És sobradament conegut per tots l’èxit dinàstic aconseguit per la Casa de Borbó. Trobem els inicis d’aquesta dinastia d’origen francès al segle XIV, concretament en la figura del primer duc de Borbó Lluís (fill de Robert –sisè fill de Lluís IX de França–, i de Beatriu de Borgonya). Els Borbons van obtenir primer el tron de la Baixa Navarra (1555) i, posteriorment, el de França (1589), per després instal·lar-se en el tron d’Espanya (1700) i des d’aquí, a altres regnes i senyorius italians, estenent la seva influència fins als nostres dies, on dues de les seves branques continuen regnant i d’altres branques pretenen sengles d’altres trons. La seva influència no s’ha quedat estancada a Europa, i arriba també a Amèrica, on diverses sot-branques de la branca Orleans-Bragança pretenen el tron de Brasil. Però, han arribat també a Àsia?
Actualment, existeix la Casa Borbó-Bhopal (també coneguda com a Borbons de l’Índia), que no solament reclama ser una branca legítima dels Borbons, sinó de fet la major de les branques Borbó que pretenen el tron de França.
L’origen d’aquesta controvertida família, el trobem al segle XVI. El conestable de França, Carles III duc de Borbó, és d’un dels nobles més poderosos i rics del regne que governa el seu nebot tercer Francesc I. Arran d’una important disputa dinàstica amb la reina mare Lluïsa de Savoia (on el rei intervé a favor d’aquesta), Carles III entra al servei de l’emperador Carles V enemic de Francesc. El conestable de Borbó mor en 1527 quan lidera les tropes imperials que acabarien saquejant Roma i amb ell s’extingeix la branca principal de la dinastia Borbó, ja que els fills que va tenir no van sobreviure a la infantesa. És aquí on els Borbó-Bhopal discrepen amb la història.
Presumptament, Carles III va tenir un fill legítim que a causa de la seva inesperada mort no va poder reconèixer anomenat Joan Felip. Criat a la Itàlia espanyola, quan viatjava des de Sicília rumb a França la seva embarcació va ser capturada per corsaris barbarescos que el van vendre com a esclau a Egipte l’any 1541. Allà com a esclau, va servir a l’exèrcit fins que amb altres va aconseguir escapar arribant a Madràs, per després desplaçant-se a la cort de Delhi de l’Imperi Mogol on va sol·licitar una audiència amb el jove emperador Akbar el 1560. Joan Felip de Borbó va causar una grata impressió a l’emperador i a causa del seu llinatge i als seus coneixements sobre les armes de foc i la guerra, així doncs, el va nomenar primer mestre d’artilleria i el va casar amb la germana d’una de les concubines cristianes de l’emperador, per més tard ser recompensat amb el nomenament de rajà.
Els descendents de Joan Felip es van mantenir propers al poder i van prosperar a Shergar fins que al segle XVIII, quan els perses van ocupar Delhi. Posteriorment, els Borbons de l’Índia van perdre el petit regne de Shergar i van haver d’establir-se a Bhopal, ja no com rajàs sinó com a primers ministres de l’Estat principesc indi de Bhopal (dins de l’Índia Britànica) governat per la dinastia Khan Bahadur.
Amb la independència de l’Índia i la pèrdua dels drets sobre la terra (1948) i l’anul·lació dels títols nobiliaris (1971), la família Borbó-Bhopal va perdre els seus privilegis passant a ser “simplement” una acabalada i influent família burgesa. L’actual cap de la Casa Borbó-Bhopal és Baltasar IV (1958), pare de tres fills, advocat de professió, gran mestre de l’Ordre de Shergar i de l’Ordre Princesa Isabella i creador d’una fundació sense ànim de lucre dedicada a la caritat. Tot això i més, ho podeu trobar a la seva pàgina web: http://www.bourbon-bhopal.org/home.html
