El dia 14 de febrer, arreu del món occidental i especialment al món anglosaxó, se celebra el dia dels enamorats, altrament conegut com a Sant Valentí. Tot i que avui dia s’ha comercialitzat excessivament, igual que Halloween, és una festa de tradició cristiana molt antiga, datada del segle V. Els seus orígens, però, són encara més antics i es remunten als temps mítics de Roma. Parlem de la festa de la fecunditat les Lupercalia.
Avui, 14 de febrer, els enamorats, les parelles i els matrimonis celebraran el seu amor intercanviant-se regals com xocolata o targetes, i faran alguna activitat romàntica. Aquesta festivitat, però, té uns inicis molt més sexuals que romàntics. A l’antiga Roma, a antem diem Kalendas Martias (15 de febrer), es duia a terme un ritual de fecunditat en honor al déu Lupercus que es representava amb un llop i era l’equivalent romà del déu grec Pan (déu de la naturalesa i la fertilitat animal). En aquesta celebració, coneguda amb el nom de Lupercalia, els costums morals es relaxaven i es vivia un dia on certes actituds més llibertines eren acceptades, sobretot entre els adolescents, que eren els principals protagonistes de la festa. Se seleccionaven entre els adolescents de les famílies més destacades de la ciutat de Roma, per tal de realitzar el ritual dedicat a Lupercus i a la Lupa que va alletar a Ròmul i Rem. Se’ls portava a una cova propera del mont Palatí, on la tradició mítica romana deia que havien conviscut amb la Lloba, i allà un sacerdot els marcava com a Luperci (amics del llop/ba). Per fer-ho, el sacerdot sacrificava un boc i un gos. Amb la sang marcava el front dels iniciats i banyava uns fuets fets de pell de cabra. Un cop realitzat el ritual els Luperci sortien en processó pels principals carrers de Roma, fuetejant a les noies (sobretot joves) que estaven disposades a participar del ritus a l’esquena i les mans per millorar la seva fertilitat amb la benedicció dels déus. A més d’augmentar la fecunditat, aquest ritus també es considerava purificador.
Aquestes festes es van mantenir fins a l’any 496, quan el Papa Gelasi I va decidir que el caràcter pagà i el contingut altament sexual de la festa no era adequat per a les ànimes dels cristians, i la va rebatejar com a Sant Valentí en honor al sant màrtir del segle III. L’església va voler donar una visió més enfocada al matrimoni que a la simple fertilitat, però sense gaire èxit inicial. Això no obstant, amb el pas dels segles el costum es va anar estenent entre les classes nobles de França i Anglaterra. Durant el segle XIV, arran d’un poema de Geoffrey Chaucer, les classes nobles van assumir el dia de Sant Valentí com el dia dels enamorats i l’any 1416 el duc Charles d’Orleans va enviar una carta d’amor des de la Torre de Londres a la seva esposa el dia de Sant Valentí. És la carta d’amor de Sant Valentí més antiga de la que tenim constància. De mica en mica, enviar cartes d’amor entre els enamorats el dia 14 de febrer es va anar convertint en tradició, però no va ser fins al segle XIX a Gran Bretanya que es va començar a comercialitzar el dia de Sant Valentí de manera general. Finalment, l’any 1843, Esther Angel Howard va crear i vendre les típiques postals de Sant Valentí amb els símbols del cor o Cupido que coneixem avui dia. Tot i això, durant el segle XX l’Església va treure a Sant Valentí la categoria de sant, ja que no existeixen proves clares ni del seu martiri ni de la mateixa existència del personatge històric.
