat antiquat. Doncs bé, si anem enrere en el temps, uns cinc-cents cinquanta anys, veurem que això de que dos partits remenin les cireres ve d’antic, i no es pot atribuir ni a Pablo Iglesias (el nascut al segle XIX) ni a Manuel Fraga Iribarne.

El Nadal? Cosa de pagans

És el Nadal una festivitat nascuda de l’Església cristiana? O va ser l’adaptació d’antigues festivitats romanes a la nova religió? Aquest és, sense cap mena de dubte, un tema que genera molta controvèrsia. Però, el fet és que algunes festivitats del cristianisme establertes per l’Església catòlica se celebren en les mateixes dates en què es donaven les festivitats de l’antiga Roma. Un bon exemple d’aquesta interrelació l’observem entre la Nativitat i les Saturnals.

Drôle de guerre: una guerra sense bombes

Al pensar en la Segona Guerra Mundial, molts de nosaltres recordem les grans operacions amb unitats cuirassades sobre les extenses estepes russes, les descàrregues d’artilleria de pesats canons de campanya o l’ensordidora sirena de batalla dels Stuka a l’atacar posicions Aliades. No obstant, i encara que pugui semblar una ironia descarada de la història, no tot van ser bombes i atacs devastadors durant la Segona Guerra Mundial; la Drôle de guerre o Guerra de Broma n’és un exemple.

Els Borbó-Bhopal, pretendents del tron francès?

És sobradament conegut per tots l’èxit dinàstic aconseguit per la Casa de Borbó. Aquesta dinastia d’origen francès, el principi del qual el trobem en els inicis del segle XIV en la figura del primer duc de Borbó Lluís (fill de Robert –sisè fill de Lluís IX de França–, i de Beatriu de Borgonya). Els Borbons van acabar aconseguir, primer el tron de la Baixa Navarra (1555) i posterior i conjuntament el de França (1589), per després instal·lar-se en el tron d’Espanya (1700) i des d’aquí, a altres regnes i senyorius italians, estenent la seva influència fins als nostres dies, on dues de les seves branques segueixen regnant i d’altres branques pretenen sengles d’altres trons. La seva influència no s’ha quedat estancada a Europa, i arriba també a Amèrica, on vàries sot-branques de la branca Orleans-Bragança pretenen el tron de Brasil. Però, han arribat també a Àsia?

Operació Periwig: una enganyifa de missió

El 20 de novembre del 1944, davant la imminència de l’entrada a Alemanya, el Comandant Suprem de les forces aliades, el General Dwight Eisenhower, exposava la necessitat de “doblar els esforços per reduir la voluntat de resistir de l’Alemanya Nazi”. En aquest sentit, l’Special Operations Executive (SOE), en estricta col·laboració amb el Political Warfare Executive, volia aportar el seu granet de sorra preparant l’anomenada Operació Periwig, una missió que tenia com a objectiu fer creure al govern alemany que el seu poder estava amenaçat per un grup de resistència similar als existents als territoris ocupats per tal que destinessin esforços i recursos, que d’aquesta manera no es farien servir al front, en localitzar-lo.

Una revolta a Còrdova que acabà a Creta!

A inicis del segle IX de l’era cristiana esclatà a Còrdova una revolta contra el seu emir, Al Hakam I. Els fets no es van donar en un lloc qualsevol, sinó a la ciutat més important d’Al Andalus i de la Península Ibèrica en general. L’any 813 (o 817 depenent del cronista que relata els fets) part dels cordovesos intentaren derrocar l’emir, sense èxit, el fracàs de la revolta aniria més enllà de les fronteres andalusines, fins a l’altre extrem del Mediterrani, a l’illa de Creta.

L’Oncle Sam i Columbia

Fixeu-vos si és conegut l'Oncle Sam que, sent una figura americana, nosaltres mateixos estem farts de veure'l. Bé, de fet, això no només indica que és conegut, sinó que també reflecteix el grau d'influència yankee. Però si us parlem de Columbia, la representació femenina dels Estats Units, potser ja no ens sona tant. I del Germà Jonathan, tampoc. Voleu saber l'origen tant dels uns com dels altres i el motiu de la seva popularització i decadència?
Popular
La Guerra Civil: per què?

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES