Macrina La Jove, fundadora del monacat i revolucionària de l’amor Publicat el 6 de maig de 2019 Al voltant de l’any 350 una dona convertí la seva casa materna en una comunitat de dones i, d’alguns homes, consagrades a la vida contemplativa. Abandonaren qualsevol luxe i les antigues serventes esdevingueren les seves germanes.La seva fou una fundació monàstica, una idea original i una fundació política que eludia el patriarcat, perquè cancel·lava el contracte sexual. El contracte sexual, com explica Carole Pateman, és un contracte violent entre homes pel control dels cossos de les dones i és el fonament del patriarcat. Aquesta dona i les seves germanes escolliren lliurement la castedat, convertint el seu cos en un temple de significat indisponible i inviolable per l’home.
La circumcisió més famosa de la història Publicat el 1 de gener de 2019 Podríem dir que la circumcisió ha estat, històricament, una pràctica habitual en moltes societats humanes. Per aquesta n’entenem l’extirpació parcial o total del prepuci, deixant conseqüentment al descobert el gland del penis. Aquesta és realitzada principalment per qüestions culturals, raons higièniques o a causa de la litúrgia religiosa.
Tota Mallorca esclavitzada: el destí dels andalusins després de la conquesta catalana Publicat el 30 de desembre de 2018 Sense cap mena de dubte les campanyes militars dirigides per Jaume I durant el seu regnat marcaren profundament el desenvolupament històric del segle XIII i, de fet, són l’origen de les realitats culturals actuals dels territoris que van ser conquerits pel monarca i els seus aliats. Mallorca i el País Valencià han de situar el seu “moment fundacional” en la conquesta del rei Jaume, ja que és a partir d’aquesta quan es funden els regnes cristians que sorgiran de l’expansió catalanoaragonesa i que, després de múltiples transformacions, han arribat fins als nostres dies.
Zugarramurdi: la importància dels akelarres i la Santa Inquisició Publicat el 6 de maig de 2018 L’any 1610 Zugarramurdi visqué una de les persecucions de bruixes més conegudes i estudiades. Aquests processos es coneixen per les descripcions que les encausades explicaren sobre els sàbats o akelarres. També és destacable el paper paradoxal de la Inquisició, especialment del jutge Salazar, que lluità per demostrar la falsedat dels crims per bruixeria que s’atribuïren a les processades. El primer episodi del fenomen que ens ocupa va culminar-se amb l’auto de fe del tribunal de Logronyo, la jurisdicció del qual incloïa Navarra, Guipúzkoa, Bizkaya, Àlaba, la diòcesi de Calahorra i Santo. L’auto assenyalà 31 bruixes i bruixots, d’entre 20 i 80 anys, 25 dels quals eren habitants de Zugarramurdi i Urdazubi (Urdax).
El Camp de la Bota i Pequín, dos indrets més propers del que sembla Publicat el 2 de maig de 2018 El Camp de la Bota és, sens dubte, un dels espais més curiosos del Delta del Besòs, la història del qual ens serveix per fer un recorregut pel passat de Barcelona i dels municipis del Pla des del segle XIX fins a l’actualitat. Sovint oblidat, i banyat per les aigües del Besòs, ha fet tradicionalment de límit entre els municipis de Sant Adrià del Besòs i Sant Martí de Provençals, annexat a Barcelona l’any 1897. Però quina relació tenien aquests antics aiguamolls del litoral barceloní amb la ciutat de Pequín, la capital del gegant Asiàtic, fundada fa més de 3400 anys? Tirem una mica enrere doncs per resoldre aquest petit enigma.
De Porto Alegre a l’Ebre: un brasiler a la Guerra Civil Espanyola Publicat el 27 d'abril de 2018 La presència de brigadistes internacionals a la Guerra Civil Espanyola és coneguda per la majoria de la gent. Noms com el del cèlebre escriptor britànic George Orwell, el canceller de la República Federal Alemanya Willy Brandt, o el primer ministre de l’Albània comunista Enver Hoxha ressonen sovint en llibres, documentals i publicacions. Tot i això, sovint coincideixen en el fet de que siguin eminentment personatges europeus. Tant la historiografia com la ficció han contribuït a formar la imatge del brigadista proper, de països com França, la Gran Bretanya o la Unió Soviètica.
Les illes Canàries: territori de conquesta? Publicat el 26 de febrer de 2018 Lanzarote, Tenerife, Gran Canària, la Gomera… són uns dels destins més escollits per les persones que volen fer un viatge exòtic sense sortir de l’Estat Espanyol, sense anar massa lluny. Platges paradisíaques, alguns volcans i calor tot l’any, com no podia ser d’una altra manera, ja que ens trobem en unes illes situades al continent africà. És en aquest punt en què ens hem de formular la gran pregunta: com pot ser que l’Estat Espanyol compti el dia d’avui amb un territori situat a quasi mil quilòmetres de la Península Ibèrica i a poc menys de cent de la costa del Marroc? La resposta és simple, les Illes Canàries van ser conquerides i colonitzades pels habitants de la Península, de la mateixa manera que ho seria Amèrica pocs anys després.
L’origen de Sant Valentí: les Lupercalia Publicat el 14 de febrer de 2018 El dia 14 de febrer, arreu del món occidental i especialment al món anglosaxó, es celebra el dia dels enamorats o Sant Valentí. Tot i que avui dia és una festa molt comercialitzada, com ara Halloween, és una festa de tradició cristiana molt antiga, datada del segle V. Els seus orígens, però, són encara més antics i es remunten als temps mítics de Roma.
Carnestoltes Publicat el 11 de febrer de 2018 Aquests dies els nostres pobles i ciutats s’han omplert de gent disfressada, de música i alegria. El fred hauria d’anar de baixa i ja tenim al cap la vinguda de la primavera; Carnestoltes ens en porta un petit tast enmig del fred i la grisor de l’hivern. Però d’on ve aquesta festa tan esbojarrada? Com s’ha celebrat al llarg del temps?
«Jo també sóc adúltera»: la lluita contra el delicte d’adulteri Publicat el 6 de febrer de 2018 A la Vanguardia del 16 de novembre de 1976 es parlava de la manifestació que havia tingut lloc dos dies abans, en la que un miler de persones, en gran part dones, havien recorregut els carrers per reclamar l’abolició del delicte d’adulteri i l’amnistia per totes les dones condemnades per aquest delicte.
Article El sorgiment de la consciència ecologista a Mallorca (1973-1983) Publicat el 15 de gener de 2020
Deformant la Història «La llegenda Otger Cataló»: el mite darrera la pel·lícula Publicat el 9 de juliol de 2017