Curiositats

La mortal dansa d’en Joan Petit

La cançó En Joan Petit quan balla, present en tots els cançoners infantils, és una peça clau en l’imaginari cultural català. Lluny de la divertida i innocent lletra que tan bé coneixem, té una història de revolta i tortura al darrere. Si llegim la lletra de la cançó en la seva llengua original, l’occità, si bé les parts del cos que va anomenant coincideixen amb la versió que coneixem, les primeres estrofes no: “Joan (o Jan) Petit que dança / Per lo rei de França”. La dansa de la qual es parla no és una dansa de caràcter festiu com podem pensar, sinó tot el contrari: fa referència a l’acte de sotmetre’s a la pena capital de la roda.

Els dragons, passat i present

L’any 1554, Charles de Cossé, mariscal de Brissac, va crear les primeres companyies de dragons. D’una banda, la cavalleria pesada tradicional estava formada per genets fortament armats i protegits que es movien de pressa a cavall, però que eren poc àgils en la lluita cos a cos. D’altra banda, la infanteria estava formada per soldats armats que es desplaçaven a peu i eren àgils en el combat però lents en els desplaçaments. Els dragons es van estendre en les noves companyies, gràcies al fet que en combinaven els avantatges: tenien la mobilitat diligent i àgil de la cavalleria i, en desmuntar del seu cavall, eren lleugers com la infanteria i lluitaven amb piques, mosquets o arcabussos, fet que els feia possible desenvolupar un enfrontament cos a cos habilitat i destresa.

El complot del Garraf: un regicidi fallit a mans d’independentistes catalans

Durant el primer terç del segle XX a Catalunya, diverses tendències polítiques dissidents del règim monàrquic espanyol prenien forma i maduraven en forma d’organitzacions i partits. Són ben conegudes les organitzacions sindicals obreres com l’anarco-sindicalista CNT (Confederació Nacional del Treball) o la socialista UGT (Unió General de Treballadors), entre altres organitzacions de l’obrerisme. En aquest petit article però, tractarem de les accions d’una suborganització nascuda en els temps de la dictadura de Primo de Rivera, que hauríem d’emmarcar en una altra branca, la del nacionalisme català separatista, la Bandera Negra, Santa Germandat Catalana.

La mort del rei Joan

De tots els comtes i reis del casal de Barcelona no n’hi ha cap de tan blasmat com el rei Joan I (1387–96). Nat a la ciutat de Perpinyà el 1350, fou un monarca dèbil i feble que preferí la vida cortesana a regnar els seus dominis. Tingué fortes divergències amb el seu pare, Pere el Cerimoniós (1336–1387) fins al punt d’arribar a enfrontar-se (no directament, ja que tant el rei Pere com l’infant Joan es trobaven al llit per la delicadesa de la salut d’ambdós). Si bé el rei Pere era gran i tenia problemes relacionats amb la seva edat, el cas de l’infant Joan és ben diferent: era un home malaltís que tot sovint tenia atacs, possiblement epilèptics.

Macrina La Jove, fundadora del monacat i revolucionària de l’amor

Al voltant de l’any 350 una dona convertí la seva casa materna en una comunitat de dones i, d’alguns homes, consagrades a la vida contemplativa. Abandonaren qualsevol luxe i les antigues serventes esdevingueren les seves germanes.La seva fou una fundació monàstica, una idea original i una fundació política que eludia el patriarcat, perquè cancel·lava el contracte sexual. El contracte sexual, com explica Carole Pateman, és un contracte violent entre homes pel control dels cossos de les dones i és el fonament del patriarcat. Aquesta dona i les seves germanes escolliren lliurement la castedat, convertint el seu cos en un temple de significat indisponible i inviolable per l’home.

Tota Mallorca esclavitzada: el destí dels andalusins després de la conquesta catalana

Sense cap mena de dubte les campanyes militars dirigides per Jaume I durant el seu regnat marcaren profundament el desenvolupament històric del segle XIII i, de fet, són l’origen de les realitats culturals actuals dels territoris que van ser conquerits pel monarca i els seus aliats. Mallorca i el País Valencià han de situar el seu “moment fundacional” en la conquesta del rei Jaume, ja que és a partir d’aquesta quan es funden els regnes cristians que sorgiran de l’expansió catalanoaragonesa i que, després de múltiples transformacions, han arribat fins als nostres dies.

Zugarramurdi: la importància dels akelarres i la Santa Inquisició

L’any 1610 Zugarramurdi visqué una de les persecucions de bruixes més conegudes i estudiades. Aquests processos es coneixen per les descripcions que les encausades explicaren sobre els sàbats o akelarres. També és destacable el paper paradoxal de la Inquisició, especialment del jutge Salazar, que lluità per demostrar la falsedat dels crims per bruixeria que s’atribuïren a les processades. El primer episodi del fenomen que ens ocupa va culminar-se amb l’auto de fe del tribunal de Logronyo, la jurisdicció del qual incloïa Navarra, Guipúzkoa, Bizkaya, Àlaba, la diòcesi de Calahorra i Santo. L’auto assenyalà 31 bruixes i bruixots, d’entre 20 i 80 anys, 25 dels quals eren habitants de Zugarramurdi i Urdazubi (Urdax).

El Camp de la Bota i Pequín, dos indrets més propers del que sembla

El Camp de la Bota és, sens dubte, un dels espais més curiosos del Delta del Besòs, la història del qual ens serveix per fer un recorregut pel passat de Barcelona i dels municipis del Pla des del segle XIX fins a l’actualitat. Sovint oblidat, i banyat per les aigües del Besòs, ha fet tradicionalment de límit entre els municipis de Sant Adrià del Besòs i Sant Martí de Provençals, annexat a Barcelona l’any 1897. Però quina relació tenien aquests antics aiguamolls del litoral barceloní amb la ciutat de Pequín, la capital del gegant Asiàtic, fundada fa més de 3400 anys? Tirem una mica enrere doncs per resoldre aquest petit enigma.
Popular
«Patria»: la sempiterna superficialitat en la narrativa del conflicte basc

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES