Curiositats

Les illes Canàries: territori de conquesta?

• Publicat el 26 de febrer de 2018

Lanzarote, Tenerife, Gran Canària, la Gomera… són uns dels destins més escollits per les persones que volen fer un viatge exòtic sense sortir de l’Estat Espanyol, sense anar massa lluny. Platges paradisíaques, alguns volcans i calor tot l’any, com no podia ser d’una altra manera, ja que ens trobem en unes illes situades al continent africà. És en aquest punt en què ens hem de formular la gran pregunta: com pot ser que l’Estat Espanyol compti el dia d’avui amb un territori situat a quasi mil quilòmetres de la Península Ibèrica i a poc menys de cent de la costa del Marroc? La resposta és simple, les Illes Canàries van ser conquerides i colonitzades pels habitants de la Península, de la mateixa manera que ho seria Amèrica pocs anys després.

L’origen de Sant Valentí: les Lupercalia

• Publicat el 14 de febrer de 2018

El dia 14 de febrer, arreu del món occidental i especialment al món anglosaxó, es celebra el dia dels enamorats o Sant Valentí. Tot i que avui dia és una festa molt comercialitzada, com ara Halloween, és una festa de tradició cristiana molt antiga, datada del segle V. Els seus orígens, però, són encara més antics i es remunten als temps mítics de Roma.

Carnestoltes

• Publicat el 11 de febrer de 2018

Aquests dies els nostres pobles i ciutats s’han omplert de gent disfressada, de música i alegria. El fred hauria d’anar de baixa i ja tenim al cap la vinguda de la primavera; Carnestoltes ens en porta un petit tast enmig del fred i la grisor de l’hivern. Però d’on ve aquesta festa tan esbojarrada? Com s’ha celebrat al llarg del temps?

«Jo també sóc adúltera»: la lluita contra el delicte d’adulteri

• Publicat el 6 de febrer de 2018

A la Vanguardia del 16 de novembre de 1976 es parlava de la manifestació que havia tingut lloc dos dies abans, en la que un miler de persones, en gran part dones, havien recorregut els carrers per reclamar l’abolició del delicte d’adulteri i l’amnistia per totes les dones condemnades per aquest delicte.

Bipartidisme a la Barcelona medieval: la biga i la busca

• Publicat el 4 de febrer de 2018

Durant els darrers anys s’ha pogut veure a l’Estat Espanyol, a Catalunya i, de fet, en molts indrets d’Europa, l’ascens de noves agrupacions polítiques que han debilitat els sistemes bipartidistes que havien imperat al llarg de les últimes dècades. En aquest context el fet de trencar o, com a mínim, reduir, l’hegemonia de dos grans partits governants –el PP i el PSOE en són un exemple clar– ha estat un símbol de canvi i renovació, de modificar un model considerat antiquat. Doncs bé, si anem enrere en el temps, uns cinc-cents cinquanta anys, veurem que això de que dos partits remenin les cireres ve d’antic, i no es pot atribuir ni a Pablo Iglesias (el nascut al segle XIX) ni a Manuel Fraga Iribarne.

El Nadal? Cosa de pagans

• Publicat el 26 de desembre de 2017

És el Nadal una festivitat nascuda de l’Església cristiana? O va ser l’adaptació d’antigues festivitats romanes a la nova religió? Aquest és, sense cap mena de dubte, un tema que genera molta controvèrsia. Però, el fet és que algunes festivitats del cristianisme establertes per l’Església catòlica se celebren en les mateixes dates en què es donaven les festivitats de l’antiga Roma. Un bon exemple d’aquesta interrelació l’observem entre la Nativitat i les Saturnals.

Drôle de guerre: una guerra sense bombes

• Publicat el 12 de desembre de 2017

Al pensar en la Segona Guerra Mundial, molts de nosaltres recordem les grans operacions amb unitats cuirassades sobre les extenses estepes russes, les descàrregues d’artilleria de pesats canons de campanya o l’ensordidora sirena de batalla dels Stuka a l’atacar posicions Aliades. No obstant, i encara que pugui semblar una ironia descarada de la història, no tot van ser bombes i atacs devastadors durant la Segona Guerra Mundial; la Drôle de guerre o Guerra de Broma n’és un exemple.

Els Borbó-Bhopal, pretendents del tron francès?

• Publicat el 11 de desembre de 2017

És sobradament conegut per tots l’èxit dinàstic aconseguit per la Casa de Borbó. Aquesta dinastia d’origen francès, el principi del qual el trobem en els inicis del segle XIV en la figura del primer duc de Borbó Lluís (fill de Robert –sisè fill de Lluís IX de França–, i de Beatriu de Borgonya). Els Borbons van acabar aconseguir, primer el tron de la Baixa Navarra (1555) i posterior i conjuntament el de França (1589), per després instal·lar-se en el tron d’Espanya (1700) i des d’aquí, a altres regnes i senyorius italians, estenent la seva influència fins als nostres dies, on dues de les seves branques segueixen regnant i d’altres branques pretenen sengles d’altres trons. La seva influència no s’ha quedat estancada a Europa, i arriba també a Amèrica, on vàries sot-branques de la branca Orleans-Bragança pretenen el tron de Brasil. Però, han arribat també a Àsia?

1977, quan les dones ja van dir que NO

• Publicat el 25 de novembre de 2017

Des de 1999, any en què va ser aprovat per l’ONU el dia internacional per l’eliminació de la violència contra les dones, cada 25 de novembre les dones surten a manifestar-se en contra de la violència masclista. Abans d’aquell 1999, però, Barcelona ja havia sigut l’escenari d’una manifestació multitudinària en la qual es denunciaven les agressions masclistes.

Operació Periwig: una enganyifa de missió

• Publicat el 2 de novembre de 2017

El 20 de novembre del 1944, davant la imminència de l’entrada a Alemanya, el Comandant Suprem de les forces aliades, el General Dwight Eisenhower, exposava la necessitat de “doblar els esforços per reduir la voluntat de resistir de l’Alemanya Nazi”. En aquest sentit, l’Special Operations Executive (SOE), en estricta col·laboració amb el Political Warfare Executive, volia aportar el seu granet de sorra preparant l’anomenada Operació Periwig, una missió que tenia com a objectiu fer creure al govern alemany que el seu poder estava amenaçat per un grup de resistència similar als existents als territoris ocupats per tal que destinessin esforços i recursos, que d’aquesta manera no es farien servir al front, en localitzar-lo.